El ‘bullying’ no és un joc

AMPA IE GUILLEM DE BALSARENY
 

 
Novament la sala gran del Sindicat va ser testimoni, el passat dia 1 de juny, d'una altra interessant xerrada organitzada per l'Institut Escola Guillem de Balsareny i l'AMPA del centre educatiu. Amb el títol: “Bullying, no és un joc de nens/es”, vam tractar l'assetjament escolar de la mà de Laura Trujillo, presidenta de l'Associació Actitud Positiva, i membre de l'equip #endbullying.  

 
Dan Olweus, psicòleg suec-noruec, que va ser professor i investigador de psicologia a la Universitat de Bergen, àmpliament reconegut com a pioner mundial en la investigació sobre l’assetjament escolar, el defineix així: “Conducta de persecució física i/o psicològica que realitza un alumne contra un altre, el qual escull com a víctima de repetits atacs. Aquesta acció, negativa i intencionada, situa la víctima en una posició de la qual difícilment pot sortir-se’n pels seus propis mitjans. La continuïtat d’aquestes relacions provoca en les víctimes efectes clarament negatius: descens de l’autoestima, estats d’ansietat i quadres depressius, cosa que dificulta la seva integració en el medi escolar i el desenvolupament normal dels aprenentatges”.
 
Avui dia, aquesta definició continua essent vàlida, però amb el matís que un assetjament, sigui físic o no, sempre tindrà un component de persecució psicològica. L’assetjament escolar és un tipus de violència que sovint es manifesta sota la superfície de les relacions observables en l’escola, oculta en moltes ocasions per als adults, però ben coneguda per l’alumnat.
 
Segons l’últim informe de la fundació Save the Children, el 40% de les nenes i els nens afirmen haver estat víctimes assetjament escolar en algun moment de la seva escolarització. D’aquests, el 70 % acabarà desenvolupant un trastorn mental i, com a conseqüència, depressió crònica, fòbia social, ansietat, o comportaments autodestructius.

 
Un dels assetjaments que desgraciadament pren avui força és el ciberassetjament: maltractament psicològic d’un alumne, o grup d’alumnes, a un altre de manera continuada, mitjançant l’ús d’eines tecnològiques. Considerem que existeix ciberassetjament quan, de forma reiterada, algú rep agressions d’altres mitjançant suports tecnològics (amenaces, insults, ridiculitzacions, extorsions, robatoris de contrasenyes, suplantacions d’identitat, buit social…), amb missatges de text o de veu, imatges fixes o enregistrades, etc.
 
En general, aquestes conductes tenen el seu origen en situacions i actituds d’assetjament preexistents, a les quals Internet ha proporcionat un ràpid canal de difusió. Com que no és necessària la presència de la persona agredida per dur a terme l’agressió, la persona assetjada es veu privada de qualsevol possibilitat de defensar-se; fins i tot pot passar molt temps fins que s’assabenti de què està passant. Encara que el ciberassetjament es produeixi, en general, fora del centre i que hi puguin estar implicats alumnes de centres diferents, sovint repercuteix en la convivència escolar. És per això que cal donar-hi una resposta ràpida i ferma.
 
Actualment, reconeixem 8 tipus diferents de ciberbullying: insults electrònics. fustigació, denigració (sexting o grooming), suplantació, revelació i extracció d’informació, exclusió, ciberpersecució i pallissa feliç (happy slapping). 
 
El happy slapping, que podria traduir-se com a «pallissa feliç», designa l’enregistrament de petits abusos com ara coces o empentes a companys de col·legi que es graven en vídeo amb el mòbil i es pugen a xarxes socials o es comparteixen a través d’internet.
 
El sexting consisteix en l’enviament de continguts de tipus sexual (principalment fotografies i/o vídeos), produïts generalment pel mateix remitent, a altres persones per mitjà de telèfons mòbils.
 
El bullying és present dins la nostra societat, i cadascú de nosaltres hi juga un paper molt important a l'hora d’eradicar-lo.
 
Hem de donar importància, amb responsabilitat i coherència, a aquelles petites actituds que potser en un principi no semblen amenaçadores, però que poden arribar a ser-ho. És necessària una bona comunicació, i si cal, demanar ajuda.
 
Text i fotos: AMPA IE GdB