Pla de suport al bullying: Gràcies, no està perdut

CINC MINUTS

  

Són les set del matí, plou una fina pluja d’aquest mes de maig; em desvetlla i, fent un salt, salto del còmode llit i el nou dia m’empeny a asseure’m al davant de la meva màquina d’escriure amb el desig de compartir amb tots vosaltres algunes de les reflexions que tinc el plaer de llegir al meu diari.
 
“En Marc va canviar d’institut, ho explicaven els pares desesperats perquè estava tan espantat que ni els dirigia la paraula ni volia sortir de l’habitació, sempre amb el cap jup. Els mestres tampoc s’explicaven l’actitud d’un alumne que havia seguit bé els estudis en una aula tranquil·la d’una població de comarques. Fins que la psicòloga els va posar sobre la pista: era víctima de bullying o assetjament per part d’un grup de companys que mai no li havien tocat ni un pèl però l’intimidaven a còpia d’insults i menyspreus constants. Quan es va descobrir la veritat, ell ja havia marxat i tornava a socialitzar-se amb dificultats lluny d’aquell horror. Ha passat força temps des d’aquest episodi i l’assetjament escolar –ara ja totalment identificat en les seves diferents formes: agressions físiques, verbals, digitals– continua provocant patiments terribles i fins episodis d’intent de suïcidi o suïcidis consumats entre el grup d’adolescents: segons informació dels Mossos d’Esquadra, a Catalunya cada any hi ha uns cent casos denunciats, la punta d’un iceberg submergit per la por, la indefensió i la vergonya”. Carme Vinyoles, diari El Punt Avui.
 
Benvingut al pla de tu a tu que els mossos han engegat i han estès a tot un grup d’alumnes d’ESO per formar un equip de suport contra aquesta malaltia social. Gràcies, no està tot perdut!
 
Josep Gudayol i Puig