Les Petjades de Pere Casaldàliga

 

El dissabte 14 de maig de 2022, Balsareny va resseguir les “Petjades” de Pere Casaldàliga en una matinal acompanyada de versos i referències a les causes a què el bisbe Pere va dedicar la vida.
 
L'acte va començar a les 10 del matí a la plaça Montserrat, al costat del monòlit de pedra provinent del massís de Montserrat —d'aquí ve el nom de la plaça—, en el qual hi ha una placa commemorativa de quan Pere Casaldàliga fou nomenat fill predilecte de Balsareny, l'any 1983.
 
Glòria Casaldàliga, en nom de la Fundació Casaldàliga, va donar les gràcies a la setantena de persones assistents, entre les quals Paulo Maldos, amic i col·laborador de Pere Casaldàliga, i responsable en polítiques públiques al Brasil en els governs de Lula da Silva i Dilma Rouseff; Francesc Serra, delegat de la Generalitat de Catalunya en  serveis territorials de la Catalunya Central; Isidre Viu, cap del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Balsareny; i Maritxu i Joan de Quadras, representants de la Fundació Pere Casaldàliga. Va excusar l'assistència Sílvia Tardà, consellera en l'àrea d'educació i cultura del Consell Comarcal del Bages, a la qual li hauria agradat de ser-hi.
 
Els rapsodes dels Pastorets de Balsareny van recitar fragments dels poemes “Retorn pairal” i “Castell de Balsareny”, de Casaldàliga; van explicar breument la relació de cada indret amb el pare Pere i van comentar les causes associades a cada punt.
  
En el cas de la  plaça Montserrat es va fer esment del cementiri municipal —on reposen els pares i germans del bisbe, i el seu oncle mossèn Lluís Pla, assassinat el 1936— i del monòlit de la plaça, i es va parlar de la causa del Regne de Déu i de la causa Negra, fent referència a la igualtat i a la llibertat de les persones.
 
Vam anar fins a Cal Lleter, la casa on va néixer Pere Casaldàliga i on viu la seva família. A la mateixa placeta, l’actual Casal d’Entitats havia estat entre 1905 i 1973 l’escola de les Germanes Dominiques, i en Pere hi va anar de pàrvul. Es va fer referència a la causa Indígena i a la identitat dels pobles.
 
Tot seguit vam arribar a l'església de Santa Maria de Balsareny, documentada de l'any 1009 i ampliada al segle XVII, on en Pere va ser batejat; i al seu costat, l'actual Llar parroquial, que havia estat, entre 1931 i 1973, l'escola de Sant Josep, on Casaldàliga va estudiar. Els rapsodes van apropar-nos a la causa de la Teologia de l'Alliberament, per una església humil aixecada pels més pobres i compromesa ineludiblement amb el canvi social.
 
Des d'allà vàrem baixar pel Repeu fins a l'aqüeducte i viaducte de Santa Maria, construït l'any 1339 perquè l'aigua de la Séquia superés la riera del Mujal. Es va parlar de la causa de la Terra i l'ecologia: la lluita cap a una socialització necessària.
 
Els participants van iniciar el camí cap al Castell de Balsareny. Uns van pujar-hi a peu, d'altres amb cotxes particulars o bé amb el servei de bus que hi havia a disposició dels assistents. Arribats al símbol més representatiu de Balsareny, el Castell, els rapsodes van llegir el poema que Pere Casaldàliga li va dedicar. Ho van fer a dintre de l’església del Castell, del segle XIII. La causa assignada va ser l’Esperança: “La solució sempre és l’esperança. Una esperança, però, que es posi a fer feina, que sàpiga viure el dia a dia, que miri de fer amb els altres el treball de la justícia i de l’alliberament.”
 
Els participants van poder conversar i prendre uns refrigeris al patí d'armes. i allí mateix Paulo Maldos va fer una xerrada molt interessant que duia el nom de: “Pere Casaldàliga; compromís i militància en temps de feixismes”. Maldos va fer un repàs de la història política del Brasil des dels anys 60 fins a l'actualitat, i va lloar la feina feta per Pere Casaldàliga, la seva influència i lluita en favor dels mes febles, dels pobles originaris del Brasil i d'Amèrica Llatina, i el va definir com a “profeta transformador”.
 
Va explicar que Gilberto Carvalho, polític i exministre de la secretaria General de la Presidència del Govern durant el mandat de Dilma Rouseff, tenia un retrat de Casaldàliga al seu despatx “com a símbol de respecte”. Va fer referència al gran vincle que tenia Casaldàliga amb el seu poble natal, Balsareny, i va subratllar com n'és d'important el llegat i la “petjada” que deixa. També va fer balanç dels principals impactes de les actuals polítiques de Bolsonaro al Brasil, principalment sobre els col·lectius minoritaris, principalment els Pobles Indígenes, però també sobre la societat en general, que ha normalitzat la polarització i el discurs de l'odi.
 
Un sol imponent va obligar una part dels assistents a moure’s cap a les voltes del pati, buscant-hi l’ombra. Des de l'organització demanem disculpes per no haver-ho sabut preveure. Tot i això, els participants van poder seguir escoltant Maldos amb atenció. En acabat, vam gaudir plegats d'un dinar de germanor al saló del Tinell.
 
Volem donar les gràcies a la propietat del Castell de Balsareny per la seva gentilesa, i a totes les persones que han participat de la jornada. A aquelles que han col·laborat en l'organització: Imma Franch, Impremta Orriols, Jordi Sarri, Transports Arnau Costa, Rapsodes dels Pastorets de Balsareny, Llibreria els Colors, Dolç Capritxet, Bar K2; i a Marc Vilardell, Josep Cañellas, Salvador Portabella, Rafa Jurado, Alfred Selgas, Jordi Vilanova... A l'Ajuntament de Balsareny per cedir-nos el material sol·licitat, i als membres de la Brigada municipal per lliurar-nos-el, sempre amatents a col·laborar en els diferents actes que s'organitzen al poble amb un servei eficient, proper i amable. Moltes gràcies a tothom, per fer possible una matinal tan interessant.
 
Comissió Pere Casaldàliga
Fotos: Alfred Selgas / Jordi Vilanova