PUNTA DE BRAU
Són les 9 del matí i, com sempre, llevat d’un temps amb
aquest enemic invisible, soc a la llibreria a buscar el meu diari.
Avui, també, el que faig primer és llegir els titulars de
la portada per seguir cap a la contraportada i tot seguit obrir la primera
pàgina per connectar amb els columnistes habituals. Però, ostres, a la segona
pàgina hi trobo una carta a la secció “El lector escriu” que m’omple l’atenció
i m’inquieta: el text m’entristeix en comprovar el que els homes són capaços de
fer.
“El passat dia 2 de
març del 2022 va ser el quaranta-vuitè aniversari de l’assassinat de Salvador
Puig Antich, perpetrat pel govern feixista i criminal del general Francisco
Franco. Eren ja les acaballes d’un règim internacionalment molt aïllat, àdhuc
debilitat, que arreu feia aigües, però el seu instint assassí no tenia límits.
Com vulgarment es diu, Franco va voler morir matant...” Francesc Gifreu
Jové, diari El Punt Avui, 17 març 2022.
Seguint llegint, i amb treballs degut a les meves
avançades cataractes, noto que el matí envoltat multiplica la tristor davant de
tan gran injustícia, ja que com diu Gifreu, Salvador Puig Antich fou condemnat
per un consell de guerra molt manipulat. Puig Antich va ésser executat pel
sistema del garrot vil, que et fa morir ofegat.
Personalment, i respectant tota opinió, vull remarcar que
fa temps que vaig veure la pel·lícula que TV3 va emetre, i encara avui no puc
arribar a entendre com es pot sortir voluntari per collar un cargol que causa la
mort per asfíxia.
“Descansa en pau,
Salvador —continua Gifreu—. Ets un
símbol i ets l’exemple a seguir per tots els que seguim lluitant per la
democràcia i les llibertats del nostre país”.
Encara avui no puc entendre com algunes persones puguin
dormir en les nits del temps.
Josep Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.