Sarment: Pere Casaldàliga, medalla d’or de Barcelona al mèrit cívic

El passat dia 27 de gener, a les 6 de la tarda, Pere Casaldàliga i Manel Pousa, més conegut com el Pare Manel, van rebre la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de la ciutat de Barcelona a títol pòstum. L'acte, celebrat al Saló de Cent de l'Ajuntament de la ciutat, va ser presidit pel tinent d'alcaldia, Albert Batlle, per una indisposició d'última hora de l'alcaldessa Ada Colau.

En la seva intervenció, Batlle va subratllar que els dos guardonats “eren dues persones bones, en el sentit més pur de la paraula, estimades i admirades; dos veritables referents ètics, els quals van viure lluny l'un de l'altre. Milers de quilòmetres els separaven, però uns mateixos ideals els unien”. Ambdós van viure amb la voluntat ferma de denunciar les injustícies i remoure les causes que les provocaven, les quals generaven pobresa, explotació i marginació. Treballant per la dignitat de les persones, es van rebel·lar contra la resignació, plantant cara als poderosos; mai van abaixar el cap, ni van mirar cap a una altre banda. “Van ser dues persones valentes; perquè ser valent no és no tenir por, sinó, és ser capaç d'alçar la veu per denunciar, tot i tenir por”, va concloure Batlle.

El periodista Francesc Escribano va intervenir en l'acte oferint unes imatges de Casaldàliga, que ell mateix havia enregistrat en un dels seus viatges a São Félix do Araguaia, i d'altres dels seus inicis com a periodista, quan va conèixer Casaldàliga en una trobada que li va marcar la vida per sempre. Va remarcar la importància de les causes del bisbe, que eren més que la seva vida; i va recordar l'última vegada que el va visitar, uns set anys enrere. El trobà molt afeblit per la malaltia del Parkinson; no es podia moure, i gairebé no podia parlar, però responent-li a la pregunta “Com estàs?”, en Pere va respondre: “Viu, estic viu!” Era la seva lluita del moment; sempre lluitant.

Escribano va concloure la seva compareixença definint Pere Casaldàliga com a un autèntic militant de l'esperança, i fent record a una de les seves frases, potser la que millor el defineixen: “Al final del camí em diran: Has viscut? Has estimat?; i jo, sense dir res, obriré el meu cor ple de noms.” “Un cor ple noms. Així era, així és Pere Casaldàliga”, va assegurar Escribano. Definició que va ser corresposta amb un llarg aplaudiment dels assistents.

Seguidament és va llegir la resolució de la sessió plenària del dia 26 de març de 2021, en la qual tots els grups municipals de l'Ajuntament de Barcelona, van acordar, per unanimitat, atorgar la medalla d'or del mèrit cívic, a títol pòstum, a Pere Casaldàliga Pla, en reconeixement al seu combat permanent contra els abusos de poder i l'explotació i pel seu ferm compromís en favor de la justícia social, la igualtat i la dignitat dels pobles indígenes. El tinent d'alcaldia, Albert Batlle, va lliurar el guardó a Glòria Casaldàliga, en representació de la família i de la Fundació Pere Casaldàliga.

La Glòria, que prèviament havia signat el llibre d’Honor de la ciutat, va adreçar unes paraules d'agraïment a l'Ajuntament de Barcelona i a tots els presents. Va remarcar que el reconeixement feia referència a les causes del seu oncle en favor a la justícia, la llibertat i la pau, a les quals va dedicar la seva vida des de l'Amazònia brasilera, fent costat als drets dels empobrits.

Amb una lluita, entre altres, en favor del indígenes, dels sense terra, dels petits camperols, de la causa negra, de l'alliberament de la dona i d'Amèrica Llatina. La Glòria va mostrar el convenciment de la família que en Pere estaria feliç de compartir l'acte al costat del Pare Manel, amb qui, ben segur, hauria lluitat colze a colze si en lloc d'entregar-se a la regió de l'Araguaia, s'hagués quedat a Barcelona, on tant va lluitar el Pare Manel, estretament vinculat al barri del Verdú, amb el seu compromís solidari i activista en favor de les persones en situació de vulnerabilitat, especialment la infància en risc i les persones privades de llibertat.

Fent-ho evident, la presidenta de la Fundació Pere Casaldàliga va llegir un paràgraf del seu llibre Jo crec en la justícia i l'esperança on fa referència a la seva estada a la capital catalana, on va viure més de tres anys a finals dels anys 50: “De Sabadell vaig passar destinat a Barcelona, i a Barcelona vaig completar més universalment, més brutalment; la humana experiència de la immigració, el treball, la família, l'anomenada societat; el vici, el remordiment, el dolor i les il·lusions. Pel local de la Joventut Claretiana, que jo dirigia, al carrer Nàpols 365, van començar a desfilar diàriament a la nit un llastimós seguici de sospitosos: envellits amb barba, xicots consumits, dones amb cintes —o molt enlluernadores—, pobres a l'atur —o sense casa—, malalts sense diners, nens amb gana, pocavergonyes, farsants, delinqüents... Alguns van dormir al meu despatx, i en el teatre adjunt, hi van dormir d'altres. I hi van menjar, vergonyosament; i es van rentar de moltes coses”.

Llegint aquestes paraules, Glòria Casaldàliga va dir que no se'ls fa difícil d'imaginar un Pere Casaldàliga militant i activista en la Barcelona d'avui. Lluitant a favor dels drets dels empobrits, i donant suport a organitzacions contra els desnonaments, d'ajuda als refugiats, als sense papers, a les persones privades de llibertat, sense sostre, als infants vulnerables, a cooperatives de producció i de consum, a accions contra el canvi climàtic i tantes altres que Barcelona, com a ciutat solidària, té. Sense oblidar la ciutat oberta al món que és, especialment amb l'Amazònia brasilera, terra d'acollida del bisbe Pere, la qual actualment està sent més violentada que mai, i on tots nosaltres tenim la nostra part de responsabilitat. Per exemple, el mateix port de Barcelona, receptor de tones i tones de soja, produïdes amb la desforestació que l'Amazònia pateix. Per acabar la seva intervenció, Glòria Casaldàliga va desitjar que l'acte de reconeixement ens serveixi a tots per omplir-nos de força i mantenir el llegat de Pere Casaldàliga per un món més just.

Novament es va respondre amb un llarg aplaudiment dels assistents, entre els quals destaquem: la cònsol general adjunta del Brasil, el provincial dels Claretians, el president de Justícia i Pau, la directora de Casa Amèrica de Barcelona, i diferents personalitats polítiques i culturals del nostre país. La Fundació Pere Casaldàliga va fer arribar la invitació de l’Ajuntament de Barcelona als dos grups municipals que representen institucionalment el poble, dels quals l’equip de govern va excusar l’assistència. També hi van ser presents: el rector de la parròquia de Santa Maria de Balsareny, els representants de la propietat del Castell de Balsareny, el president del Cercle Cultural de Balsareny i alguns veïns i veïnes del poble. Junts van fer costat a les causes de Pere Casaldàliga, fill predilecte de Balsareny.