Amb la boca oberta i una veu d’agraïment

 
CINC MINUTS
 
“Un metge com ell no voldríem que mai es jubilés, encara que ho comprendrem amb resignació el dia que arribi”, diu Maria Dolors Obradors.
 
Em plau participar-vos que he llegit i rellegit el text d’opinió de la Maria Obradors i encara avui, sense cap mica de sabó, em frego les mans per agrair de tenir la sort de poder llegir notes d’agraïment com aquesta de la Dolors.
 
He de confessar-vos que no sé si conec la Dolors, però havent llegit el seu text és com si la conegués de tota la vida. Gràcies!
 
Avui, però, voldria compartir aquests Cinc Minuts amb la meva reflexió mensual, que gira, també, sobre el meu agraïment a la persona del meu metge i amic Pep Cañellas i Isern.
 
M’explico. Darrerament he estat malalt, una grip molt forta m’ha mantingut enllitat un quant temps i en fase de recuperació m’ha visitat el Pep ja a la consulta. Més que el consell mèdic podríem dir, i ho conec de tants anys, és el seu suport moral el que causa més efecte que totes les “píndoles” de la medicina actual. Sí, verdaderament, sortir de la consulta no té ni punt de comparació respecte a la manera com hi has entrat.
 
Són molts anys que ens coneixem i aquest nostre butlletí en sap prou i ha fet història a través de molt dels articles signats per aquest que avui en parla, una vegada més, sense sabó: ell em coneix prou. Amb la boca ben oberta i una veu d’agraïment, fins a una altra, Pep.
 
Josep Gudayol i Puig