Pàgines

dimecres, 22 de desembre del 2021

Opinió: Casal Verge de Montserrat

OPINIÓ

Casal Verge de Montserrat
 
En relació amb l'article d'Ana García Alarcón publicat al Sarment en el número d'octubre de 2021, volem fer públic el suport total de la nostra família perquè estem patint la mateixa situació (falta d'higiene, ungles plenes de menjar, lleganyes seques a les parpelles, sovint està vestida amb roba que no és seva, etc.). Cal dir que, a dia d'avui, en això està millorant una mica.
 
Igual que l'Ana, també ens posem en contacte via correu electrònic amb el gerent del Casal. Les respostes acostumen a ser tergiversar els fets i sempre posant en dubte les nostres queixes, de les quals tenim fotografies i que li fem arribar.
 
Les formes que utilitza el gerent en les seves respostes, considerem que no són les adients, ja que ens adrecem a ell de forma respectuosa i l'única intencionalitat que tenim és vetllar per la cura del nostre familiar resident. Sempre he cregut que una queixa ben gestionada és oportunitat de millora, però estem veient que no és el tarannà d'aquest gerent.
 
Se'ns fa difícil entendre les restriccions que hi ha al Casal a l'hora d'estar amb els nostres avis, tenint en compte totes les ordres de la Generalitat, tant a l'interior de la Residència com sortides qualsevol dia, sense restriccions però complint totes les mesures de seguretat. En la nostra residència, a hores d'ara no podem accedir a l'interior i només permeten sortides a passejar tres dies a la setmana un màxim de dues hores per dia. Ens recorda més una presó que una residència d'avis.
 
La valoració que en fa d'aquesta situació el president del Patronat, mossèn Antoni, és que ho fan pel benestar dels avis. De quin benestar parla, si se'ls està privant de l'acompanyament dels seus familiars? On queda la cura emocional? Malgrat aquestes restriccions, no oblidem que el virus, l'última vegada que ha entrat a la Residència ha estat a través d'un treballador, sense descartar que també hi pot entrar pel mateix gerent, la vicepresidenta o el mateix mossèn.
 
Les persones que formen el Patronat tenen tota la responsabilitat en l'aplicació d'aquestes mesures; ara bé, soc de l'opinió que el president del Patronat és la màxima responsabilitat del gerent i del que està passant al Casal i del malestar dels familiars i residents i és qui mana.
 
M'agradaria molt que les persones responsables del Casal tinguessin el mateix horari de sortida que els avis, a veure què opinaven. Quin motiu hi ha perquè els avis no puguin sortir cada vegada que vulguin amb totes les mesures de sanitat?
 
Quin motiu hi ha, amb totes les mesures de seguretat, per tal d'entrar al Casal?
 
Per què li agrada a la gent manar tant? Hem perdut un any; si això dura cinc anys mes, què farem amb els avis, continuarem així?
 
Tothom surt menys els avis del Casal. Quan passin 50 anys recordarem el dany fet, la història es posarà les mans al cap. Cal recordar que el Casal és del poble i per al poble i mai deixarem de lluitar amb la veritat per als nostres avis.
 
Jo, personalment, sol·licito que el Sr. gerent sigui acomiadat, per falta de confiança amb les famílies. També, entre altres coses, vol comunicar-se amb els familiars per correu electrònic, mai personalment.
 
Cal recordar que nosaltres som els clients i paguem gairebé 2000 euros al més com a mínim, perquè ens rebi o atengui personalment.
 
Continuaré informant.
 
Juan Rivero

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.