OPINIÓ
Aquesta és la pregunta que ens fem molts familiars de
persones residents al Casal. Jo vull explicar la meva experiència personal.
Soc veïna de Balsareny des de fa 51 anys. Em dic Ana García
Alarcón, i se’m coneix també per Ana Comas, que és el cognom del meu marit. Fa
sis anys que, per motius de salut, la meva mare és al Casal. Sempre hi ha hagut
coses a millorar, però ara crec que la situació és preocupant. Ja sabem que la
pandèmia ens ha canviat la vida a tothom, i especialment a les persones que
estan a les residències; i per damunt de tot, el que volem és el màxim benestar
i les millors atencions per als nostres familiars.
En diferents visites a la meva mare he pogut comprovar
deficiències en la higiene. Diverses vegades he hagut de demanar per favor que
li posessin crema hidratant perquè tenia la pell resseca. També que li
netegessin els ulls, perquè quan me la treien per anar a passejar tenia
lleganyes seques a les parpelles i jo les hi havia de rentar a la font; i els
havia de dir que li miressin si és que tenia algun problema de conjuntivitis.
D’altres vegades la portaven vestint roba que no era seva.
No em queixo del personal de la residència, perquè en conec
molts que són molt competents, però potser n’hi ha algun que no ho és tant, o
és que tenen més feina de la que poden fer. El dia 9 d’agost, la meva mare
tenia les cames ben morades (en tinc fotografies); vaig demanar parlar amb la
infermera, i em va dir que no en sabia res, que ningú l’hi havia comunicat. El
dijous dia 12 vaig demanar per parlar amb la direcció, i el senyor Ignasi em va
respondre que no havia de parlar amb mi, que quan volgués alguna cosa l’hi
enviés per e-mail. Li vaig dir que no en sabia, i em va respondre que ara era el
moment d’aprendre’n. Vaig marxar molt enfadada. Vaig demanar ajuda i li he
escrit tres e-mails; de l’últim encara n’espero resposta. He intentat parlar
amb alguns membres del Patronat: el president, la vicepresidenta i altres, per
demanar entre altres coses que facin una reunió amb els familiars, ja que diuen
que el Casal funciona molt bé; la resposta és que qui porta aquests temes és el
senyor Ignasi.
Com es pot veure, la comunicació amb aquestes persones és
impossible. Els familiars dels residents només volem tenir informació sobre
ells, i que ens expliquin qualsevol cosa que els passi, i que estiguin ben
atesos, que és el que s’espera que facin. Molts d’ells, com és el cas de la
meva mare, no poden queixar-se ni dir res perquè estan en un estat molt avançat
d’Alzheimer. Jo, com a filla, em sento en l’obligació de defensar els seus
drets com a persona, i per això tinc aquesta angoixa i preocupació, perquè amb
aquests senyors és com donar cops de cap a la paret: que jo m’hi faig mal i
ells ni se n’assabenten.
Podria explicar moltes més coses, però es faria massa llarg.
He presentat una instància a l’Ajuntament, perquè sé que l’Ajuntament té un
representant al Patronat. En conclusió, el que demano és que hi hagi més
comunicació entre el personal que té cura de la meva mare i jo. Perquè em
preocupa molt pensar que, si quan vaig a visitar-la (i saben que hi he d’anar) la
trobo en un estat lamentable, què pot passar quan no hi ha visites?
Ana García
Alarcón
Estic completament d'acord amb aquest escrit. La meva avia porta també molt de temps al casal. Dies endarrera la van treure amb una cadira de rodes que no era seva, un mocador al coll, que tampoc era seu, ple de mocs. (També tinc fotografies)També ens hem trobat que la treuen bruta i despentinada, lamentablement ella no es pot queixar perquè te demència. Però jo si, vaig escriure un e-mail al Sr. IGNASI adjuntant fotografies, que crec que ni va mirar, ja que la seva resposta va ser que el mocador estava net i pulit. Ja m'esperava aquesta resposta, li vaig contestar, per aquest motiu li vaig adjuntar fotografies. Al segon e-mail no es va dignar ni a contestar. Es vergonyos que els nostres familiars hagin d'estar en aquest estat, quan temps endarrera la residencia de Balsareny era de les millors de la comarca.
ResponElimina