Presentació de ‘Carn nua’, de Blanca Soler

 
El dissabte 16 d’octubre, a les 11.30, va tenir lloc, a la sala petita del Sindicat, la presentació del llibre Carn nua de la balsarenyenca Blanca Soler Codina. Hi va assistir una vintena de persones; la sala reservava encara cadires buides, com a prevenció, segons les normes Covid.
 
Com vàrem informar a Sarment en el seu moment, aquest llibre es va posar a la venda el mes d’abril. La Blanca ja l’havia presentat a la Llibreria Parcir de Manresa, que n’és també l’editora. La Comissió Casaldàliga i el Cercle Cultural en van vendre un bon nombre d’exemplars a la parada benèfica que van fer el dia de Sant Jordi. Encara ara el podeu adquirir a Llibres Parcir i probablement a la llibreria Els Colors. També es troba a la nostra biblioteca i el podeu agafar en préstec.
 
Ara va arribar l’hora de la presentació a Balsareny, per la qual cosa la Blanca va manifestar que, tot i que ja havia fet algunes altres presentacions (també ha anat a alguns centres educatius), el fet de tractar-se del seu poble li imposava més respecte.
 
Molta gent de Balsareny, a hores d’ara, ja ha llegit el llibre i esperem que el nombre de lectors augmenti encara més. Com és sabut, la Blanca hi explica les seva experiència personal durant uns anys en què ha fet front a una anorèxia, de la qual afortunadament se n’ha sortit. Amb el seu llenguatge sincer, clar i directe, explica la seva vida en convivència amb aquesta malaltia, entre els 12 i els 18 anys. 

En la primera part de l’acte, la Blanca va resumir aquells anys, contenta d’haver superat la malaltia i de poder agrair el suport dels seus pares, l’Arcadi i l‘Esther, presents a la sala, junt amb la seva germana Berta. Tot va començar de molt joveneta, a l’escola, quan alguns companys li feien bullying (assetjament escolar), cosa que li va provocar una certa por d’anar-hi, en una etapa ja prou complicada com és l’adolescència. Malgrat els problemes, no va deixar d’anar mai a l’institut, però reconeix que va ser dur i que el neguit i la preocupació van estar molt presents a casa en el dia a dia amb la família, perquè ella, malgrat estar tan prima, ja es veia bé.
 
Tot i així, durant aquest temps va fer dos viatges que li venien de gust, a Londres i als Estats Units, que, de fet, més aviat li van suposar encara perdre més pes. Tanmateix de mica en mica, sempre amb l’ajut de professionals i dels pares, va anar millorant i augmentant de pes i es va encoratjar molt en veure que acabava el batxillerat i, com passava amb els seus companys, se li obrien les portes d’un futur que havia de ser millor per a ella. Actualment la Blanca està estudiant periodisme.
 
En la segona part, la nostra bibliotecària, organitzadora i presentadora de l’acte, Ana Pérez Hidalgo, li va fer una entrevista, amb la col·laboració espontània de la gent, començant pels seus pares i seguint amb diverses persones presents a l’acte. Responent a diferents preguntes, la Blanca va expressar que les malalties mentals, com aquesta, han de deixar de ser un tabú i s’han de tractar com les físiques: encara hi ha molta feina a fer socialment en aquest sentit. Aquest serà precisament el tema de la Marató de TV3 d’aquest any. Però a les escoles i instituts, tot i que ajuden els nois i noies amb anorèxia, sembla clar que hi hauria d’haver més recursos. També va dir que segueix fent xerrades, cosa que la satisfà molt. I li agradaria també escriure més llibres, no necessàriament d’aquest tema, en el futur. 

 
Tot i l’èxit de l’acte, sap greu que no hi va poder anar gaire gent. És probable que més endavant es pugui tornar a fer, si no ben igual, una xerrada semblant, perquè el missatge de la Blanca pugui arribar a més gent.
 
Gràcies, Blanca, i molta sort en el futur!
 
Text i fotos: Isidre Prat