Montserrat Vilaseca, memòria de Ràdio Solà

ENTREVISTA
 

El ple de la tardor omple avui aquesta finestra oberta la tardor d’uns temps en la memòria dels noranta anys de la nostra conciutadana Montserrat Vilaseca de “cal Fermín”.
 
Montserrat Vilaseca Puigdellívol va néixer a Balsareny el 6 de novembre de 1930. De petita va anar al Col·legi de les monges i allà va cursar els estudis bàsics: llegir, escriure i les operacions elementals de sumar, restar, multiplicar i dividir. Sobre la lectura ens comenta que “m’agrada llegir novel·les, però no me’n recordo ni dels títols ni dels autors; també llegeixo fragments de La Bíblia”. I sobre el viatjar en diu que “quan era més jove m’agradava molt viatjar. Havia visitat Holanda. També havia anat amb un creuer a Egipte i Grècia. Amb el meu marit, el Fermí, participàvem cada any, a la Costa Brava, en un ral·li de cotxes d’època. També he visitat Mallorca i diverses vegades a Benidorm. Actualment tinc bastants problemes de mobilitat i no puc viatjar”.
 
Pel que fa als esports del seu temps ens diu que “a la meva infantesa no teníem gaires coses per jugar, però recordo que m’agradava saltar a corda, jugar a boles, jugar a cuit amagar. A la meva adolescència l’esport que ens tocava jugar era treballar a la fàbrica. Actualment si per la TV fan un partit de futbol del Barça, també me’l miro”. I durant el seu temps de lleure, en la joventut li agradava ballar i també anar al cinema, i actualment escolta la ràdio i veu la televisió.
 
—Quins són els orígens de la casa de “can Corder”?
 
—De soltera sempre havia viscut a la casa de Sant Domènec número 29, que li deien “cal Corder” perquè més antigament hi havia viscut un matrimoni que feien cordes; i amb aquest nom es va quedar.
 
—Com era el carrer Sant Domènec a la vostra infantesa?
 
—Recordo el carrer de Sant Domènec de la meva infantesa i joventut com el carrer on hi havia més botigues del poble. Hi havia ca l’Adroguer, cal Colell, el forn de pa de cal Bernet, una sabateria, una farmàcia, la carnisseria de cal Rossendo, cal Callerís i segur que me’n deixo alguna més.
 
—Quin nombre d’habitants tenia Balsareny a la vostra joventut?
 
—Al voltant dels anys 50 Balsareny estava proper als 3.000 habitants.
 
—Ens podríeu dir els alcaldes de la vostra època?
 
—Si la memòria no m’enganya, crec recordar com a alcaldes del poble el Valentí Masplà, el Carles Casas i el Josep Casaldàliga.
 
—Quins són els orígens de Ràdio Solà?
 
—Quan em vaig casar amb en Fermí Solà, vaig anar per jove a casa seva en el carrer Jacint Verdaguer número 15, on el meu sogre Casimir venia i reparava, encara sense botiga, màquines de cosir (recordo les marques Singer i Wertheim). El meu marit treballava a la mina i jo a la fàbrica de telers de Vilafruns i posteriorment a la del Molí. Més tard, el Fermí va fer uns cursets per correspondència a l’escola de Ràdio Maymó de Barcelona. A part de llibres de teoria li enviaven, tot sovint, materials per fer pràctiques. D’aquesta manera es va introduir en el món de l’electrònica, el qual l’apassionava cada vegada més. Recordo que la primera ràdio que va fer tenia molt pocs components i en deien  ràdio de galena. Més endavant va començar a barallar-se amb aparells de làmpades electròniques, molt més complicats. Sobre la meitat de la dècada dels 50 vàrem inaugurar una petita botiga amb el nom de “Ràdio Solà”, a l’adreça indicada, on es venien electrodomèstics en general i també es disposava, a la primera planta de la casa, d’un petit taller per a reparacions.
 
—Recordeu l’arribada del primer televisor a Balsareny?
 
—Crec recordar que sobre l’any 1960 vàrem adquirir el primer aparell de TV (en blanc i negre, ja que encara no existia la TV en color) per vendre’l a la botiga. La veritat es que va causar una gran expectació entre el veïnat. Recordo que el posàvem en marxa de cara al carrer per veure’l a través de les vidrieres. La curiositat era tal que quan feien algun programa interessant, com un partit de futbol, el Festival d’Eurovisió, etc., molta gent es plantava davant de la botiga portant cadires de casa seva per tal de veure’n la retransmissió. En el decurs del temps la botiga es va quedar petita i ens vàrem traslladar al carrer Sant Domènec número 19 per ocupar els baixos de la finca.
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Montserrat Vilaseca