En Kepa i el surf

ESPORTISTES DE BALSARENY

El Kepa Fernández Benito té actualment 16 anys. Des de ben petit l’hem identificat amb el seu skate i, més endavant, amb la planxa de surf.
 
— Quan apareix aquesta afició?
 
—De petit m’interessaven els documentals i pel·lícules on sortien persones que practicaven aquest esport i sempre vaig demanar fer surf. L’any 2017 vaig fer el primer curset d’aprenentatge a Castelldefels, a l’Escola Catalana de Surf, i em va agradar molt i molt. Durant un any vaig anar als cursos un cop a la setmana fins que vaig tenir un nivell suficient.
 
—Costa d’aprendre a fer surf?
 
—Com la majoria dels esports, té les seves tècniques. Primer has d’aprendre a aguantar-te sobre de la taula, no tenir por a les onades grans, cansar-te de remar i remar per anar a buscar les onades i tenir bon equilibri. Després ja s’aprèn a fer girs i maniobres a l’onada.

 
—El Mediterrani té prou onatge per a una bona pràctica i millora del surf? 

—És clar que no és el millor lloc, però va molt bé per aprendre’n, adquirir nivell i tècnica. A la Costa Brava hi ha més roca de fons i s’ha de tenir més cura de les taules i no picar o rascar-se a les roques, en canvi a la Costa Daurada, sobretot durant l’hivern, els temporals generen grans onades a les nostres costes i va molt bé de practicar. Per descomptat que el País Basc és un lloc especial per l’exercici d’aquest esport. N’és el bressol. Fa quatre anys que hi vaig als estius i les platges de Sopelana, Bakio, Zarautz i algunes altres, són una meravella! De moment, els millors surfistes que competeixen surten del País Basc.
 
—Només aneu de cara a les onades?
 
—No, no. El surf és onatge, però tot això ve integrat en un paisatge de mar obert, penya-segats, bon ambient i coneixences amb la complicitat de l’esport en comú. Al País Basc, per exemple, gaudim del canvi de mar, les marees que avancen i reculen i les ones que trenquen amb força.
 
—Parla’ns una mica de les taules que es fan servir per la pràctica d’aquest esport.
 
—Primer es comença amb una taula més llarga i més ampla, que sol ser d’escuma o pòrex i ben aviat es passa a les taules de fibra. En el surf sobre la taula, parlem de dues modalitats: en el Longboard es fan servir taules grans de 3m que no giren tant; són per fer-hi passes i planejar més sobre les onades. En la modalitat de shortboarding, les taules van d’acord amb l’alçada i el pes de la persona. A l’onada s’hi fan girs, salts aeris i tubs que consisteixen en recórrer l’interior de l’onada deixant que ens cobreixi la cresta. Les taules, normalment, porten d’1 a 3 quilles, però n’hi ha fins a 6. També és molt important el Bottom, que és la part de sota la taula que està en contacte amb l’aigua: n’hi ha de diferents formes amb prestacions ben diferents (flat o pla, còncau, doble còncau i amb canals). Així que, quan domines la taula, les quilles i el bottom són els encarregats de controlar l’estabilitat, les maniobres i la velocitat amb la destresa del surfista. Pensem que sense quilla no hi ha control de la taula.
 

—Va, Kepa, una mica de vocabulari tècnic d’aquest esport.
 
—Frontside, que consisteix en surfejar mirant l’onada. És la pràctica més habitual.
Backside, que és el contrari, surfejar d’esquena a l’onada.
Nose, que és la part del davant de la taula, que també influeix en la taula de surfejar.
Rocker, que és la curvatura de la taula des de la punta fins a la cua.
Wipeout és el terme que es fa servir quan el surfista cau a la cresta de l’onada.
Lineup o trencant és la zona on hi ha la majoria de surfistes, perquè és allà on trenquen les onades.
Tub o barrel: aquesta, possiblement, és la maniobra més espectacular del surf.
I altres mots.
 
—Ja veiem que el vocabulari és ben anglès.
 
—Sí, força. El surf ve de l’antiga cultura de la Polinèsia. 

—A part de la taula també porteu una roba específica, oi? 

 

—Un vestit de neoprè, que està fabricat amb materials elàstics i impermeables que aïlla del fred i protegeix dels cops i rascades. Si a l'hivern fa molt fred a vegades utilitzem guants i escarpins de neoprè. De cara a l’hivern són molt importants aquestes peces: quan et fiques a l’aigua sents el fred tot i portar la roba adequada, però amb l’exercici que exigeix l’esport, aviat no el sents. Trigues uns 5 o 10 minuts a escalfar-te.

 

—I quan entrenes?
 
—Al mar, sobretot a l’hivern, perquè a l’estiu si no és al Cantàbric o altres llocs a fora, la costa mediterrània és complicada; hi ha molta gent i poc onatge. A l’hivern, l’entrenament és més regular. També faig molt exercici físic a casa: de força en general, però sobretot de braços, perquè per anar a buscar les onades s’hi va remant i quan hi ha corrents a sota s’ha d’empentar molt; i també d’equilibri. Al skate park de davant del pavelló també faig rampes i m’organitzo circuits. A l’estiu, per divertir-me, faig bodyboard, que és un esport que es fa amb una taula d’escuma sintètica i es tracta de lliscar per sobre la superfície de l’onada sense trencar, ho pots fer estirat, amb una cama agenollada o dret. Va bé per mantenir la força tant de braços com de cames, flexionar i mantenir l’equilibri. Vaja, per no perdre forma. 

—En general, passejant per la nostra costa, es veu molta oferta en cursos i pràctiques del surf?

 —Sí, ara mateix hi ha molta oferta pràcticament arreu de la costa. Amb els anys s’han format escoles i clubs que comencen a tenir un fort bagatge: el Club de Surf Mediterrani de Sitges, Cubelles Surf Club, Club Nàutic de Vilassar de Mar, la Barceloneta, l'Escola Catalana de Surf...  

 —El surf és un dels esports més emergents  avui dia, tant que ja es va incloure en els Jocs  Olímpics de Tokio 2020 (que van ser el 2021). Tal com passa en els altres esports, hi ha categories i competicions tant a nivell amateur com professional. Tu competeixes?
 
—Encara no; aquest és el meu somni. M’ho prenc molt seriosament, però no competeixo. Ho faré.
 
Parlem una estona de les competicions, quines es fan i a on, en què consisteixen les proves, les puntuacions..., però ho deixem per a una altra conversa. 

 

—Practiques amb altres companys?
 
—Tinc companys que fan surf i, a vegades, practiquem plegats, però els entrenaments són individuals i, és clar, sempre he de tenir la família a disposició. M’han ajudat molt; sempre a punt per anar a la mar.
 
—Familiarment sou uns campistes de fa molts anys. Hi deu haver ajudat molt aquesta pràctica de lleure per arribar a aprendre surf.
 
—Sí, des de petit que amb l’autocaravana sempre hem viatjat els caps de setmana i els estius. La natura, les caminades a la muntanya i conèixer llocs sempre ha estat la nostra passió.

 
—Sabem que l’handbol és l’altre esport que fa anys que practiques.
 
—Faig handbol des dels 5 anys sense interrupció. Aquest esport ha tingut alts i baixos a Balsareny, ara mateix tenim dos equips  juvenils, un de femení i un de masculí, que competim tant en la Lliga com en la Copa Catalana; i un d’infantil que, de moment, només entrena.
 
El Kepa ens confessa que si té l’oportunitat de competir en surf no s’ho pensarà dues vegades, encara que li sabrà greu per l’handbol. Tal com diu ell, el surf és la seva passió des de fa molts anys, s’hi dedica i el practica seriosament, encara que, de moment, no competeixi. En Kepa és franc, esportiu cent per cent i per això juga amb el mar i desafia les onades. La mirada aigua endins, el neoprè, la taula i la cabellera rossa, que sempre l’ha caracteritzat, ens ajuden a veure’l com el “llop de mar” de terra endins.

 
Et desitgem que puguis competir ben aviat perquè veiem que hi somnies. Bona aventura en la pràctica del surf!
 
Lluïsa Coma i Alfred Selgas
Fotos: Arxiu Kepa Fernández