Ramona Xandri i Cardona: l’art de la perruqueria

ENTREVISTA

 

“Sempre des de petita m’havia agradat molt de fer de perruquera, però en aquells començaments (quan tenia 18 anys) treballava a la fàbrica, a l’enriquidor tèxtil.  Crec recordar que vaig començar a aprendre l’ofici amb la Modesta Guitart. Eren els diumenges al matí i hi anava amb molta il·lusió”.
 
L’aire tardorenc ens fa obrir aquesta finestra i ens permet tenir una amable xerradeta amb aquesta balsarenyenca que ja traspassa la norantena d’anys.
 
Ramona Xandri i Cardona va néixer a la població berguedana de Sagàs el 12 de desembre de 1926. Va cursar els estudis bàsics de l’època i va venir a Balsareny el 1939. Li agrada llegir: llegeix revistes, llibres i publicacions sobre consells quotidians. En els esports, li agrada el futbol; pel que fa als viatges, coneix diferents llocs de la geografia catalana i espanyola. A les hores de lleure li agrada veure la televisió, fer labors diverses i escoltar la ràdio.
 
— Com va començar tot això de voler entrar dins de l’art de la perruqueria?
 
— Sempre, ja de molt petita, m’havia agradat ser perruquera. Després vaig començar els diumenges al fer d’ajudant a la perruqueria Modesta. Tenia divuit anys.
 
— Teníeu algun antecedent familiar en aquest ofici?
 
— No: ningú de la meva família havia estat perruquera.
 
 — Sabem dels orígens de cal Cardona, amb una perruquera, la de Modesta Guitart. Què en recordeu d’aquell establiment situat a la carretera de Berga entre les cases Casadesús i Ton de la Creu?
 
— Doncs vaig començar allà tots els diumenges fins que la Modesta va marxar a Puig-Reig. I a petició de la mateixa clientela, vaig plantejar-me la possibilitat de seguir pentinant a compte propi.
 
— Quin any corria quan vàreu començar la perruqueria a Can Xandri al carrer Àngel Guimerà?
 
— Recordo que era l’any 1966 quant vaig establir-me a cal Xandri.  També recordo que vaig ampliar els meus serveis a domicili: un servei per a totes aquelles persones que no podien venir personalment a cal Xandri. Allí hi vaig estar fins a l’any 1950, que amb motiu del meu cansament amb l’Esteve Obradors, que vivia a cal Victori, a la carretera de Manresa; arran de les noces vaig traslladar-me allí.
 
— Quants anys vau treballar a la Perruqueria Ramona?
 
— Recordo que varen ser uns 40 anys. Durant el cicle tenia noies que m’ajudaven i quan la meva filla va tenir l’edat de treballar va ser continuadora de l’art perruquer a cal Victori.
 
— Després de jubilar-vos la perruqueria va continuar a cal Victori prenent el nom de perruqueria Maria Rosa. La vostra filla va exercir sempre l’ofici a la carretera de Manresa?
 
— No, al cap d’uns anys vàrem fer un trasllat de domicili i la perruqueria va instal·lar-se al carrer del Nord, concretament als baixos del número 1.
 
— Gràcies, Ramona, i per molts anys!
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Arxiu Ramona Xandri