Salt d’aigua i font de les Tàpies, de Calders

RACONS DEL BAGES

1. Alçada de la cascada, amb un cert cabal d’aigua, no molt gran

Situació: Es tracta d’una espectacular fondalada, on hi ha un salt d’aigua important, d’uns 30 metres d’alçada, i una font en un costat. Pertany al torrent de les Tàpies, del terme municipal de Calders, tot i que queda més a prop del nucli urbà d’Artés, i inclús del de Navarcles, que no pas del nucli de Calders. En realitat es troba a la zona de les Tàpies, que, a més de la cascada i de la font, inclou la majestuosa masia de les Tàpies i el bosc de les Tàpies, amb gran quantitat de roures i alzines. 

2. Una balma de l’indret, amb la roca calcària dura, a sobre; i les margues, que es van erosionant, a sota

Com s’hi pot arribar? Hi ha moltes vies d’accés. Per exemple, des del nucli urbà d’Artés surten diversos camins, per la zona de Can Vila, prop del polígon industrial, que, travessant vinyes cap a l’est, porten a la font, amb uns 3,5 km. de recorregut. Al final, cal baixar a peu, a poc a poc per no relliscar, per un camí tortuós, amb molt pendent i amb alguns esglaons.
 
La ruta més segura i accessible és la que s’agafa al km.11 de la carretera que puja de Navarcles cap a Calders (N-141), per l’esquerra (per la dreta hi ha el trencall que va a la Colònia Jorba). Cal seguir el camí més ample que es troba, ben senyalitzat, que passa per tota l’esplanada de les Tàpies i gira al voltant de la masia fins que, al cap d’1,2 km (abans d’arribar a la casa), cal trencar a la dreta del camí principal, per un camí de baixada (que ja està indicat), d’uns 250 metres, molt pedregós en alguns trams però força ample,  que s’ha de fer a peu, fins arribar a baix de tot de la fondalada. 

5. Masia i bosc de les Tàpies. La masia és d’origen medieval, amb restauracions als segles XVIII i XIX. Per allà hi passava el camí ral de Manresa a Vic

 
Per la primera de les dues rutes esmentades s’arriba a baix de la fondalada pel costat dret del torrent de les Tàpies, mentre que per la segona s’hi arriba pel costat esquerre. Llavors hi ha altres vies que connecten amb qualsevol d’aquests dos accessos: una és el camí que s’agafa en un revolt per la dreta de la carretera que puja d’Artés a Calders. I l’altra és una pista que surt per la dreta de la carretera BP-451, que va de Navarcles a Artés, un cop passat el Pont de Cabrianes. 

3. La bassa que recull l’aigua al capdavall, amb molses i líquens que proliferen a les vores

Com s’han format el Salt i la font de les Tàpies? El Salt i la font de les Tàpies formen part del torrent del mateix nom. Aquest torrent neix a la Guàrdia de Calders, baixa cap a on hi ha el salt i la font de les Tàpies (terme de Calders) i entra al terme d’Artés, on desemboca a la riera Gavarresa. El desnivell que permet el salt s’ha format gràcies a l’erosió que fa l’aigua segons els materials que travessa. A la gruta hi ha diverses balmes, formades perquè l’aigua erosiona materials tous que hi ha a sota, que són margues blaves, i de mica en mica deixa descalçats els materials més durs i compactes de sobre, que són roques calcàries (a la foto 2 es veu una balma). Algunes d’aquestes calcàries, amb el temps, acaben caient.
 
Per veure el bonic efecte de la cascada, molt atractiu per als visitants, hem d’esperar que hagi plogut molt, que és quan l’aigua del torrent, amb l’empenta que porta i per la gravetat, forma un raig d’aigua ben gros que salta els 30 metres de desnivell. Si no és així, l’aigua queda estancada en bassals a la part alta i, com que hi ha roca calcària, que és molt soluble amb l’aigua, aquesta es filtra dins de la roca i torna a sortir cap a baix formant surgències per les parets; aquesta aigua infiltrada, quan surt, es recull en una canal i forma la font cap a un costat de la gruta (foto 4). Aquesta font sí que raja habitualment, la seva aigua està conduïda cap a la bassa final (foto 3) i podrà seguir torrent avall. 

4. La font, que canalitza les surgències d’aigua infiltrada

Escull coral·lí. A la zona també hi ha un escull coral·lí amb fòssils. A la part de dalt, on passa el torrent, abans que l’aigua “salti” cap a baix, a la riba dreta hi ha dues grans parets de pedra que són esculls coral·lins (foto 6). Quan aquesta zona del Bages formava part del mar interior que hi havia, ara fa uns 40-45 milions d’anys, a l’època de l’Eocè, al fons del mar hi havia coralls, animals marins del grup dels pòlips que fabriquen un esquelet calcari en forma d’arbre, dins del qual viuen; en morir, es van acumular aquests esquelets formant unes barreres al mar que en diem esculls coral·lins (arrecifes, en castellà). Quan, més endavant, es va assecar el mar, van quedar els esculls que veiem ara, en forma de turons en contacte amb l’atmosfera, i que contenen els fòssils de les restes de coralls i altres éssers que hi vivien. En aquest cas, com es pot veure a la foto, hi van quedar dos esculls, com dues barreres, una darrera l’altra i a diferents altures. A la foto 7 podem veure el detall d’alguns fòssils incrustats a la roca. Poden ser fòssils dels mateixos coralls i també de closques de mol·luscs, cucs marins i altres. 

6. Escull coral·lí de doble paret

7. Fòssils de l’escull, de restes de coralls disposades en franges

Els grans esculls coral·lins del planeta. Als mars i oceans actuals del nostre planeta, per sort, encara hi queden esculls coral·lins vius (no fossilitzats). Sobre la seva magnitud, com a curiositat, direm que el més gran del món és la Gran Barrera de Corall (el Great Barrier Reef), de 3.000 km. de longitud., d’Austràlia (costa de Queensland, al nord-est). Està formada, a la vegada, per uns 2.900 esculls petits  i es considera l’estructura més gran del món feta per organismes vius. Es pot distingir des de l’espai exterior i tot.  És un gran ecosistema marí, on viuen moltes espècies d’éssers vius, que cal preservar enfront al canvi climàtic.
 
Isidre Prat Obradors
Fotos: I. Prat