Un antic forn d’obra de les Collades

RACONS DE BALSARENY

Part alta del forn, amb el canó rodó i l’obertura que correspon a la porta d’entrada i sortida dels materials (teules, maons i rajoles). (A. Selgas)

A l’extrem est del terme de Balsareny, ja molt a prop del terme de Sallent, es troba una antiga construcció singular, com podeu veure a les fotografies. 

Es tracta d’un forn d’obra que es troba al camí que va de les Collades cap a cal Brunyoc de Cornet, a uns 350 metres de les Collades, a l’esquerra del camí (terme de Balsareny), on antigament es coïen peces de construcció, bàsicament teules, maons i rajoles.

El canó o cambra de cocció per dintre; actualment conté força brossa a la base, o sigui, damunt d’on hi hauria la volta i la solera.  (I. Prat)

Es poden veure bé les seves parts principals: a sota de tot hi havia la fogaina, excavada en el terreny, fins a un o dos metres per sota del nivell exterior; allà es ficava el combustible (feixos de llenya) a través d’una boca. A sobre s’hi carregava la volta, feta amb maons sense coure, amb 20 o 30 forats repartits, per on el foc i el fum travessaven cap amunt, on hi havia el canó o cambra de cocció. Dins del canó, damunt de la volta, hi havia la solera, capa plana feta amb peces crues per posar-hi al damunt els materials a coure: damunt la solera es posaven les teules en vertical i de sis en sis, encarades de manera que al mig hi quedés un forat perquè el foc tingués més tiratge; sobre les teules hi anaven els maons i damunt d’aquests, horitzontalment, les rajoles. Tot el canó tenia una doble paret, per tal de no perdre’s calor cap a fora i, a la vegada, feia de xemeneia. Les parets exteriors de tot el forn eren de pedra seca.

Estructura completa del forn, on es veu la part baixa, amb la boca d’entrada del combustible cap a la fogaina.  (A. Selgas)

Com es veu en una foto, els materials de la boca d’entrada són d’un color vermellós (argilós), tal com solia ser costum en aquestes construccions. També cal dir que normalment aquests forns eren quadrats, però se’n feien alguns de rodons, com és aquest. En canvi, els forns de calç (que deixem per a una altra ocasió) acostumaven a ser rodons, i no tenien volta ni solera, només un ràfec o graó (anomenat banqueta) que envoltava tota l’olla o canó per la part baixa, on es recolzaven les grosses pedres calcàries que, entre elles formaven un arc, sobre del qual es posava tota la càrrega de pedres fins dalt, i el foc, des de sota, hi arribava directament (el combustible també s’entrava per una boca situada sota de tot).

Detall de la boca d’entrada dels feixos de llenya.  (A. Selgas)

En un costat del forn d’obra, i a la part alta, hi ha la porta, una obertura per carregar i descarregar els materials; en canvi, en els forns de calç no hi havia porta, sinó que es carregaven i descarregaven per dalt.

Ampliació de la boca, amb brossa a l’interior a causa dels anys que fa que està abandonat.  (I. Prat)

A més, a tot el voltant del forn d’obra, hi havia una plaça amb espais per fer les peces d’obra (teules, maons...), per deixar-les assecar al sol, una zona coberta per protecció de la pluja, el dipòsit de l’aigua i una bassa on es pastava el fang. Tots aquests altres elements del passat ja no els trobem ara si visitem aquest forn de les Collades.

Aspecte de l’entrada i interior de la fogaina.  (J. Cañellas)

Tota la instal·lació en conjunt és el que s’anomenava una teuleria o teulera. Se’n troben força per molts indrets de les nostres comarques.

Al voltant del forn de les Collades, encara força ben conservat, hi podem trobar restes de teules i de maons, cosa que ens confirma que es tractava d’una teuleria i ens fa descartar el forn de calç. 

Aspecte de la pedra que correspon a les parets de la fogaina i de la volta que hi havia a sobre (el sostre).   (J. Cañellas)

Interior de la fogaina, on hi ha un pilar central que arriba al sostre (a la volta). Hem comprovat que la fogaina té una alçada d'1,85 metres (A. Selgas)

Aspecte de l'exterior vist des de dins de la fogaina (A. Selgas)

Aspecte de la pedra de les parets de la fogaina (A. Selgas)  

Les teuleries (o teuleres) van funcionar fins que van aparèixer les bòbiles, a mitjan segle XX al nostre país, unes instal·lacions més complexes que ja feien servir maquinària.

[Vegeu-ne més fotos en aquest enllaç.]

Isidre Prat Obradors
Fotos: A.Selgas, I.Prat, J.Cañellas