Pàgines

dissabte, 17 d’abril del 2021

'Pel teu amor'

 
L’any 1922, al teatre Tívoli de Barcelona, s’estrenà Pel teu amor, una comèdia musical anunciada com a “Sainet líric en dos actes”. Són els anys d’esplendor als teatres de Barcelona: han arribat les noves modes europees i americanes dels dàncings, el music hall, el jazz i les cocteleries.
 
Pel teu amor era una obra escrita per Miquel Poal Aregall, un jove periodista, novel·lista i dramaturg. La música era de Josep Ribas, compositor de música escènica. La part cantant d’home la feia el jove tenor Emili Vendrell. Vendrell, nascut al Raval de Barcelona en una família treballadora, havia destacat a l’adolescència i havia entrat com a solista a l’Orfeó Català. El 1922 ja havia iniciat la seva carrera com a tenor líric.
 
Una de les peces que s’interpretava a Pel teu amor s’anomenava La cançó d’en Blai. Començava: “Amb la llum del teu mirar...”. El públic quedà seduït per la melodia. La resta és història. Anomenada indistintament Pel teu amor o simplement Rosó, la cançó es féu un lloc preeminent en l’univers musical català durant dècades. La tornada (“Rosó, Rosó, llum de la meva vida...”) se sentia cantar arreu, als llocs de treball, a les sales d’estar, a les cuines, als safarejos, pels celoberts...
 
La versió de referència va ser sempre la d’Emili Vendrell. Artistes de gèneres i estils ben diversos l’han enregistrat. D’entre els i les cantants operístiques podem citar Conxita Supervia, Alfredo Kraus, Rolando Villazón, Josep Carreras, Jaume Aragall i Mariola Cantarero, aquesta darrera en versió castellana. En altres estils destacarem les de Moncho, Dyango, Luis Aguilé i Marina Rossell amb Juan Perro.
 
La versió del grup Obeses per al Disc de la Marató de 2014 va donar un nou impuls a la cançó. El periodista i escriptor Joan Safont va escriure a propòsit de la interpretació del grup osonenc: “Rosó, un hit naïf però representatiu d’un país a l’alçada del J’attendrai francès, de l’O sole mio! italià o del Lili Marleen alemany. Per això la decisió, conscient o inconscient, dels Obeses de triar-la, precisament ara i avui, em sembla fascinant i encertada per a una cultura de masses actual que es relliga amb la precedent.”
 
Trobareu més informació de l’Escola de Música i Teatre Joan Bajona al web de l’Ajuntament www.balsareny.cat. També podeu rebre tota la informació a través de la subscripció al butlletí digital de l’Ajuntament.
 
Escola de Música mossèn Joan Bajona
www.balsareny.cat

 

 

4 comentaris:

  1. Adjunto un enllaç amb la versió d'Emili Vendrell, en la meva opinió, insuperable. Totes les altres que esmenta el documentat articulista, per bé que, en alguns casos, exploren amb rigor matisos de la versió de referència; en altres, cauen en la carrincloneria. I fins i tot els joves rockers, per molta patilla que hi posin, trobo que no aconsegueixen fer una reinterpretació que s'adigui a l'esperit de l'època.
    https://www.youtube.com/watch?v=D02vTC1YxAM

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la teva aportació. Si et plau, hauries de signar també amb el cognom i població.

      Elimina
    2. Emiliana Quermany, Palafrugell, Baix Empordà

      Elimina

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.