'Ball de Rams'

 

'Ball de Rams'
 
La cançó d’aquest mes s’adscriu al gènere del cuplet i s’ha mantingut viva a totes les festes majors com a peça obligatòria al ball de nit. Ball de Rams és un valset molt ballador, amb motius melòdics i rítmics molt inspirats i una lletra suggeridora. 
 
L’autoria de la música s’havia atribuït tradicionalment al compositor de ballables i música per a cinema Josep Casas Augé. Així consta encara a molts documents, fins i tot a l’àlbum Festa Major (1970) de La Trinca, que donà a Ball de Rams una segona joventut. Gràcies a investigacions posteriors a arxius de les societats d’autors i a testimonis diversos, es va saber finalment l’autoria real de la cançó: la música de Ball de Rams fou composta per l’olotina Càndida Pérez (1893-1989).

Càndida Pérez el 1926 (Wikimedia Commons)

Pérez va estudiar música a la seva ciutat natal i va començar a actuar com a cantant i ballarina. El 1914 s'instal·là a Barcelona, va estudiar composició i creà, juntament amb el músic napolità Melquíades Lucarelli Ferri, una acadèmia d'interpretació de cant i dansa, especialitzada en espectacles de music-hall. Va enregistrar discos i va compondre sobretot per a Raquel Meller, la cupletista de més èxit. A part de Ball de Rams, Càndida Pérez va compondre molts dels cuplets més exitosos de la seva època; la llista és molt llarga, però en destacarem La Marieta de l’ull viu i Les Caramelles. D’altra banda, la versió que coneixem de la tonada tradicional d’El noi de la mare és producte de la seva ploma. El lletrista amb qui treballava més sovint era Rossend Llurba, que és l’autor de la lletra de Ball de Rams.
 
Casada amb Lucarelli, tots dos van crear una companyia que va fer gires per Itàlia i després per diversos països de l’Amèrica Llatina, on Pérez s’instal·là. El 1932 va unir-se sentimentalment a l’empresari i artista brasiler Luiz Fossati Ferri i va retirar-se. Tornà a Catalunya el 1968, als 75 anys. Va morir a Olot el 1989 als 96 anys. Ningú sabia que aquella velleta que vivia retirada era l’autora de tonades tan cantades a través de diverses generacions: Baixant de la Font del Gat, una noia, una noia...
 
El mes que ve, Rosó.

Escola de Música i Teatre Mossèn Joan Bajona
 
Trobareu més informació de l’Escola de Música i Teatre Joan Bajona al web de l’Ajuntament (www.balsareny.cat). També podeu rebre tota la informació a través de la subscripció al butlletí digital de l’Ajuntament.