Les banderes de la Festa dels Traginers de Balsareny

 
Com en la majoria d’entitats d’arreu, la Comissió de la Festa dels Traginers també té les seves pròpies banderes.
 
Comentant amb filòlegs si era més correcte dir-ne bandera, estendard o fins i tot pendó, hem constatat que el més correcte és anomenar-ne bandera perquè des de sempre ha estat la forma més habitual de referir-nos-hi i, per altra banda, el diccionari ho especifica prou bé; aquest diu que l’estendard és més representatiu d’exèrcits i d’entitats de caire folklòric. Pel que fa al pendó, s’usa més en àmbits religiosos i habitualment en comptes de posar-se en sentit vertical en un pal, aquest ho fa en sentit horitzontal en dos pals en forma de creu. Del suport rígid de la bandera, en aquest cas de fusta, tant se’n pot dir pal com asta.
 
Per fotografies que hem vist i pel boca-orella sabem de l’existència d’una bandera de la nostra entitat que no podem assegurar si fou la primera que va tenir la comissió ni quan es va estrenar. Abans de la guerra? Després? Es veu a les fotografies que hi havia la imatge de sant Antoni Abat i un text en forma de semicircumferència on, entre altres, hi havia la paraula Balsareny. Desconeixem si aquesta bandera es va perdre bo i quedant a casa d’algun banderer o bé es va deteriorar,  de tal manera que l’any 1981 es va estrenar la bandera actual. 

Per fer la nova bandera en va portar en tot moment la iniciativa el Llorenç Planes i Vilella, qui, en tant que sastre, potser la va cosir ell mateix; està molt ben feta, amb unes vores dobles molt ben deixades. El mateix Llorenç va facilitar un dibuix de sant Antoni en blanc i negre a la Maria Soler Camps, la Maria de cal Sense, qui en va fer el magnífic brodat a màquina que hi llueix. 

Aquesta bandera fa 190 x 126 cm. i observant-la, hom pot comprovar que la posició de la imatge està en diagonal, de tal manera que, una vegada la bandera penja del pal, fa que sant Antoni es vegi ben vertical. Al contrari de l’anterior, aquesta no porta cap text i potser al seu moment s’hi havia d’haver brodat, com a mínim, la data en què es va estrenar, a fi que les coses quedin ben documentades i se’n pugui anar escrivint la història; en qualsevol moment hi podem afegir les dades que creguem oportunes.

Atès que al seu moment la comissió va tenir la idea de fer el Traginer Petit amb el conseqüent nomenament de banderer i cordonistes, l’any 2014 es va estrenar la seva pròpia bandera, que es va encarregar a la senyora Aurora Codina, de Navàs. En aquest cas, la imatge de sant Antoni està feta amb diferents tipus de teixits artísticament cosits a mà; i també, una part, brodada amb fils artesans, sobre un teixit adamascat. Curiosament, el bastó que porta el sant és una vareta metàl·lica. La bandera fa 135 x 87 cm. i al dors hi ha brodada la inscripció “Traginer Petit Balsareny 2014”. 

I per què, la imatge de sant Antoni Abat? Doncs perquè al segle XVI els gremis de traginers i de tractants de mules l’adoptaren com a patró i d’aquí que de moltes festes que des d’antuvi s’han celebrat a Catalunya a l’entorn del bestiar de peu rodó se’n digui la Festa de Sant Antoni Abat. Es presenta sempre sant Antoni al costat d’un porquet i fins i tot se l’anomena col·loquialment com a sant Antoni del porquet. La llegenda explica que sant Antoni va venir a Barcelona procedent del desert de Tebaida, a Egipte, per guarir el fill d’una alta autoritat de la ciutat; essent aquí se li acostà una truja amb un porquet fill seu que nasqué malformat i a qui el sant va guarir; a partir d’aquí, la truja sempre va seguir-lo. Per tant, l’animal que habitualment veiem al costat del sant és una truja, que no deixa de ser un porc, però en aquest cas femella i que ja ha parit. I un darrer detall, la truja és negra; els porcs negres no són els més habituals, però sí una raça prou coneguda.
 
Jacint Orriols Alsina
Fotos: Jordi Vilanova / Alfred Selgas

 

Text que en Jacint Orriols va llegir a l’església parroquial de Santa Maria de Balsareny el diumenge 7 de febrer de 2021, amb motiu de la benedicció de les banderes dels Traginers per Mn. Antoni Bonet.