El relleu de Balsareny

RACONS DEL BAGES

El relleu de Balsareny

Si mirem un mapa geològic de Catalunya, veurem que el terme de Balsareny pertany al període Neogen, de l’era Cenozoica (antigament l’hauríem col·locat al Terciari). Aquest període s’estén des de fa uns 23 milions d’anys fins a fa només 2,5 milions d’anys, moment en què comença el Quaternari, període actual (els Pirineus, per exemple, són força més antics, de fa uns 65 milions d’anys). 

El turó del Castell i els relleus del voltant, com el serrat del Repetidor

De fet, del període Neogen són també els principals materials de bona part de la Depressió Central Catalana, que és l’extrem oriental de la Depressió de l’Ebre.

Bàsicament són roques sedimentàries, formades pels sediments transportats pels rius i altres cursos d’aigua, intercalats amb materials calcaris i evaporítics.

Em basaré, en part, en l’article, ja llunyà, que va fer el nostre conciutadà i col·laborador Joan Lladó, al Sarment 100, pàgines 20 i 21, al maig de 1984, per explicar les diverses capes (els diversos sostres) que tenim a sota del que trepitgem, en aquesta zona de la Catalunya Central. 

El paisatge de Balsareny arriba, per l’oest, fins a la Torre de Castellnou

Doncs bé, a la base dels terrenys del terme de Balsareny hi ha l’antic massís de l’Ebre, aixecat fa uns 300 milions d’anys; i a Balsareny es troba a uns 2.000 metres de fondària.

Molt més endavant, a l’època de l’Eocè, dels 56 als 34 milions d’anys, un cop formats els Pirineus, Montserrat, Sant Llorenç del Munt..., aquí hi teníem un mar interior que enfonsava el massís de l’Ebre, en el qual es van anar dipositant sediments molt fins de color gris blavós, que van formar les anomenades margues d’Igualada o de Sant Vicenç de Castellet (són argiles amb calç) i que es veuen encara en aquests pobles (també a Castellgalí, al costat de la carretera). El sostre de les margues arriba a Balsareny a uns 1.050 metres sota el poble. 

Turó del Serrat del Maurici

Les aigües d’aquest mar interior es van anar evaporant i es van anar dipositant les sals que duien dissoltes, com la potassa, la sal comuna i els guixos (o anhidrites, que són com guixos, però sense aigua); per tant, a sobre de les margues hi tenim la formació salina, que es troba dels 1.050 anteriors fins a uns 750-400 metres sota el nivell del poble, zona explotada per la mina de Vilafruns i Sallent, però també per Súria i Cardona. Hem de pensar que la zona ocupada per la formació salina forma un rectangle amb vèrtexs a l’Estany, Òdena-Igualada, Artesa de Segre i Cambrils (del Solsonès). En la línia de Manresa a Berga, agafa de Cabrianes a Cal Vidal.

Després hi va haver una època tranquil·la fins que, al llac interior que va quedar tancat aquí, els rius del voltant hi van dipositar margues grises i gresos, amb guixos intercalats. Sota de Balsareny, aquesta capa té un gruix de 30 a 120 m.

Vessant est del Pla de Calaf, un relleu “en costes”

Finalment la superfície actual del terme de Balsareny és constituïda la major part per l’anomenada Formació Artés, del període Oligocè (que durà de fa 36 a 25 milions d’anys i   que ocupa bona part de la comarca), la qual es va formar amb materials que baixaven pels rius i torrents de les noves muntanyes que s’havien format al sud del Bages, com Montserrat i Sant Llorenç del Munt. Aquests materials van omplir tot l’espai on hi havia el llac. Són vermellosos perquè, com que no van estar dins de l’aigua, el ferro que contenen va ser oxidat per l’aire i li donà aquest color.

Una part més petita del nostre terme està constituïda per l’anomenada Formació Solsona, els materials de la qual, pel mateix procés, van venir arrossegats quan es van aixecar els Pirineus i Prepirineus.

També a l’Oligocè hi va haver plegaments i trencaments (falles), que van anar formant el paisatge del nostre poble. Entre els més significatius hi ha el plegament que originà l’anticlinal de Balsareny i la falla que passa pel nord del Castell, dels quals se’n pot parlar més en una altra ocasió.
La darrera acció de la formació del relleu de Balsareny ha estat gràcies als rius, rieres, torrents i aigua d’escolament (de les precipitacions), pels dipòsits de materials que han deixat i pel desgast que han fet al terreny, que deixa al descobert molts turons, com el del Castell. També s’han format les terrasses fluvials, espais per on abans passava el riu, rieres... Tot això hauria tingut lloc sobretot al llarg dels dos darrers milions d’anys. 

El runam de la mina de Vilafruns, un relleu que va ser restaurat amb herbes
i alguns arbres i arbustos

Ja que hem parlat de la formació salina, explotada a les mines, incloem una foto del runam salí de Vilafruns, que també forma un relleu extern, el qual es va restaurar fa uns anys. És l’únic dels runams salins del Bages que s’ha restaurat fins ara.

Text i fotos: Isidre Prat