En la Pasqua de Pere Casaldàliga

BALSARENY AVUI

En la Pasqua de Pere Casaldàliga

[‘Araguaia’: carta núm. 96, setembre de 2020]

Com sempre que rebo les cartes de l’Associació Araguaia amb el Bisbe Pere Casaldàliga em plau, fa molts anys que ho faig, de resumir algunes parts de la carta número 96.

Com bé sabeu el nostre estimat bisbe Pere Casaldàliga va morir el passat 8 d’agost de 2020. Ara descansa al cementiri Karajà, a São Félix do Araguaia, com ell volia.

D’ençà de la seva mort s’han rebut innombrables mostres de condol i agraïment per la vida d’en Pere. En aquesta carta fan arribar alguns escrits publicats en diversos mitjans i el seu homenatge com Associació.

Josep Gudayol i Puig

 

Homenatge de l’Associació Araguaia

“De vius i ressuscitats” sempre va ser el teu lema.

I ara la resurrecció ja t’abraça plenament, i com ens crema el teu escalf il·luminant la nostra tristor i plor!

Caminarem junts teixint camí bri a bri, compartirem la teva paraula i poema i –encara que avui una part de nosaltres mori– també ens cenyeix l’esperança que tu vetllaràs les nostres Utopies i somnis i consagraràs aquest temps d’espera vivint profundament entre nosaltres.

Gràcies per la teva vida. Estimat Pere, amic, germà i mestre.

Maritxu, Associació Araguaia

 

Ressons als mes de la Pasqua d’en Pere

Avui ja fa un mes que el tiet Pere ha mort. No ha estat una mort violenta ni sobtada, com potser ell havia imaginat, però no per això deixa de ser trista. Un sentiment de tristesa, orfandat que, a mesura que passen els dies i ja amb una mica més de tranquil·litat, després d’uns dies intensos: de preocupació primer, i de missatges i homenatges després, es fa potser cada cop més present. I alhora també es fa cada cop més present un sentiment d’alegria, de gratitud, perquè, com diu el bon amic David Fernández, “el miracle és que hagi viscut” i que nosaltres haguem pogut seguir i en alguna mesura acompanyar aquesta vida tan radical, coherent i plena.

Tant a nivell individual com de l’Associació Araguaia amb el bisbe Pere Casaldàliga, sento que ara ens veiem amb la responsabilitat i el compromís de continuar donant suport a les causes, que es queden i que són més vives que mai. Amb la certesa que ell continua sent la llum que tots necessitem en la nostra “caminada” amb esperança.

Glòria Casaldàliga