Diego Aguado, el treball de la fusta com un art

ENTREVISTA

A les acaballes de la tardor, obrim avui una nova finestra i l’aire ens permet tenir aquesta amable xerrada amb un artista de la fusta; un home treballador, dels que han necessitat i encara necessiten, avui i sempre, els pobles treballadors com la nostra Catalunya. “Un poble troba la seva pau amb l’esforç col·lectiu”.

“Agraït a un temps que, malgrat les dificultats que hi havia després de viure uns temps difícils per culpa d’una societat incivil, avui dono gràcies de poder-ho explicar”.

Diego Aguado Martínez va néixer a Almendricos (Múrcia) el 21 de maig del 1938. Mai no va poder anar a l’escola, i amb 6 anys es va posar a treballar, concretament guardant vaques. Quan va arribar a Catalunya, amb 8 anys, va continuar treballant a cases de pagès, també guardant vaques. Anys més tard, amb una colla de gent, ningú dels quals havia anat a l’escola, van anar a Manresa, on tan sols els van demanar si sabien escriure el seu nom i llegir una mica i els van donar el certificat d’estudis primaris.

Com a hobbies, a Aguado li agrada molt sortir a caminar. Del cinema li encanten els westerns i, pel que fa als esports, és fan de les curses de motos i bicicletes. També ha viatjat gairebé per tot Catalunya, per Espanya a les Illes Balears, Galícia, Astúries, Extremadura i Andalusia, i a l’estranger a Portugal, el sud de França, Suïssa i Àustria.

— Hem sabut del vostre treball amb la fusta, com va començar tot?

— Bé, quan tenia uns 50 anys vaig tenir un ictus i em vaig jubilar. Va ser llavors quan vaig intentar trobar alguna cosa per passar l’estona i, voltant per les fires, vaig veure artesans que treballaven la fusta i que feien culleres, forquilles, etc., i em va cridar molt l’atenció. Així que ja fa més de 30 anys que m’hi dedico.

— El vostre treball es podria catalogar d’autodidacte?

— Doncs sí, ho he anant fent tot sol, sense tenir cap mestre.

— Hi ha hagut algun precedent a la vostra família?

— Bé, no ben bé, tot i que el meu pare feia cadires.

— Com aconseguiu la matèria primera i quantes hores hi dediqueu?

— La fusta l’aconsegueixo anant al bosc a buscar troncs, llavors els tallo i així vaig treballant. Pel que fa a la dedicació, no tinc un horari definit: quan estic avorrit vaig al garatge i m’hi poso una estona.

— Quines són les eines que empreu per treballar la fusta en el vostre art?

— Doncs primer de tot faig servir la destral, i llavors la serra, la llima, l’enformador i el paper de vidre.

Josep Gudayol i Puig

Fotos: Arxiu Diego Aguado