La veu del campanar

Trobada del grup evangelitzador 

Va tenir lloc el dimarts, 10 de juliol. Després de la pregària vam comentar els projectes ajornats per la pandèmia i vam anar posant data als propers actes previstos per després dels mesos d’estiu. Es va concretar una trobada de pregària a l’inici de la tardor a l’estil de les de la Cova de Manresa. Seria el mes de setembre a les 9 del vespre a l’església parroquial, oberta a tothom. També es va decidir tornar a convidar els novicis mercedaris de Sant Ramon per venir un diumenge del mes d’octubre, ja que no fou possible el mes de maig. I també vam parlar de la possibilitat de portar a terme un curs Alpha aquí a Balsareny de cara a l’any vinent. Ja n’anirem informant. 

DIUMENGE, 19 de juliol: 6 infants han fet la Primera Comunió a l’eucaristia de les 12 h. Són 5 nenes i 1 nen que han fet la preparació d’un parell d’anys. Tots ells fan d’escolans i alguns d’ells s’han apuntat a les Catecolònies del nostre bisbat de Solsona. Preguem per ells per la seva constància! 

Alguns efectes de la pandèmia 

Es diu que un 23% de ciutadans han augmentat la creativitat, un 39% són més optimistes que abans, un 40% s’han tornat més disciplinats, un 44% cuiden més les relacions amb familiars i amics, un 51% gaudeix més de les coses quotidianes i un 57% ara són més prudents. No tot ha estat negatiu! 

ATENCIÓ:  El dissabte, dia 25 de juliol no hi haurà missa de la vigília, és a dir, la missa de les 8 del vespre. 

Mn. Antoni Bonet i Trilla

Pensaments del bisbe Pere 

El problema és tenir por de la por: que la por et faci renegar d’un principi o d’assumir una responsabilitat.

Qui no és totalment honest amb el seu dia a dia no pot canviar el món.

Allò que em fa és el que dono, no el que tinc. Com més dono, més tinc, perquè sóc més.

És molt més important tenir l’ultima sensibilitat que tenir l’última paraula.

Si hem superat esclavituds antigues, no inventem esclavituds modernes. Humanitzem la humanitat.

Decàleg sobre Déu, segons el papa Francesc 

1/  El nostre Déu no és un Déu absent, segrestat per un cel molt allunyat; és, en canvi, un Déu “apassionat” de l’home, tan tendrament amant com per ser capaç de separar-se’n.

2/  El nostre Déu ens acompanya sempre, fins i tot si, malauradament, ens n’oblidéssim.

3/  A la cresta que divideix la incredulitat de la fe, és decisiu el descobriment de ser estimats i acompanyats pel nostre Pare Déu, que no ens deixarà mai sols.

4/  Déu és misericordiós, sent a les entranyes el dolor del món, empatitza amb el sofriment de tota la humanitat, perquè Déu té cor, i el cor és el centre de gravetat del seu amor infinit.

5/  Déu és resumeix en un tríptic infinit, pel que fa a cada 

home i dona de la història: “Déu pensa en mi. Déu em recorda. Jo estic en la memòria de Déu”.

6/  Déu no es cansa mai de perdonar. Ens fa aixecar novament i ens restitueix plenament la dignitat.

7/  El nostre Déu “no es cansa de sortir a buscar-nos, per fer-nos veure que ens estima”.

8/  Déu revela seva Paraula a l’ésser humà i el fa partícip de les veritats eternes.

9/  La història de la salvació és la història d’un diàleg entre Déu i la humanitat.

10/ Déu ens agafa la mà i ens ajuda a continuar endavant. I d’això se’n diu esperança!