En record de Francesc Maya i Comas

Ens ha deixat, als 89 anys, Francesc Maya i Comas, “el Quico Maya”, com era conegut per tothom. Qui el va conèixer l’apreciava pel seu tarannà sempre disposat a col·laborar, desinteressadament i a fons, en tota mena d’activitats que ajudessin a fer poble: la Coral, els Traginers, els Pastorets i moltes altres entitats i institucions. En record d’ell publiquem extrets dels parlaments que, en el seu funeral, van fer la Mercè Tarradellas i el Josep Creus, així com de les notes de condol que van fer públiques la Comissió de la Festa dels Traginers i els Pastorets de Balsareny.  

Paraules de Mercè Tarradellas Vilaró

Fa un temps el Quico va dir-me: “quan em mori vull que facis un escrit i el llegeixis a l’església”. De llavors ençà me’n va fer dos recordatoris més!

Aquesta és la raó per la qual soc aquí a llegir. Segur que molts de vosaltres ho faríeu millor, però el Quico m’ho va demanar.

El Quico era fill de Balsareny, descendent de dues famílies del poble: cal Maya i cal Comes. Era molt respectuós amb el passat i els seus avantpassats. Parlava sovint de la mare i del pare; de la mare sempre tenia alguna excusa per destacar-ne les habilitats culinàries.

Però l’amor de la seva vida va venir de Valdelcubo i es diu Rosario, una dona que es va enamorar d’ell i l’ha admirat i estimat tota la vida.

L’estima per les seves germanes i nebots de totes bandes era sempre present en les converses i sabia destacar-ne les qualitats.

Era respectuós i participatiu amb els costums i tradicions, sobretot les del seu poble: Sant Marc, la Festa Major, aquella que començava amb el sorteig dels “palcos”; els Traginers, la Caça i Pesca, la Coral, els Pastorets...: s’implicava amb totes les entitats.

Meticulós i col·leccionista de tot: segells, fotos, xapes, retalls de diari (que fessin menció de Balsareny), programes de festes (per cert, el primer que mirava era si hi havia posat l’any...). En tenia arxivadors plens on hi ha part de la història recent del poble.

L’activitat que més li agradava era la d’agafar la cistella i anar a buscar bolets: rovellons, fredolics..., però estava molt content quan trobava una lleneguera de veritat, d’aquelles que pots estar estona a collir i a comptar, i tornar amb la cistella plena per a netejar i cuinar després.

Era un home de bon paladar, que donava valor al menjar tradicional i sobretot aquell que li recordava la seva infantesa, els gustos de casa.

Tenia amics d’aquells de sempre, li agradava conversar i viatjar i s’adaptava a les diferents etapes de la seva vida avançant-se als canvis. Aquests últims temps els ha dedicat a l’hort on de tant en tant hi fumava un puro d’aquells prohibits. Era molt conscient que era a la seva última etapa, i sobretot l’ha dedicat a la família i en particular a la Rosario.

Quico, de ben segur que aquesta vida compartida ajudarà la Rosario a tirar endavant.

Jordi Orobitg, Francesc Maya, Antoni Deig, Joan Bajona

Paraules de Josep Creus

Quico: tresorer de la Coral Sant Esteve de Balsareny durant més de 30 anys. Amic íntim del nostre mossèn Joan, i amic personal meu. 

Què podem dir de “mi sargento mayor", com ell es feia dir en les llargues converses que vam tenir, tot fumant-nos un havà? Doncs que era un home just, honest, fidel i amic dels seus amics. Enamorat permanentment de la seva estimada Rosario, de la seva neboda lolanda, que el va cuidar fins i últim sospir, i també de totes les altres nebodes i nebots de la seva família i de l’extensa família de la Rosario, que estimava de cor. Quan ell estimava s’hi implicava de valent. 

Recordo quan, amb mossèn Joan i amb el bisbe Deig, anaven a buscar bolets al Montcalb, i després anaven a dinar a la Cantina. Jo hi havia anat alguna vegada. Gran fumador de cigars havans, se n’ha anat amb els seus puros, com ell deia, “per al viatge”; cosa que fa anys em va encarregar: que, arribat aquest dia, n’hi posés a l’americana. 

Traginer d’honor, home implicat en la festa, i estimat i valorat per tot el poble de Balsareny. No tenia enemics. Cordial i afable, simpàtic i de la broma, i molt meticulós. [...] La Coral, i jo mateix li estarem eternament agraïts: va fer molt per la nostra entitat, malgrat no haver cantat mai. Una vegada se li va ficar al cap que havíem de portar un cor filipí, i a fe de Déu que va aconseguir omplir el Sindicat. Fins i tot va fer, conjuntament amb Mn. Joan, una pancarta que varen posar a la carretera. 

Tossut com el que més, el recordarem sempre amb afecte. Que tinguis un bon Cel, Quico, i quan et trobis amb el teu amic mossèn Joan, protegiu la Coral perquè tingui llarga vida. A reveure, amic. 

Nota dels Pastorets de Balsareny

La junta de l’associació Els Pastorets de Balsareny, en nom de tots els seus socis, volem expressar el nostre dol per la pèrdua d’en Francesc Maya Comas, que ens ha deixat als 89 anys d’edat. En Francesc, el Quico per a tothom qui el coneixia, va ser membre de la junta i tresorer de la nostra associació entre els anys 2002 i 2008, i ens va ajudar molt a consolidar els nostres Pastorets en la seva etapa més recent. Era una persona sempre disposada a col·laborar activament en activitats que fessin poble, com, entre altres, la Coral Sant Esteve o la Comissió de la Festa dels Traginers, i per això i pel seu bon humor tothom l’apreciava. En guardarem sempre un record emocionat i agraït. Gràcies per tot i a reveure, Quico! 

Nota de la Festa dels Traginers

Ens hem assabentat del traspàs d’en Francesc Maya Comas, fidel defensor de totes les nostres tradicions, incansable col·laborador de la festa dels Traginers, membre de la Comissió i Traginer d’Honor. No hi ha paraules que alleugereixin el dolor de la pèrdua d’un ser estimat; per a nosaltres ha estat una persona molt important i així la recordarem, amb el plaer d’haver-la conegut i compartit tants bons moments. El seu record resta viu en els nostres cors i en la nostra Festa.

Fotos: facebook de la Biblioteca Pere Casaldàliga (2011); Joan Bajona. Del llibre Records de 50 anys de capellà (2005) i dels opuscles Mossèn Joan: entre la sotana i la gaveta de paleta (2016), i 50 anys Coral Sant Esteve de Balsareny (2013). 

La Coral Sant Esteve va interpretar en el funeral, entre altres, les cançons Signore delle cime (Bepi de Marzi) i el Virolai (Jacint Verdaguer – Josep Rodoreda).