Pàgines

dimarts, 30 de juny del 2020

David Garrucho Peretó: viure el món tradicional en el camp de l’Acupuntura

ENTREVISTA




En un juny obert, em plau presentar-vos la meva finestra corresponent al vent primaveral on la tècnica medicinal ens ve a aplanar el nostre benestar i salut.

David Garrucho Peretó és nascut a Manresa el 28/5/1979, i compta amb els estudis secundaris i mes de 10 anys d’estudi i d’investigació en el camp de la medicina tradicional xinesa. Per la seva professió, ens comenta que ha d’estar en formació continuada, i ara mateix es troba especialitzant-se en Electroacupuntura.

Garrucho ofereix els seus serveis a Balsareny, concretament al Centre de Perruqueria i Estètica Mercè, entre altres llocs. Pel que fa als seus hobbies, li agrada molt llegir; ara està llegint Acupuntura bàsica veterinària, del Dr. Vicente Calderón, i també li agrada molt viatjar; ha estat al Senegal, Costa Rica, República Dominicana... Referent als esports, practica el Tai-Txí i Chi Kung. Després també gaudeix molt del futbol i del Barça. En el seu temps lliure també li agrada molt gaudir del mar de totes les formes possibles.

— Coneixem la teva activitat en una de les pràctiques de la medicina tradicional xinesa, l’acupuntura. Com va esdevenir el teu interès pel saber d’aquest món?

— Doncs tot va començar pel fet de trobar-me malament durant anys sense poder recuperar-me, llavors vaig començar a buscar respostes per esbrinar què em passava i les vaig trobar en aquesta medicina mil·lenària. A partir d’aquí em vaig comprometre a ajudar persones com jo, i l’acupuntura es va convertir en la meva passió i el meu ofici fins al dia d’avui.

— Tens algun antecedent en aquesta pràctica?


— S’han trobat escrits de fa mes de 3.500 anys sobre la medicina tradicional xinesa. És la medicina mes antiga que es coneix i a dia d’avui es manté mes viva que mai. Qui tingui la possibilitat de viatjar a la Xina pot veure com allà conviuen les dues grans medicines, l’al·lopàtica i la tradicional: hi ha hospitals enormes on en plantes diferents hi conviuen perfectament. Per sort, a Europa i als Estats Units l’acupuntura cada dia va agafant mes força en hospitals, tant en l’àmbit privat com en el públic. Bons exemples en són Alemanya, França i recentment Portugal.

— Explica’ns algunes propietats de l’acupuntura.

— Es tracta d’una tècnica energètica on s’insereixen agulles molt fines al cos. Abans de fer cap puntura s’ha d’avaluar l’estat energètic de la persona. Es basa en els criteris del yin/yang i els cinc elements. Dos dels pilars per al diagnòstic en la medicina tradicional xinesa són l’observació de la llengua i la presa del pols radial dels dos canells. Els punts acupunturals estan estandarditzats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquesta entitat reconeix l'acupuntura com un mitjà eficaç per tractar diversos mals i trastorns. La UNESCO, per la seva banda, ha declarat l'acupuntura i la moxibustió (que utilitza fulles premsades d'una planta) com a part del Patrimoni Cultural de la Humanitat.




— Com ho podem fer per disposar d’una de les teves sessions? Tens algun despatx personal, o bé quina és la teva seu social?

— Doncs em podeu trucar al meu mòbil 618085831 o bé entrant a la meva web wwww.davidacupuntura.com. A Balsareny em podeu trobar a la Perruqueria Mercè, i a Sallent, al Centre PranaYoga; també estic a Sant Antoni de Calonge a Món d’Harmonia. Llavors a Manresa tinc Acupuntura Wu Wei, el meu centre escola que comparteixo amb dos socis més, centre referent a la Catalunya central si vols estudiar medicina tradicional xinesa, on també venen clients a fer-se acupuntura tots els dies de la setmana.

— De quin país prové l’acupuntura?

— L’acupuntura prové de la Xina: forma part de la medicina tradicional xinesa. Amb els anys i per diferents motius de canvis de dinasties i guerres civils, molts acupuntors van haver d’emigrar cap a altres països, com el Japó, Taiwan, Corea… Amb el temps, en aquells països va créixer moltíssim la medicina oriental, i es van crear nous estils ben diferenciats a dia d’avui.




— Participes en algun projecte solidari dins del teu camp de l’acupuntura?

— Sí, tinc estreta col·laboració amb una parella de catalans, en Rafel i la Núria, que fa deu anys van començar un projecte solidari que es deia ‘Acupuntura pel món’. El seu projecte inicial era amb un camió preparat per viure-hi i sortir des de Girona i voltar per tot el món fins, amb els anys, arribar a la Xina, passant sobretot pels països més necessitats sanitàriament i fer acupuntura solidària a tothom que la necessités. Van començar per l’Àfrica i, a causa de la necessitat que hi havia allà, doncs s’hi van quedar. Han creat una ONG que es diu “UnpasperSenegal.cat”.


Josep Gudayol i Puig
Fotos: D. Garrucho

Amor! Ens ha fet i ens fa tanta falta!


CINC MINUTS

“Diferents diaris internacionals, inclòs el New York Times, han explicat la història de Karsten Tüchsen Hansen, un pagès de 89 anys, i d’Inga Rasmussen, una exproveïdora d’aliments de 85, que cada dia han quedat a la frontera entre Alemanya i Dinamarca per seguir la seva relació d’amants. El Karsten i l’Inga seien cadascú a la seva banda de la frontera mantenint els 2 metres de rigor mentre parlaven, feien broma i bevien schnapps. La història és deliciosa. Tots dos van estar casats 60 anys i ja eren vidus quan es van conèixer per casualitat” (“Keep Calm”, Tian Riba, diari El Punt Avui).

“Hem parlat de salut i economia, però poc de les regions sanitàries que han separat l’amor”, ha seguit en Tian...

Amor! Ens ha fet i ens fa tanta falta! Sí, durant aquest episodi del vergonyós confinament, on polítics i sanitaris no s’han posat totalment d’acord, només ens ha calgut escoltar la ràdio o veure la televisió per adonar-nos del desgavell informatiu que ens han servit.

Com sempre, sense cap mena de presumpció de saber més que ningú, la meva llibertat d’expressió em permet fer-vos arribar la meva reflexió. No es pot sembrar la por, no es pot permetre prohibir l’abraçada i el petó, sembrar així una tristor malaltissa, cal transmetre l’amor i esperança, cal mirar-nos als ulls i respirar a ple pulmó aquest nou futur que ens mereixem. Salut.


Josep Gudayol i Puig



Toc d’atenció urbanístic per un esbotzament en el clavegueram

BALSARENY AVUI 


Amb la responsabilitat informativa corresponent a aquesta secció, es vol posar el toc d’atenció en el fet ocorregut el passat dia 3 de juny, en concret cap a quarts de 8 de la tarda, quan les inclemències del temps ens feren viure una descàrrega d’aigua provinent d’una tempesta no usual. Situem-nos, però. 

Ens trobem a la part alta del carrer Jacint Verdaguer, on s’encreuen els carrers de Sant Domènec i prolongació Àngel Guimerà, on a les conduccions respectives del clavegueram hi cal afegir el vessant conductiu de les aigües provinents del passatge de la Pista. Aquest sector, llevat d’un tram nou, curt, com a conseqüència de l’obertura que es va fer de la mateixa ja dita prolongació Àngel Guimerà, consta d’un clavegueram vell que no ha estat renovat (com s’ha fet en la resta de carrers) i perjudica els habitatges de l’indret, ja que hi existeixen filtracions en les parts de soterrament. De fet, Balsareny Avui ho ha fet saber en diverses ocasions, però avui no és aquesta particularitat la que ens ocupa. Vegem-ho. 

Últimament, i com a conseqüència de l’asfalt (total i parcial) dels carrers esmentats, en un punt encreuat on hi havia situada una tapa d’un pou de registre de les aigües brutes, aquesta va ser tapada amb la capa d’asfalt, de tal manera que va quedar bloquejada evitant poder-hi fer el manteniment adequat i necessari. 

En diverses ocasions d’aigües pluvials desmesurades, la tapa ja s’havia vist saltar desbordada per l’acumulació d’aigua. I actualment, en aquesta ocasió, com a conseqüència del segellat pel ferm, l’aigua va produir un esbotzament en el ferm al rebentar la claveguera. El fet no va tenir cap conseqüència greu, però hauria pogut tenir efectes molt greus si l’esbotzament s’hagués produït uns 10 o 15 metres més avall, on una conducció de gas natural travessa el carrer de vorera a vorera. 

Josep Gudayol i Puig




diumenge, 28 de juny del 2020

Meteorologia - maig 2020

METEOROLOGIA



Maig de 2020

Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)           
19,2
Mitjana (min.+ màx.)                 
19,6
Mitjana de mínimes      
10,9
Mitjana de màximes      
28,3
Mínima (dia 12)
7,5
Màxima (dia 20)
34,6
Mín. més alta (dia 24)
17,4
Màx. més baixa (dia 10)
18,4

Vent (km/h)

Ventada més alta (dia 11)
39,2
Velocitat mitjana
7,5
Recorregut del vent (en km)
5.584,1

Pressió (hPa)

Màxima (dia 24)
1.021,0
Mínima  (dia 10)                  
993,0

La pluja (litres/m2)

Dia 10
57,6
Dia 11
1,5
Dia 14
18,4
Dia 16
20,4
Dia 24
1,5
Dia 29
16,8
Total
116,2

Francesc Camprubí





Un Sant Joan diferent, però amb la mateixa Flama

ACTUALITAT




El mes de juny ens ha acabat portant de la fase 3 de la desescalada de la covid-19 a la fi de l’estat d’alarma que ha recentralitzat durant tres mesos la política, no tan sols sanitària, de l’estat; i hem entrat, doncs, en aquesta incerta “nova normalitat” farcida d’interrogants i inquietuds. Amb tot, i almenys mentre no es trobi una vacuna efectiva, l’amenaça d’un possible rebrot sempre hi serà molt present. Per això cal no baixar la guàrdia i continuar mantenint les mesures de seguretat i prevenció: distanciament físic entre les persones, ús de mascaretes en llocs públics on no es pugui garantir la distància, rentar-se les mans sovint… i tenir molta responsabilitat a títol individual, pel bé de tothom. 

Si a l’abril vam viure una estranya Festa Major virtual —amb els tradicionals balls de Sant Marc i altres actes culturals transmesos pel canal de Youtube de l’Ajuntament, i un Sant Jordi virtual amb roses als balcons, sense parades de llibres ni de flors—, aquest juny hem assistit a un fi de curs de les escoles municipals de Música i de Teatre sense públic, unes actuacions brillants, difoses també per les xarxes socials del municipi.

Ara arriba el torn a la festa de Sant Joan, una tradició dels Països Catalans que el CCB va rescatar l’any 1979, en col·laboració amb el primer Ajuntament democràtic elegit després d’una inacabable dictadura. Enguany, l’Ajuntament ha programat un Sant Joan diferent, per a grups reduïts de familiars i amics, vetant tota aglomeració de persones i fent nombroses recomanacions preventives sobre el correcte ús de la pirotècnia i altres normes de seguretat. En comptes d’un únic gran foc, aquest any hi haurà —ho escrivim en futur, abans de la Diada— uns focs descentralitzats i de petit format: cinc “foguerons” en cinc indrets diferents del municipi: al parc entre els carrers Travessera-Bages on pels Traginers es fa el joc de les anelles; a l’espai de la Torrada, entre els carrers Travessera i Sant Josep; a l’aparcament del carrer del Trull; al camp de futbol-7 entre el carrer del Carrilet i el de les Oliveres, i al parc del passatge Roqueta amb el carrer de Sant Marc.


Qui no hi mancarà serà la Flama del Canigó, que arribarà com cada any de la mà del Centre Excursionista Balsareny, seguint la tradició que fa que una mateixa flama s’estengui, any rere any, pels focs dels pobles dels Països Catalans com a símbol d’una cultura que s’expressa arreu del territori en la mateixa llengua. La Flama arribarà a les 9 del vespre a la plaça de la Mel, des d’on, rebuda al so d’una traca, anirà encenent els diferents foguerons. A les 10 de la nit, els veïns encendran espelmes als balcons en homenatge a les víctimes de la covid-19, i se’n farà una fotografia aèria per commemorar-ho. Finalment, a un quart d’onze, hi haurà un castell de focs al camp de futbol, que serà retransmès per les xarxes socials i per la megafonia del poble, per tal que els veïns el puguin seguir des dels seus domicilis. D’aquesta manera, reinventant-se per la necessitat, Balsareny manté vives les tradicions que ens recorden la nostra història i ens conviden a preservar-les en un futur que desitgem millor, sense angoixes per la salut ni per l’economia i sense límits a la llibertat responsable de les persones i dels pobles.

R. Carreté
Fotos: Facebook Ajuntament de Balsareny

Reflexions sobre el covid-19


OPINIÓ

El covid-19 ha deixat petjada i encara es fa sentir, tot i que, de moment, no de manera tan ferotge. Hi ha persones que han viscut la malaltia i se n’han curat; altres, dissortadament, ja no ho podran explicar. La soledat, el patiment, la por, la desesperació, la tristesa, l’ansietat, etc., han estat elements molt preocupants durant aquest temps de pandèmia. No havíem imaginat mai que no sortiríem de casa, que molta gent no aniria a treballar, que tancarien les escoles, que els hospitals i altres serveis sanitaris estarien a vessar, que les residències d’avis i àvies quedarien aïllades i viurien una soledat profunda, que no podríem acompanyar familiars nostres en el moment de la mort ni fer-los un comiat, que persones perdrien la feina, que algunes altres necessitarien ajudes per sobreviure... Tot un seguit de pèrdues que han aparegut sobtadament. 

Aquest temps de confinament ha estat un període prou adient  per pensar i adonar-nos que, paral·lelament a una pandèmia, hi ha altres situacions on el sofriment és tan comparable o encara superior: guerres, exilis, camps de refugiats, presons, pandèmies sense mitjans sanitaris per atendre la gent... 

Hem viscut la malaltia i la mort de forma molt propera, col·lectiva, molt visual, amb moltes dades —no sempre reals.

La vida s’ha hagut d’entomar a partir de paràmetres no habituals: ús de moltes mesures per prevenir encomanar-se el virus,  teletreball, desinfeccions a la via pública, atenció a persones grans, famílies amb pocs recursos, compres i confecció de màscares i altres materials per a sanitaris, escola des de la distància...  S’han hagut de prendre decisions de manera molt ràpida. Hem pogut comprovar que l’agilitat i el compromís han estat els factors determinants. En els moments de més incidència i confusió de la pandèmia, la disposició, la voluntat de servei, el saber i el saber fer amb altes dosis d’empatia, han estat cabdals per a prendre les millors decisions. Quan prenem decisions ràpides, en algunes ens podem equivocar, però pensem que la correcció i la disculpa sempre són elements que ajuden a reparar i reajustar les actuacions properes. En aquest període de crisi, la transparència i la bona comunicació han estat valors i mitjans  essencials i s’ha demostrat més que mai des dels diferents àmbits, públics i privats.

Els documents i missatges —escrits o visuals— que hem llegit durant la pandèmia de la covid-19 han estat nombrosos, tant a nivell local com més general. En les comunicacions que hem rebut trobem diferències substancials. Per una banda, aquelles que inclouen el suport dels grups, la tasca de tothom, la comunicació pensada per a les persones que la reben... Per contra, trobem uns missatges amb tota una càrrega de protagonisme individual, els que implícitament incorporen “el voler destacar més que l’altre”, els que exclouen o desestimen els altres... Per altra banda, també hem constatat que, en ocasions, la comunicació no ha existit o bé ha costat molt d’aparèixer. Hi havia por? Falta de gestió? Incapacitat d’acció? Des d’alguns llocs, els dubtes en les actuacions, les pressions,  les incerteses, etc.,  han abocat a respostes com els silencis, l’ostracisme, el donar llargues o la poca claredat. I, és clar, això comporta dosis importants de desconfiança, patiment —pensem que hi havia vides i treball en joc—, sentir-se menystingut, no considerat...

La situació ha estat complexa, no hi havia respostes ni solucions per a tot ni per a tothom, molta confusió en la presa de decisions ràpida. Hem vist com s’elaboraven  protocols que, sovint, duraven ben poc, s’havien d’adaptar a la situació de canvi constant que el moment exigia. L’esforç  per a decidir encertadament ha estat complicat. I a tot això, cal afegir-hi el creuament de retrets entre partits polítics, que, sovint, ens han cansat molt. Però, és clar, en aquestes circumstàncies difícils és quan els ciutadans necessitem ser atesos des del respecte més gran possible, des de la inclusió, des de la valoració de les petites voluntats de totes i tots per contribuir a l’esforç col·lectiu. Fa temps que el terme empatia va agafant embranzida i s’ha convertit en un element indispensable de coneixement i posada en pràctica en les activitats professionals o grups de treball fora del món laboral. I no és casual la seva importància, perquè la intenció de comprendre els sentiments i les emocions, intentant experimentar de forma objectiva i racional allò que sent l’altra persona millora en escreix els resultats, tant relacionals com de producció. 

A vegades, el terme empatia ha caigut en un sac buit d’ajuda i entrega als altres, deixant de banda els objectius prescrits d’una tasca i escudant-nos només en els valors ètics  i això no és veritat. L’empatia l’hem de fer servir per comprendre millor el comportament dels altres en determinades circumstàncies i analitzar com l’altre pren o entoma les decisions que considerem objectives, reals i necessàries; tot i que l’ordre absolut sempre ha de ser variable, consensuat i d’ entesa perquè del contrari caiem en formes d’autoritarisme que mai són prou ben rebudes.

Esperem que haguem après una lliçó important, que siguem capaços de fer un aprenentatge més sòlid sobre la capacitat de relació i comunicació i desitgem que l’ experiència sigui útil i ens ajudi a incorporar els errors i els encerts en les noves oportunitats de vida.

Lluïsa Coma

La veu del campanar



Moviment demogràfic parroquial: defuncions


MARÇ

Dia 10: Rosa Maria CASADO GARCIA  als 80 anys.
Dia 18: Neus ARMENGOL FARRÀS als 80 anys.
Dia 31: Petronila ARTEAGA GUTIÉRREZ als 86 anys.

ABRIL

Dia  4: Dionisia GONZÁLEZ ORTIZ als 97 anys.
Dia  6: Ramon GONZÁLEZ CONTRERAS als 90 anys.
Dia  7:  Felisa ORTEGA ALCOLEA als 87 anys.
Dia  8:  Bonaventura RODELLAS LLOBET als 77 anys.
Dia 12: Carme BENET SURROCA als 90 anys.
Dia 13. Concepció DIARS SALADA als 83 anys.
Dia 14: Pilar CASAS CAUS als 92 anys.
Dia 15: Mn. Joan BAJONA PINTÓ als 87 anys.
Dia 19: Antònia ESCOLÀ BUIRA als 77 anys.

MAIG

Dia 11: Maria RIBERA COLELL als 91 anys.
Dia 13: Maria OBRADORS RAGUES als 90 anys.
Dia 21: Josep BONALS ARNAUS als 85 anys.
Dia 29: Joan RIBERA FLOTATS als 82 anys.     
PREGUEM PER TOTS ELLS!

D'aquesta relació de difunts, hem anat fent els funerals en les misses del dissabte i del diumenge a la Parròquia. Encara resten un parell de diumenges per completar els funerals que ens han demanat les famílies.

Missa a la Catedral de Solsona 

El dia 19 de juny, divendres, festa del Sagrat Cor de Jesús, en l’eucaristia que els capellans del bisbat celebrarem a la catedral de Solsona presidida pel nostre bisbe Xavier es pregarà per Mn. Joan Bajona Pintó. És una celebració oberta a tothom.

Festa de la Primera Comunió 

La tindrem, si Déu vol, el diumenge, 19 de juliol a l’eucaristia de les 12 h. Tindrem un dia una trobada amb els pares per anar concretant la celebració.

Trobada del Consell Pastoral Parroquial i del Grup Evangelitzador

Està previst tenir un dia una trobada amb els membres del Consell i un altre amb el Grup Evangelitzador. Ja us avisarem!

Romeria a la Mare de Déu del Castell  

Cada dimarts a les 8 del matí, res del rosari i mes de Maria a l’ermita. Sortida a peu des de la plaça Ricard Viñas a 2/4 de 8.

Mn. Antoni Bonet i Trilla

El concert confinat


Escola Municipal de Música



Aquest juny, com cada any, hem fet el nostre Concert de Fi de Curs. També com és habitual, l’hem presentat el segon diumenge de juny. Però aquesta vegada ha estat un concert enllaunat en un vídeo de la vora de mitja hora de duració que es mostra al canal YouTube de l’Ajuntament.

Allò important ha estat com l’hem fet, com hem produït una obra d’una mena que no havíem fet mai abans. Com tots, alumnes i mestres, ens hem endinsat en un terreny poc o gens conegut.

Durant la primavera confinada calia continuar treballant de manera telemàtica les peces que ja s’havien assajat presencialment durant la tardor i l’hivern. Després s’havien d’aplegar els recursos que cadascú tingués a casa per enregistrar els vídeos individuals que formarien part del gran vídeo conjunt.

La música, ja ho sabem, és l’art de combinar els sons, i, de manera natural, està associada a la sincronia. Això hem fet, hem assolit la sincronia aplegant els múltiples vídeos gravats en moments i circumstàncies diverses. La música, amb la seva vitalitat harmonitzadora, els ha relligat tota sola.

Esperem que tots hagueu gaudit de veure’l tant com nosaltres hem gaudit fent-lo.

EMMB

Tres motius que han dut al Brasil a ser el centre de la COVID19

CASALDÀLIGA. CAUSES



Amb 700.000 casos confirmats i més de 36.000 morts, el Brasil ja és el tercer país del món més afectat pel Coronavirus. A l’Amazònia, els contagis ja són més de 180.000. Quins són els motius que expliquen aquesta ràpida evolució de la COVID-19 al Brasil?

El Brasil és el tercer país del món amb més defuncions per Coronavirus, just darrera dels Estats Units i del Regne Unit. Tot i que, òbviament, la incidència del virus es manifesta especialment en les ciutats més densament poblades, l’elevada quantitat de positius detectats a l’Amazònia, amb zones molt aïllades i temperatures altes, sorprèn les autoritats.

El més preocupant, però, no són només les dades absolutes, sinó que el Brasil és el país del món on la pandèmia s’està propagant més ràpidament.

Què explica aquesta evolució per sobre de la mitjana mundial?

1. L’actitud del seu president

Des de l’inici de la pandèmia, i imitant Trump, el president Bolsonaro ha engegat una campanya per minimitzar la gravetat de la COVID-19.

Contrari a qualsevol mesura d’aïllament o confinament, el president d’extrema dreta ha mantingut un discurs basat en l’argument que el Coronavirus és una “gripezinha”.

Des que va assumir la presidència del Brasil al 2019, Bolsonaro s’ha caracteritzat per les seves declaracions xenòfobes, homòfobes, contràries als Pobles Indígenes i fins i tot favorables a la dictadura militar i a la tortura. Al seu govern hi ha més de 3.000 militars ocupant diversos càrrecs de responsabilitat, que han substituït tècnics, científics i acadèmics.

Les idees extravagants i provocatives de Bolsonaro han fet que dos ministres de sanitat hagin dimitit en menys de 4 mesos, en plena pandèmia.

La relació és clara: cada vegada que Bolsonaro surt a la televisió, a la ràdio o als diaris minimitzant la gravetat de la COVID19, més gent surt al carrer ignorant les mesures de confinament que alcaldes i governadors intenten implantar.

2. Un dels països més desiguals del món

La Darlete viu a l’Assentament “Don Pedro”, una extensa comunitat rural on viuen 400 famílies. Mare de 7 fills menors d’edat, els seus ingressos depenen exclusivament del que aconsegueix vendre a la fira quinzenal que s’organitza al poblet de São Félix do Araguaia: una mica de fruita, verdura i alguns llegums que duu fins al mercat en un viatge de 6 hores sobre la carrosseria d’un camió. 

Família de la Darlette

L’única ajuda que la família de la Darlete rep són els 205 reals mensuals, uns 35 euros, que el govern li ingressa.
A la comunitat on viu la Darlete, per anar al metge —o al banc, o a correus—, s’han de fer 3 hores de viatge per una carretera de terra que a l’època de les pluges es converteix en un fanguer. Com ella, les altres 400 famílies que viuen a l’Assentament Dom Pedro tampoc no tenen aigua corrent ni xarxa de clavegueram.

La situació no és gaire diferent a les grans ciutats: al Brasil, el 6% de la població —més de 12 milions de persones— viu en “favelas”,
comunitats informals que creixen al voltant o dins mateix de les ciutats grans del país
.

En aquestes grans comunitats, a vegades de centenars de milers de persones, la densitat poblacional és molt alta i la renda mitjana no arriba als 100 euros mensuals. Tampoc no acostuma a haver-hi aigua corrent, clavegueram ni recollida d’escombraries. 

Per això, tant al camp com a les ciutats, al Brasil, quedar-se a casa és sinònim de passar gana. Per a moltes famílies, sortir al carrer, relacionar-se, fer venda ambulant, anar a les fires i continuar fent la seva feina diària és l’única opció que tenen per poder continuar subsistint.

3. Un sistema sanitari en ruïnes

Una gran part del sistema sanitari del Brasil és privat. A més, si bé és cert que en els darrers anys s’han millorat alguns aspectes del sector públic de la salut, és un sistema molt precari i que no arriba a una bona part de la població. Al Brasil, la majoria de la població no té cap mena d’assistència mèdica.

A l’Araguaia, una de les regions més distants i aïllades, un sol hospital, amb un únic respirador, és el responsable d’atendre una àrea equivalent a tot Catalunya i moltes de les comunitats on viuen centenars de famílies estan a 3 o 4 hores del metge més proper.

En aquest context, el descontrol de la malaltia és evident i, a més, és plausible pensar que hi ha moltíssims més casos que els que ens diuen les xifres oficials.

La Comissió Balsareny amb Pere Casaldàliga, amb el suport del Cercle Cultural de Balsareny, es proposa, entre altres coses, divulgar les causes del bisbe Pere que es publiquen al blog Casaldaliga-causas.org. Recordeu que es poden fer donatius per ajudar les famílies que viuen en la pobresa a l’Araguaia, a través del següent enllaç:
https://casaldaliga-causas.org/coronavirus-donatius/

Tot el que necessites, a tocar de casa


ANC BALSARENY

Donem vida als pobles 

Sembla que vivim dies més tranquils o de treva amb el Covid-19 i, per tant, aprofitem per fer públic el nostre agraïment immens a totes les persones que han treballat en primera línia al poble de Balsareny en els anomenats “serveis essencials”. 

En aquest article, ens centrarem en el comerç, que un dia determinat, els uns van haver de baixar la persiana i els altres van continuar donant servei amb tots els riscos que comportava. Els primers es van trobar amb els productes encallats sense poder-hi donar sortida i unes despeses per pagar no sempre a l’abast de tothom, amb ajudes que van sol·licitar però amb la incertesa de quan es cobraran i què cobriran.

És un plaer parlar dels  botiguers i botigueres que cada setmana hem trobat darrera el taulell, que han estat a la nostra disposició sense treva per satisfer les necessitats alimentàries de cada família, que estaven contents de veure’ns perquè volia dir que no estàvem malalts —així ens ho expressaven—, que treballaven sota la pressió de la feina amb les condicions que s’exigien, amb la por d’exposar-se contínuament i encomanar-se el virus, que han fet virtut de l’organització i la paciència per tenir a punt les comandes que tan disciplinadament ens preparaven per evitar aglomeracions... Han mostrat una actitud de servei, amb el desgast personal que suposava.

Alguns  botiguers i botigueres ens han comentat que si han de parlar dels mesos d’abril i maig d’enguany no sabrien com definir-los; parlarien de “Treballar, treballar i treballar. Arribar a casa i procurar pels nostres. Descansar i tornar a treballar. Una sensació d’estar molt cansat”.

Aquests treballadors també ens han comunicat sentir-se molt agraïts amb els clients i han valorat  positivament el respecte, la paciència, l’entesa del fet i el compliment de les normes. En general, la gent de Balsareny responem encertadament davant les necessitats que es presenten.

Aquesta vegada el confinament ens ha permès posar en evidència que comprar al poble és possible. És possible, és necessari i tenim el compromís de retornar l’esforç de servei als comerciants del poble.

Tot aquesta lletania de la necessitat del comerç de proximitat ja la teníem més o menys incorporada; ara falta el pas següent: fer-la possible. I ho hem de fer. L’ajuntament hi treballa, els botiguers i botigueres s’hi deixen la pell per a fer-ho possible i la clientela ho hem de fer nostre. En general, som una societat de memòria curta i caldrà que treballem i ens esforcem perquè comprar al poble sigui una realitat.

Fa temps que institucions, grups i persones individuals treballen pel Comerç de proximitat a través de campanyes de sensibilització, difusió i ajudes directes. Els eslògans són diversos i les campanyes també, però els objectius són els mateixos: promoure el consum proper i responsable com a base de recuperació econòmica i també des del punt de vista ecològic amb una disminució de l’impacte ambiental.

Ara, més que mai, és el moment d’aportar el nostre gra de sorra per avançar en aquest sentit. Quan decidim la botiga i el producte que comprem, quan decidim si reparem o canviem objectes de la llar, quan decidim què farem en el nostre temps lliure, etc., estem decidint donar vida als nostres pobles i ajudar a construir una societat més justa.

Des de l’ANC de les comarques del Bages i el Moianès hem emprés de forma conjunta la campanya anomenada #DonemVidaAlsPobles. Cada municipi, segons les seves característiques, participa en aquesta campanya des de les associacions de botiguers, l’Ajuntament i la mateixa  ANC per tal de fer possible la compra al poble i que no quedi només en una anècdota o un servei especial dels dies de confinament del Covid-19.

Al nostre poble, aquesta campanya que ha promogut l’ANC, l’hem donat a conèixer a l’Associació de Botiguers i Comerciants de Balsareny (ABCB) i la seva junta l’ha desestimat. L’Ajuntament també ha excusat la seva participació per considerar que l’objectiu inicial era només publicitari  i que el govern municipal estava en fase executiva, que també participaven en altres iniciatives amb objectius tangibles i gratuïtes i que les despeses les dirigien directament al comerç.

Volem afegir que el cost econòmic era molt baix i ajuntaments d’altres pobles i associacions de botiguers s’hi han sumat, a diversos nivells, per tal de formar part d’aquest conjunt de municipis de les comarques Bages-Moianès que s’han implicat en la campanya.

Ens sap greu que la col·laboració no hagi estat possible perquè creiem que el treball conjunt aglutina esforços, és més productiu i millora resultats. Dit això, l’ANC de Balsareny tirarem endavant la campanya a partir de cartells que ben aviat trobareu al poble.

Amb la campanya pretenem animar a tothom a continuar comprant a Balsareny i apostant pels oferiments que els  comerciants creuen oportuns.

Text i fotos: ANC de Balsareny
Campanya DonemVidaAlsPobles 


Reobertura de la Biblioteca



El passat 4 de juny es va obrir la Biblioteca Pere Casaldàliga amb totes les garanties quant a seguretat i higiene. En un primer moment, s’ofereixen únicament els serveis de préstec i devolució de documents i ús d’un ordinador per a realitzar tràmits. Per tant,  la sala infantil està tancada, així com l’accés lliure al fons i l’ús de la biblioteca com a espai d’estudi. A mesura que sigui possible, anirem augmentant serveis fins arribar a la normalitat.
Tingueu en compte que hem obert amb un horari nou que mantindrem duran tot l’estiu, atès que la Biblioteca no tancarà durant aquest període estival.
Els nous horaris d’estiu són aquests:
Dilluns, dimecres i divendres de 16:00 a 19:30 h.
Dimarts i dijous de 9:30 a 13:30 h.
Els dissabtes estarà tancat.

Guanyem un estiu lector

Arribats a l’estiu, la Biblioteca, l’Escola Guillem, l’Ajuntament de Balsareny i la Fundació Bofill treballem conjuntament per fomentar el gust per a la lectura. Amb aquest objectiu, hem preparat unes propostes atractives per tal que els infants gaudeixin de la lectura i dels beneficis que això els comporta. Però no ho han de fer sols: cal que els adults els acompanyem.
Abans d’explicar-vos-les, us convidem a llegir la infografia de la Fundació Bofill amb 5 consells per gaudir de la lectura en família.


Aquests són les nostres propostes per a un estiu lector:

KIT LECTOR LECXIT (4t, 5è i 6è de Primària)
L’Escola Guillem i la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny participen en la iniciativa ‘Guanyem un estiu lector’ del programa LECXIT (Lectura per a l’èxit educatiu) de la Fundació Bofill. Aquesta participació es tradueix en l’oferiment d’un kit lector a cada família que tingui nens i nenes en 4t, 5è i 6è, amb recursos didàctics per a impulsar l’hàbit lector dels seus fills i filles.
El kit inclourà un carnet lector i llibres de la Biblioteca. Durant l’estiu els infants es llegiran 10 llibres i la Biblioteca els anirà posant el segell en el seu carnet lector. A l’inici del curs, lliuraran el carnet al seu tutor i se’ls farà un reconeixement.


KIT LECTOR (7-10 anys)
Per al nens d’aquesta franja d’edat, la proposta ve de la mà de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Balsareny i la Biblioteca Pere Casaldàliga. Tenim preparada una selecció de llibres infantils i un carnet de lectura que també hauran d’anar completant i, en finalitzar-lo, tindran un petit obsequi.


PACK CONTES TEMÀTICS PER A 0-6 ANYS
 I per al més xics? Ja us hem explicat que, de moment, no és possible accedir a la sala infantil de la Biblioteca i, per tant, els nens i les nenes no poden fer una cosa que tant els agrada: REMENAR, MIRAR, LLEGIR I TORNAR A REMENAR CONTES!
Per pal·liar una mica aquest inconvenient, els hem preparat unes bosses molt interessants. A qui li agraden els contes sobre BOMBERS? I d’ANIMALS? Tens preferència pels contes de MONSTRES, o potser de BRUIXES MOLT DOLENTES...? Passeu per la Biblioteca i trieu el tema que més us agradi.

Aprofitem per desitjar-vos un FELIÇ estiu, cuideu-vos! 

Text i fotos: Ana Pérez Hidalgo
Biblioteca Pere Casaldàliga