Carta en desacord amb la gestió de la crisi del coronavirus per part del Casal Verge de Montserrat de Balsareny

OPINIÓ

Són centenars, milers, els avis i les àvies que ens han deixat durant la crisi del coronavirus. Sabem que el nostre testimoni és només un entre tots ells, però sentim que l’hem de fer públic, per denunciar quina ha estat la gestió del Casal Verge de Montserrat de Balsareny durant aquesta crisi.

El Ventura Rodellas Llobet era el nostre tiet i cunyat. Era resident del Casal des de feia uns vuit anys. Tristament ens va deixar el 8 d’abril passat a causa d’una pneumònia, tot i que, possiblement, va ser un positiu de covid-19. Són, precisament, les condicions que van envoltar la seva mort que volem denunciar.

Quan es va decretar l’estat d’alarma i el confinament, es van prohibir les visites a les residències de gent gran. En el cas del Casal de Balsareny, es va notificar als familiars dels residents que se’ns enviaria un correu electrònic periòdicament en el qual es donaria informació de tots els avis i àvies ingressats, destacant que si no se’ns deia el contrari, tot anava bé.

Durant les primeres setmanes de confinament vam rebre dos correus informatius i fins i tot un petit vídeo en què sortia el Ventura. La situació, però, va canviar a partir del 2 d’abril. Per fer-ho simple, us donem una breu cronologia dels fets:

Dijous 2 d’abril: Rebem una trucada de la infermera informant-nos que, per precaució, s’ha aïllat el Ventura (semblava que tenia una mica de febre).

Divendres 3 d’abril: Rebem una segona trucada de la infermera, en la qual se’ns informa que el Ventura ha empitjorat i té més febre. Se’ns diu que la doctora ens donarà més informació, però ningú ens diu res més.

Dies 4, 5 i 6 d’abril: Passen tres dies i no rebem cap mena d’informació per part del Casal. Però basant-nos en el que ens han dit, entenem que si no ens diuen res, és perquè tot va bé.

Dimarts 7 d’abril: Rebem una trucada de la infermera sobre les 11 del matí informant-nos que, perquè no “pateixi”, han decidit sedar el Ventura.

Com? Que l’han sedat? Ens sembla impossible... Per què si va empitjorar fins al punt de sedar-lo abans no es van prendre altres mesures com traslladar-lo a un hospital? És que la seva vida no era prou vàlida? Algú va fer un triatge dels malalts que podien ser traslladats i els que no?

A les 15.53h del mateix dia 7 d’abril, i per acabar-ho d’adobar, rebem un correu electrònic en què se’ns diu que les línies telefòniques del Casal estan col·lapsades però que no patim, que si hi ha cap canvi en l’estat de salut del nostre familiar, ja ens ho diran.

Tenint en compte que el nostre tiet i cunyat ja es trobava sedat i a les portes de la mort, ens preguntem si no es podria haver tingut la decència d’haver actualitzat la base de dades i no haver enviat aquest correu.

Dimecres 8 d’abril: Al voltant de les 3 de la matinada rebem la trucada d’un auxiliar informant-nos de la seva mort.

Dimecres 15 d’abril: 7 dies després de la seva mort, encara és hora que algú de la direcció o la gerència del Casal s’hagi posat en contacte amb nosaltres. Ni una mostra de condol, ni cap explicació, res...  És aquest setè dia que rebem la trucada de l’administració del centre, en la qual se’ns informa que podem passar a recollir les seves pertinències.

Demanem a l’administrativa que des de la direcció o gerència del Casal se’ns truqui, perquè volem parlar amb ells. I, efectivament, el mateix dia ens truca el gerent. Li fem saber el que pensem: sentim una manca de tacte i humanitat enormes per part del centre. Des de la direcció no tenen ni excuses per donar-nos i no ens saben dir per què el Ventura no va poder ser traslladat a un altre centre quan la seva salut va empitjorar. Quines conseqüències tindran als càrrecs directius del centre totes aquestes decisions tan nefastes i poc humanes?  Segurament, cap.

Estem davant d’una situació extraordinària que ha evidenciat que les condicions en què viuen els nostres avis i àvies en algunes residències d’aquest país deixen molt a desitjar, malgrat que les quotes que paguen són molt elevades per les ínfimes pensions que cobren, i el servei que acaben rebent no sigui el que tots esperaríem.

Per part nostra, ens ha causat una impotència i una incomprensió molt grans la poca comunicació que hi ha hagut entre el Casal i nosaltres, per no parlar de la manca d’ètica i humanitat que ha demostrat tenir la direcció en un moment tan complicat com aquest, en què no podem acompanyar els nostres familiars en el seu últim viatge.

Desitgem que un cop passi aquest temporal, la sacsejada no serveixi per reconstruir tot el que s’ha trencat, sinó per construir una societat on deixem de ser números i siguem persones.

Balsareny, abril 2020

Família Solà Rodellas