ARFAC mostra empatia amb la família Solà-Rodellas

Benvolguda família Solà Rodellas,

En relació a la vostra publicació en el darrer butlletí 500 de Sarment, on manifesteu un desacord amb la gestió del covid al Casal Verge de Montserrat  i l'afectació amb el vostre oncle i cunyat, Ventura Rodellas Llobet, volem expressar-vos un absolut apropament empàtic i també, lamentablement, les nostres condolences, així com a tots els afectats i traspassats durant i/o a conseqüència d'aquesta pandèmia.

Llegir la vostra carta, tan ben estructurada i plena de sentiments, segur que no deixa ningú indiferent. Els fets que exposeu creiem que no poden anar acompanyats de silencis.

Per això volem adjuntar els nostres comentaris, i tant de bo s'hi poguessin adjuntar els d'altres lectors que, com nosaltres, es manifestessin, fent-vos veure que no esteu sols.

Desgraciadament aquesta pandèmia ha afectat i molt a moltes residències per a persones d'edat avançada que, amb patologies, o desenvolupant-ne, i necessitades d'atenció sanitària, s'han vist afectades greument en un entorn poc favorable.

Molts han estat els esforços del personal d'aquest centres residencials davant del covid-19, però alhora gran ha estat el patiment i angoixa de moltes famílies que, com vosaltres, han sentit impotència i desatenció davant la persecució i l'amenaça de la malaltia.

Així mateix, aquesta situació ha cridat l'atenció de molts periodistes que, en els seus mitjans de comunicació, miren de fer anàlisi de la situació en aquests centres residencials.

Abans del coronavirus, moltes residències tenien una constant rotació del personal cuidador, que, amb contractes precaris i sous irrisoris, desenvolupen la part més propera i humana.

Per altra banda, uns equips directius, dels quals ni usuaris ni residents coneixen tan sols de quina titulació i formació disposen per estar al capdavant d'un centre assistencial, i, menys encara, si els seus salaris són proporcionats a la resta de l'equip assistencial.

La suma de tot plegat pot comportar greus conseqüències, i potser la residència Casal Verge de Montserrat n'és una afectada més.

En vuit anys que n'heu estat usuaris, haureu pogut ser testimonis i veure passar pel Casal cinc direccions diferents, dues gerències, molts canvis d'infermeria, i darrerament una nova incorporació a serveis socials, fruit del recent i incomprès acomiadament de la Maria Josep, que n'ocupava el lloc i s'havia guanyat l'estima de molts usuaris.

Tot plegat: acomiadaments, infermers que pleguen, cuidadores sobrecarregades de feina i assumint responsabilitats que no els pertoquen, baixes laborals, manca d'informació, etc., no és l'escenari més idoni per atendre com es mereixen els residents; i menys davant d'una pandèmia.

I no volem parlar del patronat que ho gestiona, el qual ja ha estat qüestionat en més d'una ocasió, però les nostres reivindicacions i queixes semblen importar ben poc a les persones que en formen part.

La vostra carta ens entristeix i alhora ens fa recordar altres casos, com el de la també sentida defunció de Carme Gonfaus Rabeya, l'any 2018, quan la seva filla Roser, com vosaltres, exposava els fets en aquest butlletí, el maig del 2019, un any després de dol i llàgrimes, sense obtenir cap resposta.

Esperem i desitgem que la vostra protesta no quedi en un no-res, i serveixi per sensibilitzar el poble de Balsareny i ajudi a trencar un silenci que crida amb força dins dels nostres cors, i molt probablement dins dels cors del personal cuidador, que és qui està sempre a primera línia rebent-ne les conseqüències; considerem que es mereixen molt més que el nostre immens agraïment i reconeixement.

ARFAC