Aires de llibertat

OPINIÓ

Vivim confinats a casa, sortint tan sols quan és estrictament necessari, i sent coneixedors que hi ha moltíssimes persones que pateixen a causa del covid-19; convivint amb la por de ser-ne, cadascun de nosaltres, una víctima més —perquè, d’afectats, en som tots.

Passo les hores, els dies, les setmanes, amb la meva parella i la meva filla. Avui toca mirar el paisatge des del balcó. Teulades, balcons, jardins, camps, boscos, Puigdorca, ocells que voleien i canten... I agraint, alhora, la música que des del terrat de casa seva ens ofereixen en Txus i l'Àxel Garcia. Molts dels veïns del carrer Travessera i voltants agraeixen el seu gest, que han repetit diverses vegades en aquest confinament, i aplaudeixen com nosaltres les seves cançons.

Deixant-nos portar, i fent una mirada enrere, observant d'allà on venim, i veient molt del que tenim allunyat per la "distancia prudencial", i  en l'absoluta enyorança; observant alguns dels nostres encerts i molts dels nostres errors; valorant petites gestes del dia a dia que passaven sovint desapercebudes o semblaven insignificants, dins la nostra pressa pel no res, ens adonem avui que són aquestes, les que donen sentit i anhel a les nostres vides.

No necessitem tant com crèiem! Tant sols poder cobrir les necessitats bàsiques i sortir al carrer amb les nostres famílies, amics i companys i sentir-ne l’escalf, se’ns demostra avui que amb això ho tenim tot. No ho oblidem!

Res, però, no dura per sempre, i el covid-19, que avui tant ens afecta, algun dia serà història, i en nosaltres recau el que hi vulguem escriure. Quan tot això haurà passat, hi haurà un munt de persones del nostre entorn a qui haurem de seguir donant les gràcies per no haver-se allunyat. Persones que ens han estès la mà, i per prudència, no l'hem pogut agafar com es mereixien, tot i mostrar-nos la seva empatia, proporcionant-nos els seus serveis... Estant al nostre costat.

Moltes altres, a qui tant estem trobant a faltar, amb qui no hem de permetre sentir-nos-en mai més distanciats.

Quan haurem vençut aquesta amenaça, agafem ben fort la mà d'aquells que ens la van estendre, estenguem-la nosaltres a qui ho necessiti, abracem aquells a qui no ho hem pogut fer. Diguem adéu, fins sempre, al costat de les seves famílies, i com es mereixen, a aquells que ens han deixat a conseqüència del covid-19, o bé durant aquest temps. Continuem units reconeixent la feina del personal sanitari i de tants altres que ens afecten de prop. No deixem mai d'aplaudir-los.

Aprofitem aquest toc d'atenció del coronavirus per no deixar perdre molts dels sentiments i valors que han pogut sorgir durant aquest confinament: comerç de proximitat, apropament veïnal (tot i l'aparent distanciament), perquè junts hem estat als balcons a la mateixa hora, pels mateixos motius, i compartint els mateixos sentiments. No vulguem veure persianes d'establiments locals baixades, valorem les polítiques participatives i veïnals... Si aconseguim millorar els pobles i, junts, fer valdre els drets i els valors de les persones que els componen, podrem voleiar lliures com aquests ocells que dansen avui als nostres ulls.

Gràcies, Txus i Àxel Garcia. La música sempre sol transmetre aires de llibertat.

Jordi Vilanova

Fotos: Eva Escolà