Homenots, gent de casa

CINC MINUTS

Columna i diccionari m’empenyen a fer, amic lector, de nou aquesta breu reflexió que expressa gratitud envers a tothom, però d’una manera especial al Jordi Vilanova, que m’ha volgut conèixer com a un d’aquests homenots de qui Martí Gironell ens parla quan enalteix Joan Gratacós, amb aquella seva trobada a Besalú, coincidint i recordant l’escriptor empordanès Josep Pla.

«Un homenot és un tipus singular, insòlit, una persona que s’ha significat, en una qualsevol activitat, d’un manera remarcable. D’aquesta definició, l’escriptor empordanès en va fer gairebé una marca personal. Un mot que es va convertir en una sèrie de publicacions que va servir per retratar una seixantena de personatges escollits pel mateix Pla que majoritàriament eren escriptors, periodistes, artistes, polítics i personatges pintorescos o d’abast local.» [Martí Gironell, ‘El Punt Avui’] D’aquí, en vull remarcar personalment aquest sintagma: d’abast local.

Homenots, gent de casa. Continua en Gironell: «Són espècies que no n’abunden, que estan en perill d’extinció perquè són d’una altra època, amb uns valors i unes conviccions diferents, que no tenen un no mai per a ningú, que són a tot arreu, que són fets d’una pasta que permet dir que són la personificació del compromís perquè han entès què vol dir la definició de fer poble: ser-hi sense esperar res a canvi, perquè te l’estimes a ell i a la seva gent. I quan se’n van, deixen un buit que costa d’omplir i un llistó molt alt».

Singulars. La columna de Gironell em dona l’oportunitat d’agrair a Jordi Vilanova l’entrevista que em va fer per a tots els lectors de Sarment. Moltes gràcies, Jordi, Angie i per molts anys, Maria.

Josep Gudayol i Puig