CERCLE LITERARI
El passat 29 de
novembre, l’amic Diego Galera va presentar el seu –per ara– darrer llibre a la
Biblioteca Pere Casaldàliga, de Balsareny. No es tracta d’un recull de poemes,
com els tres darrers de la seva ja notable bibliografia: Transparencia
otoñal (2017) Sonetos a los Santos, libro primero (2017) i Sonetos
a los santos, libro segundo (2018), sinó d’un text en prosa, en la línia
del volum de narrativa autobiogràfica que havia presentat el 2016: Una
historia común.
El llibre present
porta un títol llarg que ja és suggeridor del seu contingut: reflexions de
l’autor sobre fets diversos de la vida que li venen quan es desperta a trenc
d’alba i imagina com pot ser el dia que comença. En paraules d’ell mateix, el
llibre vol ser un “assaig filosòfic d’autoajuda”. La primera part és com un
dietari amb anotacions dels anys 2001-2002 i 2013, però sobretot de l’any 2017,
i també hi ha esments a fets viscuts en altres anys, com el 1983, per exemple.
Hi tracta aspectes i consideracions personals, però també esdeveniments col·lectius,
alguns de prou cabdals per a la societat, sobre els quals reflexiona. L’autor
escriu tal com li arriba la inspiració, i explica que la seva intenció és difondre
els valors espirituals en què creu: “escribo para manifestarme al mundo
[…], pero no hay ego en mis palabras […]: lo manda el corazón y
escribe el alma”.
A partir de la
pàgina 82 (correspon al 17 de novembre
de 2017), el llibre canvia de to: l’autor deixa de banda les anotacions de
dietari i decideix enriquir el volum citant i comentant fragments
escollits del Nou Testament, sobretot
dels quatre Evangelis, però també dels Fets dels Apòstols i algunes epístoles
de sant Pau. Ho complementa amb reflexions pròpies i d’altres exegetes, i no hi
manca espai per als poemes seus –hi ha una elegia a Ernest Lluch– i d’altres
autors, com l’Stabat Mater de Lope de Vega. Entre els comentaris bíblics,
tanmateix, quan escau hi continua expressant vivències personals; hi destaco
els paràgrafs plens de sentiment que dedica a la defunció del seu amic Rafa
Vilanova i de l’Aurora Fernández, la mare d’aquest; a tots dos, com també a
mossèn Climent Forner, va dedicat el llibre.
En la
presentació, en Diego va explicar que des de 1988 ja té editats vuit o nou
llibres seus entre poemes i prosa, i que té poemes o microrelats solts apareguts
en més de 40 antologies internacionals, que espera algun dia poder publicar
tots junts com a obra completa. Finalment, va anunciar que està preparant el
tercer llibre de Sonetos a los Santos i ja té acabada una novel·la de
prop de 500 pàgines, que espera que vegi la llum properament. Ens donarà,
doncs, motius per continuar-ne parlant.
R.Carreté
Foto: Biblioteca Pere Casaldàliga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.