Geganters – Octubre

 

La colla de Geganters i Grallers de Balsareny, després de ser convidats i participar en la 21a Trobada de Puntaires, a finals de setembre, hem participat, ja en el mes d’octubre, en els balls de diumenge, dins els actes de la Setmana de la Gent Gran.

És un goig, compartir una vegada més els nostres balls amb el jovent del Ball de la Faixa, els Bastoners, els Dansaires dels Pastorets de Balsareny i amb  la colla gegantera Els K + Sonen; tots junts, per retre homenatge a les persones grans del nostre poble.

Vèiem a la plaça, expectants, entre altres, algunes de les persones grans que conviuen juntes dins una mateixa casa, el Casal Verge de Montserrat. I el bonic somriure amb què reben, agraïdes, l’escalf del poble i els reconeixements institucionals les persones d’edat més avançada del nostre municipi, la Sra. Antònia Rimbau, de 99 anys, i el Sr. Eusebi Ruiz, amb 94 anys. Moltes felicitats a ambdós, i a les respectives famílies!

Després d’aquest bonic dia de grans persones d’edats avançades, d’història i tradicions, el diumenge següent ens desplaçàvem al Vallès Oriental, a una localitat amb una gran història, Caldes de Montbui. Allà, juntament amb altres colles geganteres, vam acompanyar els seus gegants, en Farellàs i la Guisla, construïts l'any 1964 gràcies a la participació de persones del municipi i a les seves aportacions econòmiques, per iniciativa del Setmanari Montbui.

El gegant representa l’hereu de Can Farell, una figura mítica de la història de la vila. Ha esdevingut un dels gegants més populars de la cultura catalana i és que en Farellàs és, ni més ni menys, el Gegant del Pi. Conta la coneguda llegenda que aquest noi era d’una altura i fortalesa com poques; a causa de la seva força va ser cridat per anar a lluitar contra el gegant moro a Barcelona. Mentre anava cap a la ciutat, va arrencar un pi de soca-rel per ajudar-se a caminar i és per això que la gent dels pobles per on passava l’anomenava el Gegant del Pi. La figura porta una destral, una branca de pi i l’escut brodat de Caldes de Montbui.

Ella, la Guisla, representa la figura de la primera baronessa de Montbui, del segle X. La geganta porta un brodat amb l’escut de la Baronia de Montbui i la corona que correspon al seu títol nobiliari. Van ser construïts per “el Ingenio” de Barcelona.

El març de 1985, els gegants van ser remodelats per en Romà Martí i l’any 2000 Antònia Mola va ser l’encarregada de donar forma al nou vestuari que llueixen actualment.

Amb motiu del seu 30è aniversari, l’any 1994,  la família gegantera de la vila van reprendre la iniciativa que s’havia dut a terme feia 30 anys i van proposar al setmanari Montbui d’organitzar una nova col·lecta per a poder fer un nou personatge. I així van donar la benvinguda a un nou membre: el Lleó de Caldes de Montbui.

També en els actes del 30è aniversari es celebrà l’estrena d’una nova parella de gegants que representen dos personatges que van viure al segle II. Són Lluci Caecili, el primer batlle de Caldes, i Cornèlia Flora, una de les primeres banyistes de les termes romanes del municipi.

El 2014, per commemorar el 50è aniversari, construeixen el gegantó Guilàs, que fa homenatge als portadors de la colla, ja que va vestit amb  faldilles escoceses, tal com van vestits la colla de Caldes de Montbui, per homenatjar els gegants que duen faldilla. A la mà porta la figura del gegant Farellàs.

El 2017 es va fer una rèplica dels gegants Farellàs i Guisla, més lleugers i renovats, ja que els originaris feien l'un 75 kg de pes, i l'altre 80 kg. La rèplica va anar a càrrec del cardoní Toni Mujal.

Amb tots ells, celebràrem la cercavila donant a conèixer als vilatans el nostre traginer, la nostra pagesa i en Cisco, els quals foren rebuts amb forts aplaudiments al seu pas, per l'apropament a grans i petits durant el recorregut, i pels seus balls engrescats gràcies a la nostra colla de grallers i tabalers.

Una cercavila plena de bon ambient per part de tots els participants, que culminà amb els balls finals i entrega de records a la plaça de la Font del Lleó.

Vam poder ser testimonis de la grandesa i la història termal d’aquesta localitat per la quantitat de llocs d’interès i balnearis de què disposa. Ens va cridar l’atenció l’aigua de la Font del Lleó, que surt fumejant a 74ºC. És una font que es va construir el 1581 i va ser renovada el 1822. Tot i les reformes, la gàrgola i la paret del fons s’han conservat al llarg del temps.

La font, tal com la podem admirar avui, data del 1927, any en què fou restaurada i afavorida per Manuel Raspall, que va projectar l’actual monument d’aire noucentista, amb el característic lleó que ha esdevingut el símbol de la vila.

Durant gairebé cinc-cents anys, la font ha estat el centre de la vida artesanal, industrial i quotidiana, ja que pastissers, ramaders, pagesos, pellaires, boters, cistellers, cuiners així com molts d’altres oficis, han usat aquesta aigua en la seva activitat diària.

Gràcies, Balsareny, i gràcies, Caldes de Montbui, per fer-nos partícips de quelcom tant bonic i enriquidor com es la nostra història i la nostra gent!

Jordi Vilanova

Fotos: Angie Rovira