Joan Bonet i Pujol, resseguint dos segles de Balsareny

ENTREVISTA

El sol de migdia d’un març primaverenc obre amb aquest aire la nostra finestra mensual i entrem al carrer del Serrat, concretament a la casa de la família Bonet Calpe.

Joan Bonet i Pujol va néixer a Sant Mateu de Bages el 7 de juliol de 1927. En pocs anys la seva família va venir a Balsareny i és aquí quan el Joan va seguir els passos escolars propis d’aquells anys. “Vaig fer els meus estudis a l’Escola Parroquial Sant Josep; recordo que ens va fer escola un rector que es deia Mossèn Joan”.

En Bonet, a molt curta edat, va posar-se a aprendre l’ofici de pagès. Li agrada llegir i, encara que en aquests moments ja no ho fa gaire, ens diu: “durant el temps que vaig fer servei militar, a la caserna llegia molt, sobretot eren textos històrics”. Sempre li ha agradat viatjar i coneix part d’Alemanya i Itàlia, i en el temps de lleure l’entusiasmava sortir a caçar.

En el breu temps de l’entrevista, per uns moments s’hi afegeix l’Àngela Calpe i ens comenta: “a la fotografia, com podeu veure, al fons hi ha la part de la façana del Centre Parroquial. Eren els primers anys del festeig, quan jo tenia 16 anys i amb el Joan feia molt poc que ens coneixíem”.

— Noranta-dos anys ja són anys, digueu-nos alguna cosa de com era Balsareny en aquells temps?

— Bé, la meva família es va instal·lar a la plaça de Ricard Viñas. Precisament en aquells anys era més plaça que mai, ja que van tardar uns quants anys a enderrocar la casa on vivíem, on ara s’obre al carrer de la Mel. Eren uns temps de carrers sense asfaltar i nets de cotxes. També puc dir-vos que vaig tenir com a amic de jocs infantils l’avui bisbe emèrit Pere Casaldàliga, el Pere de cal Lleter.

— Quants anys fa que viviu al carrer del Serrat?

— Doncs, com he comentat, des que van obrir l’actual carrer de la Mel. Abans hi havia dues cases: cal Valls i cal Paquela. Quan van ser enderrocades ens van traslladar a un altre lloc. Aquí al Serrat fa uns 42 anys que hi som.

— Ens podríeu dir algun dels establiments comercials que hi havia durant aquells anys?

- Sí, recordo al carrer d’Àngel Guimerà un forn de pa dels Orriols (avui Forn Serra), el Cafè i també la sala de festes del Casino, el Centre Instructiu i Recreatiu, regit aquells anys per un home a qui deien el Marconet. Al carrer Sant Domingo, avui Sant Domènec, hi havia a cal Colell una botiga que tenia també una entrada i sortida al carrer d’Àngel Guimerà. En aquest mateix carrer hi havia la Casa Rosendo, avui Carnisseria Carmelo, el forn de pa de cal Busoms, la peixateria de cal Jan, i al carrer de la Creu hi havia el Centre Parroquial, amb el bar del Petico i el cinema incorporat, entre d’altres.

— Podríeu dir-nos quants habitants hi havia en aquells anys a Balsareny?

— La xifra exacta no puc dir-la, però crec que érem més que no pas avui, perquè totes les rodalies, en un bon temps de les indústries de mineria i tèxtil de Vilafruns, Colònia Soldevila i la Rabeia, junt amb la pagesia, estaven en plena ocupació amb famílies nombroses.

— I a part del Nadal i Cap d’Any, quines altres festes celebràveu?

— Doncs la Festa Major, que eren dues: la Mare de Déu d’Agost i l’actual de Sant Marc.

— Voldríeu afegir quelcom?

— Sí, deixeu-me explicar-vos una cosa que se m’havia oblidat. Quan hem parlat del Centre Parroquial i de la sala de cinema que hi havia, el fet curiós és que les sessions es feien mitjançant un passi de rodets de pel·lícula entre Sallent i Balsareny. Aquest passi de rodets el feia un ciclista, i mitjançant aquest intercanvi es podien celebrar les sessions a totes dues poblacions.

Josep Gudayol i Puig