El paper de les dones en la música

EMMB

El paper de les dones en el camp de la música, i més concretament, de la música considerada culta, ha estat oblidat i marginat al llarg de la història. Una de les raons principals d’aquesta circumstància es fonamenta en el fet que la música clàssica va transcendir un període de la història en què les dones eren privades de molts drets i llibertats. Durant aquest temps, generalment, es considerava poc ortodox que una dona es dediqués a compondre obres musicals.

Si bé és cert que el moviment feminista ja era present al llarg de segle XIX,  el seu'objectiu principal era promoure l'equitat femenina pel que fa al dret de vot. La igualtat de gènere en l'ocupació, l'atenció familiar, les arts, la cultura i altres àmbits de la vida quotidiana es van reivindicar després, ja ben entrada la primera meitat del segle XX.

Tot i aquesta injustícia, hi ha hagut moltes dones importants en aquest camp artístic, malgrat totes les discriminacions i prohibicions que han hagut de patir. Vegem-ne algunes, entre moltes altres, a tall d’exemple.

CLARA SCHUMANN (1819-1896)

Als 9 anys va debutar com a pianista virtuosa amb peces de Rossini; i als 11 anys va escriure el seu primer lied i es va convertir en la pianista més famosa de la seva època. Es va casar amb Robert Schumann, que considerava la seva dona com la seva musa. Robert Schumann va caure molt malalt i ella va dedicar-se a viatjar i fer concerts de piano arreu d'Europa per mantenir el seu marit i els set fills que tenien. Clara Schumann es va atrevir a desviar-se de les normes socials per tal de seguir el seu camí artístic. Tot i que la supressió dels drets de les dones limitava la seva aportació i reconeixement en el món de la música, va donar lloc a un estil musical únic: l'estil feminista, que continua essent a dia d’avui una font d'inspiració. Finalment, va rebre a Viena el títol d'Imperial virtuosa de música de cambra.

FANNY MENDELSSOHN (1805-1847)

El seu germà, Fèlix Mendelssohn, deia que era millor música que ell, però el seu pare i avi ja li programaven la vida. La van preparar exclusivament per al matrimoni, tot i que era una gran intèrpret del piano.

NANNERL MOZART

La germana del virtuós Wolfgang Amadeus Mozart també va ser una gran música amb molt de talent, però poc acompanyada per part del seu pare i lde a societat en què vivia. Tocava el piano i va arribar a fer algunes composicions per a aquest instrument, però va haver de renunciar a la música a l'edat de 18 anys, ja que li van prohibir dedicar-s'hi perquè havia de casar-se.

Com s’hauria desenvolupat la música clàssica si les dones sempre haguessin tingut la llibertat de compondre? Haurien progressat els períodes estilístics tal com els coneixem avui? O serien diferents? És lamentable que durant la major part de la història de la música la dona n’hagi estat exclosa. La lluita continua.

Escola Municipal de Música de Balsareny

Imatges: Clara Schumann, litografia (1838) d’Andreas Schaub. Fanny Hensel, nascuda Mendelssohn, oli sobre tela (1842) de Moritz Daniel Oppenheim. Nannerl Mozart, retrat (1785) d’autor desconegut. Font: Wikimedia Commons.