Henrique Soler, administració comptable a l’Ajuntament

ENTREVISTA

Encetem l’any 2019 en una de les sales administratives de l’Ajuntament de Balsareny, disposats a conèixer una miqueta més l’Enric: Henrique Soler, tal com confirma el seu DNI.

L’Henrique és nascut a São Paulo (Brasil) i és llicenciat en Economia a la Universitat Mackenzie, també de São Paulo. Li agrada molt viatjar. Ha estat a Portugal, la República Dominicana, el Paraguai, Tunísia, Txèquia, Eslovàquia, el Regne Unit, França, Itàlia i Polònia. I al temps lliure li agrada l’esport del ciclisme, la lectura (el darrer llibre que ha llegit és “Homo deus” de Yuval Harari), el cinema, teatre, ràdio i música.

— Explíca’ns, en primer lloc com va anar tot això de venir a Balsareny?

—  Vaig venir a viure a Balsareny perquè la meva parella és del poble. Des de molt petit he viscut entre Barcelona i São Paulo, perquè el meu pare era un espanyol emigrat al Brasil.

—  Coneixies anteriorment Balsareny?

—  Anteriorment només el coneixia per la Festa dels Traginers.

—  I quina opinió en tens, del poble?

—  M’agrada molt el poble: s’hi viu amb tranquil·litat, l’entorn natural és molt bonic i s’hi pot trobar el més essencial per a viure bé.

—  Consideres que té suficients espais culturals, esportius, comercials...? El trobes net?

—  Trobo que compta amb tots els equipaments bàsics i s’hi pot trobar el més essencial. És un poble, en general, net i ben cuidat. Crec, però, que hi falten més botigues, perquè malauradament se n’han anat tancant moltes.

—  Quina és la teva situació laboral?

—  Actualment treballo temporalment com a administratiu de comptabilitat a l’Ajuntament.

—  Parlant de l’Ajuntament, consideres que compta amb totes les administracions (seccions) necessàries?

— Crec que l’Ajuntament compta amb totes les seccions necessàries per al bon funcionament del poble, tot i que sempre es pot millorar la qualitat

dels serveis.

—  A Balsareny, com a tants altres pobles, hi ha persones discapacitades. Quina creus que és la realitat social d’aquest col·lectiu, i el nivell d’atenció que se’ls dispensa?

—  Com a pare d’una persona amb discapacitat, crec que es pot millorar la qualitat de vida d’aquest col·lectiu, amb la creació de nous serveis i equipaments; com, per exemple, un espai lúdic adaptat a les seves diversitats, o programes de formació en l’atenció a persones amb discapacitat per al personal d’equipaments públics.

Josep Gudayol i Puig

Foto: Arxiu