Amb aquesta meva manera de ser

CINC MINUTS

Amb aquesta meva manera de ser estic assegut damunt d’una taula i amb la màquina d’escriure davant del nas intento omplir unes línies en aquest inici de nou any. I amb ell, l’any nou, rebeu la meva felicitació.

Pels porticons de la finestra de casa s’escola un tebi sol de gener i, en prémer una primera tecla, el soroll es barreja amb el xerric que fa la porta metàl·lica que s’arrossega amb el vaivé d’obrir-se i tancar-se. Així, màquina i porta transmeten el seu servei. L’un, literari; i l’altre,  comercial. Som al migdia i el carrer s’omple del tràfec quotidià.

Tot accionant el teclat llegeixo (són els cinc minuts literaris): “No hi ha ningú que estimi tant la poesia com el poble rus”. La frase és del literat Boris Pasternak (Manuel Cuyàs, ‘Poesia i política’, diari Avui, columna Vuits i nous). El premi Nobel no coneixia el poble català: estima la poesia, els poetes i els rapsodes. Un president que llegeix: Quim Torra. Una consellera de cultura que estima la poesia!: Laura Borràs. Davant aquest fet, Cuyàs recorda “Que no llegien, els altres presidents? Maragall, Pujol, Montilla i Mas també introduïen cites literàries a les peces oratòries”. El que passa és que els d’ara ho fan amb profusió torrencial, raona Manuel Cuyàs. I personalment jo dic que Balsareny també estima la poesia: Calixt Bernadich, Pere Casaldàliga, Diego Galera, Joan Cors, Marc Gras, Josep M. Sabala, Antoni Sant, Pere Juncadella... recordant alguns dels nostres poetes balsarenyencs.

Josep Gudayol i Puig