Mestre Antoni Benaiges

PUNTA DE BRAU

Sense sabó.  Mestre: Antoni Benaiges

“El curs passat el govern del Partit Popular va atacar l’escola catalana. La repressió i les acusacions d’adoctrinament contra alguns docents i centres després del que va passar l’1-O van marcar el calendari escolar fins al juny. Ara que comença el nou curs, els volia recordar la figura d’un mestre republicà, Antoni Benaiges, conegut com “el mestre que va prometre el mar”. El Museu Marítim de Barcelona ha resolt de manera poètica la promesa que el mestre Antoni Benaiges va fer als seus alumnes i que els falangistes no li van permetre de dur a terme perquè el van assassinar, a finals de juliol del 36. Ara, 82 anys després, una exposició al museu del mar recrea la classe de Benaiges. La poden veure fins al març que ve. L’educació era un dels pilars de la Segona República perquè volia formar ciutadans lliures i per això els mestres, com Benaiges, eren peces providencials. L’ensenyament era la vida d’Antoni Benaiges. Entusiasme, passió i dedicació per ensenyar una nova manera de veure i viure”. (Martí Gironell, diari Avui).

Són les set del matí. Al carrer Jacint Verdaguer de Balsareny, el soroll d’una serra em convida a preparar el que serà el primer àpat d’un nou dia. Dels fogons al paper i viceversa, em pregunto: Per què fa tanta por, el cultiu d’una llengua? L’interrogant ve a compte del titular “Ciutadans prepara un nou atac al català”. Des de la grisor autodidacta de la meva ploma, torno a la resolució que constantment batega en el meu missatge, que és també el meu interior: com més llengües sàpiga hom, sens dubte haurà aconseguit un enriquiment que el portarà a ser més lliure, a ser més humà.

Redordant novament aquell meu mestre, Joan Civit, refermo els seus mèrits en l’ensenyament en uns anys difícils, encara avui, per poder ensenyar una llengua tan nostra com és el català. I acabo amb la meva humil però sincera felicitació a tot l’ensenyament docent: endavant, mestres!

Josep Gudayol i Puig