Jordi Grané, pastisser

ENTREVISTA

Jordi Grané, de l’Escola Joviat de Manresa 

a la Pastisseria Bonals

En un repòs de tardor, la finestra de l’entrevista ens porta avui a un establiment on la feina artesana del pastís omple amb la seva dolçor, olor i gust la nostra taula balsarenyenca.

Jordi Grané i Rojas va néixer a Santpedor el 4 de desembre de 1999. Va cursar l’ESO a l’Institut de Santpedor i posteriorment es va formar professionalment cursant el Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Pastisseria, Forneria i Confiteria a l’Escola Joviat de Manresa. Actualment no està estudiant, però no descarta fer-ho més endavant.

Sobre ell mateix ens explica que el seu esport preferit és el futbol, i que també li agrada molt córrer, caminar, anar al gimnàs i passejar els seus gossos. Referent a la lectura, ens diu que fins ara no li ha agradat massa llegir, ja que potser és que encara no ha trobat el llibre adequat. Pel que fa a viatjar, ens comenta: “M’agrada viatjar a llocs calorosos i que tinguin costa com, per exemple, Andalusia o les Illes Canàries. I en el futur m’agradaria anar a alguna ciutat italiana a menjar pizza i pasta, ja que és el meu menjar preferit.” I al temps de lleure li agrada veure cinema, teatre, sèries de televisió i escoltar la ràdio.

— La pregunta obligada: Com va anar tot això de venir a Balsareny i quan va ser la teva arribada?

— El meu primer pas per Balsareny va ser al bar de la Piscina. Jo acabava els estudis al juny del 2017 i em vaig posar a buscar feina, i vaig trobar aquesta feina de cambrer i cuiner durant els 3 mesos d’estiu. Al setembre, l’Emma, qui portava el bar, em va dir que a la Pastisseria Bonals necessitaven un treballador, i em va posar en contacte amb la Rosa Maria. I així va anar, una cosa darrere l’altra. Actualment estic molt content amb la meva feina. Així que al bar de la Piscina hi vaig arribar el 18 de juny del 2017 i a la Pastisseria hi vaig començar a treballar el 14 de setembre del mateix any.

— Coneixies ja Balsareny? Hi tens algun vincle familiar?

— No, no hi tinc cap vincle familiar. Del poc que coneixia de Balsareny me n’havia parlat un amic meu, en Gerard, ja que la seva família és d’aquí, i sempre riem i fem bromes de la casualitat que treballi en el poble de la seva família.

— Coneixies la feina d’estar de servei de cara al públic en una Pastisseria?

- Coneixia la feina d’obrador, ja que vaig anar a l’escola de Pastisseria, i vaig fer pràctiques en una pastisseria de Santpedor. El que no havia fet mai és estar al servei de cara al públic en una pastisseria, i ara que ja ho conec també m’agrada molt.

— Tens algun antecedent en pastisseria?

— En la meva família no hi hagut mai cap pastisser. Per això, a casa meva, quan els vaig dir que volia ser pastisser, els va sobtar; però em van recolzar i finalment tot ha anat molt bé.

Josep Gudayol i Puig