"Aquest llibre és
una breu passada per la història d’una generació de joves d’un poble, que varen ésser educats
en la repressió. Però se’ls va donar un calidoscopi amb el qual podien veure a
l’horitzó tot un paradís. Els digueren que podien arribar-hi i començaren a
caminar. És el camí per arribar i alliberar-se en el paradís perdut, és el
record de les il·lusions per arribar-hi durant la repressió. I, un cop
arribats, qui sap si el desencís del paradís aconseguit. Però mentre va durar,
vam viure a pleret, vam gaudir i vibrar amb el paradís que aconseguíem. Aquell
CCB va ésser el marc d’aquella recerca. I, quan l’aconseguírem, començà la
crisi. ¿Podem reafirmar, doncs, amb aquesta recerca i aquest retrobament, que
només existeixen els paradisos perduts?"
Ens ha deixat,
molt sobtadament, un gran amic, i no ens surten les paraules que el seu record
mereixeria. Tan sols unes breus pinzellades biogràfiques.
Pere Juncadella
Morera (1944-2018), professor jubilat, era llicenciat en Economia d’Empresa per la
UNED i en Psicologia per la Universitat de Barcelona. Membre del nucli històric de l'Agrupament Escolta Guillem de Balsareny als anys 60, va formar part de la comunitat de base que es va constituir entorn de Lluís M. Xirinacs quan es va estar a Balsareny i hi va continuar mantenint amistat i contacte; va participar en la constitució de la plataforma unitària de l'Assemblea de Catalunya i va ajudar activament a divulgar el seu ideari catalanista i democràtic en defensa de les llibertats cíviques, socials i nacionals. I sobretot, va ser el fundador
del Cercle Cultural de Balsareny, que va presidir molts anys.
Precisament és l’autor
principal del llibre El Cercle Cultural de Balsareny (1998), que explica
i analitza la història dels primers i més intensos anys d’aquesta entitat; del seu
pròleg és el fragment transcrit més amunt.
Com a membre del
col·lectiu literari “Pep Campei” va publicar el volum d’autoria conjunta L’Artefacte
(2011), que va obtenir el premi Vila d’Ascó 2010. I el 2015 va publicar La
vida continua, que aplega 19 narracions que tenen en comú la complexitat dels
sentiments i la dificultat de les relacions humanes.
La vida s’ha
aturat de cop per a ell, però continua. I ell hi continua també present, en el
record dels seus amics que el trobarem a faltar, i en l’obra que ha deixat. L’escrita,
i també la viscuda i empesa: aquell paradís que vam somiar de joves i que es va
desfer, però que ha deixat un brot viu, un Sarment, que continua –i ja
fa 42 anys– intentant fer cultura i fer poble. Un petit tany, però tenaç, de l’ideal
que el va moure a buscar altres persones per fundar aquell CCB ideal, que certament
no és pas ben bé el que n’ha perviscut, però que aquí segueix tossudament alçat, i que
avui s’ha quedat orfe.
Gràcies, Pere. La
vida continua, i els teus ideals de llibertat també perduren, arrelen i s'escampen. Tu hi has posat la teva pedra; d'altres en vindran.
La Junta del Cercle Cultural de Balsareny
La Junta del Cercle Cultural de Balsareny
Veiem, els que ja tenim certa edat. com alguns dels que han format part del nostre cercle ens van deixant.
ResponEliminaMitjançant el Sarment m'arriba la notícia de la marxa d'una de les persones que més em van impressionar durant la meva estada a Balsareny, el Pere Juncadella.
Aquelles llargues converses de cinema, de política, preparant articles pel Sarment, les nits de grapat de les seves fulles, tants moments entranyables viscuts en edats d'il·lusió i esperança.
Finalment recordo quan es va passar a l'ensenyament i m'escrivia per dir-me, en arribar les seves primeres vacances de docents que mai havia tingut tanta necessitat d'unes vacances.
En la meva memòria sempre hi haurà un lloc per a ell i per a Balsareny.
Alfons