Balsareny per la llibertat

EDITORIAL

Catalunya viu de fa anys en una efervescència política creixent, que els últims mesos ha viscut episodis històrics impensables. Després que el passat octubre el Senat espanyol apliqués l’article 155 de la Constitució interpretant que podia permetre la dissolució del Parlament de Catalunya i la destitució del Govern, amb el consegüent empresonament o exili de líders polítics, a les eleccions del 21-D, convocades des de Madrid, els partits sobiranistes van tornar a sumar majoria. A partir d’aquí, la desitjable normalitat democràtica es va veure interferida per successives decisions polítiques i judicials, que van impedir primer que el Parlament fes president Carles Puigdemont, adduint que era a l’exili, i després que ho fos Jordi Sánchez, perquè estava a la presó; fins i tot, en plena sessió d’investidura de Jordi Turull aquest també va ser detingut i empresonat, sense opció doncs de ser votat presencialment. Finalment, el 17 de maig –cinc mesos després de les eleccions–, Joaquim Torra va ser investit president de la Generalitat; però la seva intenció de nomenar consellers alguns dels polítics a la presó o a l’exili va ser també impedida per una insòlita decisió política del PP, que es va negar a publicar els nomenaments al DOGC. Tan sols quan, el 29 de maig, un nou nomenament de consellers va excloure presos i exiliats, el Govern es va poder constituir i l’article 155 va quedar tècnicament suspès.

Mentrestant, la primera de les sentències del cas Gürtel sobre la corrupció del principal partit espanyol va provocar una moció de censura en què la majoria de l’arc parlamentari del Congrés de Madrid va investir Pedro Sánchez com a nou president del Govern espanyol. Una de les decisions del mandatari socialista va ser l’apropament dels presos polítics a presons catalanes –obeint simplement un precepte legal que el PP s’havia negat sistemàticament a complir– i es va obrir formalment a un diàleg amb Catalunya al més alt nivell presidencial –cosa a què Rajoy s’havia negat obstinadament–, però de moment sense avenços significatiusen qüestions rellevants (“Podem parlar de tot, però no tot és possible”, va dir el president espanyol). Al contrari, diverses actuacions i actituds del nou equip ministerial socialista, en relació amb el procés català, no es desmarquen gens de les de l’anterior govern popular. Tampoc no han variat les estratègies dels estaments judicials, tot i que en tribunals estrangers, com Bèlgica o Alemanya, els arguments de les euroordres contra els exiliats no han convençut els magistrats europeus.

Per altra banda, al llarg de tots aquests mesos, la ciutadania no ha renunciat a exercir el seu dret de protestar, bàsicament demanant l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats, fent concentracions populars i exhibint llaços grocs solidaris. Com a reacció a això, s’ha incrementat exponencialment la presència als carrers de grupuscles d’estètica i consignes filofeixistes, que intimiden i fins i tot agredeixen violentament ciutadans que es limitaven a manifestar pacíficament llurs punts de vista. I malauradament, sembla que fins ara aquestes accions violentes queden impunes o, almenys, semblen tolerades i fins “normalitzades” (hi ha partits que fins i tot les justifiquen atribuint-les a la “fractura social” que hauria generat el procés).

Per fortuna a Balsareny no hem patit cap més agressió després dels fets que explicàvem el mes de febrer; tan sols cal destacar la ràpida desaparició de llaços grocs i altres símbols en espais públics, que tan bon punt uns els posen, hi ha uns altres que els retiren. A Balsareny s’han continuat celebrat concentracions periòdiques per reivindicar la llibertat dels presos, amb lectures de manifestos, cartes i poemes, i persones del poble han participat a diferents actes col·lectius; en destaquem les concentracions a prop de la presó dels Lledoners els dies que hi van ser traslladats, de primer Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Oriol Junqueras i Raül Romeva, i poc després Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull (Dolors Bassa és a la presó del Puig de les Basses, a Figueres, i Carme Forcadell és al Catllar, al Tarragonès). I també una nodrida representació local es va traslladar, en autocar i cotxes particulars, a la manifestació que, reivindicant “Ni presó ni exili: us volem a casa”, va tenir lloc a Barcelona el dissabte 14 de juliol. I ja tocarà escalfar motors per l’Onze de Setembre, que la tardor portarà sens dubte nous reptes. Com cantava Lluís Llach, “el camí és llarg i ja no tenim temps d’equivocar-nos”, perquè hem de fer front a una “penosa lluita per l’avui i pel demà”. Una lluita sempre pacífica i cívica, centrada en la força de les idees i de la dignitat, en la defensa dels valors democràtics, començant pel dret de vot.

Sarment

COMUNICAT DEL PATRONAT DE LA FUNDACIÓ DEL CASAL VERGE DE MONTSERRAT

Ens dirigim a la publicació mensual Sarment per denunciar una campanya de desinformació i manipulació que pretén crear un estat d’opinió totalment advers contra la gestió del Patronat del Casal, intentant així assolir uns interessos difícilment confessables.

La Fundació Casal Verge de Montserrat és una entitat benèfica i sense ànim de lucre fundada el 1947 que rep el seu finançament bàsicament de les quotes mensuals dels residents. Per tant, és una entitat que no pretén aconseguir cap mena de beneficis econòmics, però això tampoc vol dir que hagi de tenir pèrdues que podrien posar en perill la seva viabilitat.

El Casal és dirigit per un Patronat que ha renovat íntegrament la totalitat dels Patrons des de 2015. Les tasques dels patrons són totalment altruistes i no reben cap mena de retribució per regir els destins de la Fundació. La comptabilitat de la Fundació és auditada, cada any, per un Auditor de Comptes que en verifica la legalitat i confirma que aquesta reflecteix la imatge fidel de la realitat financera, econòmica i patrimonial de la Fundació.

És cert que per aquest any el Patronat va decidir un augment de preus per als residents de PLAÇA PRIVADA passant de 1.475 €/mes que, com a preu, tenien assignats els residents de baixa dependència en l’any 2017, a 1.593 €/mes. Els residents de mitja dependència van passar de 1.790 €/mes el 2017 a 1.911 €/mes en el 2018 i els d’alta dependència, de 1.995 €/mes el 2017 a 2.119 €/mes en el 2018 (increments del 8%, 6,76% i 6,22% respectivament).

Cal explicar que en els tres darrers anys s’ha entrat en una situació altament deficitària segons es confirma per les dades Auditades.

Davant aquesta situació se li van plantejar al Patronat dues alternatives:

1.  O bé s’incrementaven els ingressos, via quotes.

2. O bé es disminuïen les despeses que determinaven el desequilibri.

La segona opció passava ineludiblement per una reducció de llocs de treball, que de forma col·lateral incidiria directament en una rebaixa en la qualitat de servei als nostres residents.

La resolució adoptada pel Patronat va ser donada pel desig de mantenir el nivell de qualitat i eficiència en el servei, aspecte aquest que no poques vegades ha estat reconegut i agraït pels familiars dels residents. Per tant, la balança es va inclinar del costat de regularitzar uns preus que havien quedat desfasats amb el temps, tot i sabent que aquesta mesura seria impopular, però vam prioritzar allò que creiem que s’havia de prioritzar.

En relació a l’increment experimentat en les despeses de personal s’ha d’aclarir que l’any 2014 estàvem per sota de les ràtios mínimes de personal exigides per la Generalitat.

Això va comportar un augment de personal, principalment gerocultor i d’infermeria l’any 2015 i continuat en els dos anys següents, aconseguint d’aquesta manera assolir i mantenir una correcta i eficaç assistència als residents.

Sobre aquest tema incideix també un fet que s’ha de tenir molt present:

A 31-12-2017 la mitjana d’edat dels residents es situava en els 79,83 anys en els homes i 86,11 anys en les dones. En aquests nivells d’edat es produeix un ràpid i progressiu deteriorament, tant funcional com cognitiu, que obliga a unes atencions cada vegada més personalitzades per part del personal del Centre, per així poder mantenir el nivell de qualitat assistencial.

Són nombroses les vegades que s’ha intentat explicar aquest tema, unes per escrit i d’altres de paraula, com va succeir a la darrera reunió convocada pel Patronat el 17-03-2018, en la qual els nostres aclariments van topar amb la nul·la predisposició a l’entesa per part d’una part dels assistents, que exigeixen que es torni a les quotes existents abans de la puja i que, per altra banda, no es produeixi cap retallada de personal (¿?). En altres paraules, pretenen que la situació deficitària dels darrers anys es mantingui, la qual cosa, evidentment, comprometria seriosament la pervivència del Centre. Davant aquest carreró sense sortida, a la nostra proposició que exposessin una solució alternativa, a hores d’ara encara no hem rebut cap resposta.

La darrera acció de desinformació i manipulació d’aquesta campanya és la penjada als fanals de la plaça de l’església d’uns cartells, que no per anònims ens és desconeguda la seva procedència, convocant a una reunió pel dia 26-05-2018. D’entrada no trobem en absolut correcte servir-se d’un espai públic per penjar una convocatòria privada.

En l’encapçalament d’aquesta espècie de pasquins es llegeix “De 1593 euros a 2119 euros mensuals per ser atesos ????”. Aquesta frase es clarament malintencionada, doncs pretén fer creure que als que pagaven 1.593 euros se’ls ha apujat fins als 2.119 euros (un 33,02%), quan en realitat les tarifes fins l’any passat i les d’aquest any són les indicades en un punt anterior d’aquest escrit.

També surt, a continuació, el logotip de la nostra Fundació i ens preguntem amb quin permís utilitzen un logotip que pertany únicament al seu titular.

No som partidaris de fer rèpliques i contrarrèpliques, sinó de solucionar situacions, si ens deixen. Malgrat tot, hem cregut oportú publicar aquest manifest per tal que el públic en general no llegeixi i/o escolti únicament la versió interessada d’un col·lectiu que no forma part de la solució sinó del problema.

EL PATRONAT DEL 
CASAL VERGE DE MONTSERRAT

Un rescat reeixit

OPINIÓ

Dia 14 de juliol, dissabte a la tarda. Una tarda perfecta: piscina, zumba a la piscina i al carrer Sant Domènec, sopar; tot perfecte.

A les 22:00 hores una colla de nens del poble de entre 15 i 16 anys: Clara Rivero, Eloy Rivero, Marc Cabra, Eloy Tejada, Èric Cañete,  Pol Carreté i Isaac Villagrasa estan al carrer Sant Domènec ballant.

De cop i volta, el jovent s’assabenta  que una dona gran s’ha perdut i tots,  immediatament, es presenten voluntaris per tal de buscar la dona.

La batuda comença amb una nit molt fosca, amb estrelles molt brillants i sense lluna.

Els joves anaven amb roba adequada (van anar a casa a canviar-se), amb aigua i alguna cosa per menjar. Anaven acompanyats per dues persones adultes, la Cristina Jubert i un altre.

Mossos d’Esquadra, Vigilants Locals, Bombers, Ambulàncies  i voluntaris van començar a repartir-se la població i els camins per tal de localitzar al més aviat possible aquesta dona gran. Els Bombers coordinaven el dispositiu des de l’Ajuntament amb l’alcalde de Balsareny.

Als nostres nois els va tocar la zona de la granja Santasusana i limítrofes.

Van començar pel camí del davant de la granja, pujant cap a la font del Musset.

Anaven amb lots i en silenci, mirant tot el camí i zones colindants alhora que deien el nom de la persona que buscaven.

A les dues de la matinada, després d’una intensa recerca, els joves van tornar a cridar el nom d’aquella senyora, i per sort, de cop van sentir una veu que deia: “Estoy aquí!” 

Tot el grup va callar i una de les noies  va tornat a cridar el nom de la dona per tal de poder localitzar el lloc exacte on era. La dona va contestar: “Estoy aquí!”.

Ja la tenien! Tot seguit, per telèfon es van posar en contacte amb el cap de l’operatiu de Bombers, que es trobava  al centre de coordinació a l’Ajuntament de Balsareny, i totes les unitats de rescat van anar cap al lloc.

En menys de cinc minuts des de l’arribada dels efectius, la dona va ser localitzada per un membre del  Cos de Mossos d’Esquadra, un membre dels Vigilants Municipals i un voluntari del poble.

La dona estava estirada al costat d’un camí,  sense poder moure’s, a un quilòmetre més o menys de la granja Santasusana.

L’alegria d’aquests adolescents va ser majúscula: cridaven contents i es notava que estaven satisfets de la feina ben feta.

Els Bombers, Mossos i tothom els felicitaven. Per a ells i per a totes les persones que van cooperar en la recerca d’aquesta senyora va ser una alegria molt gran trobar-la.

Aquesta joventut es la que tenim a la nostra població: joventut sana, bona i amb un cor grandíssim,  disposats a ajudar qualsevol persona que ho necessiti.   

Text i foto: Juan Rivero

Queralt Puig, regidora de Joventut

ENTREVISTA

Queralt Puig, regidora de joventut, personal i règim intern, participació i transparència a l’Ajuntament de Balsareny

Queralt Puig i Castañé va néixer a la Rabeia (Balsareny) el 25 d’abril de 1992. És graduada en dret per Universitat Autònoma de Barcelona; posteriorment va cursar un postgrau en gestió i administració local a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i darrerament també ha cursat una especialització en contractació pública per la Universitat Oberta de Catalunya.

Actualment no estudia. Tot i així, quan disposi de més temps lliure, no descarta cursar el postgrau de dret urbanístic de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

Pel que fa al lleure i oci, ens comenta que ara va més al teatre que no pas al cine; “ni recordo l’última pel·lícula que vaig anar a veure”. Referent a la lectura ens comenta que “al llarg de la meva jornada laboral acostumo a llegir força; informes, normativa, sentències, articles doctrinals..., així que quan arribo a casa prefereixo distreure’m amb altres coses! Espero aprofitar les vacances per relaxar-me i llegir un bon llibre”. I sobre fer esport ens diu que “no en practico cap en concret; sortim a caminar i fer alguna ruta, a vegades faig pilates, nedo o, a l’hivern, practico l’esquí i les raquetes de neu.”

A la Queralt li agrada molt viatjar i darrerament ho ha fet força. “Viatjar et permet conèixer cultures i costums diferents, però també t’omple d’experiències i de bons moments. Aquest any passat he estat a Atenes, Santorini, els Dolomites i Viena. I aquest febrer he estat a Nova York. El proper? Sí, ja l’estic buscant”.

— En primer lloc, com va anar tot això de formar part de la política municipal?

— La veritat és que visc la política municipal i el món local de molt a prop (treballo en un Ajuntament) així que la idea de viure-la des de l’altre costat, com a regidora, em va semblar interessant. L’administració local, els ajuntaments i els consells comarcals, tenen el primer contacte amb la ciutadania, i coneixen la realitat i les problemàtiques del seu territori. Em disgusta que massa sovint haguem de lamentar que ens falten eines i recursos per arribar a tot allò que el poble necessita realment.

— Has tingut algun antecedent familiar en el  camp polític?

— Ens consta que un besavi per part de mare va estar a l’Ajuntament de les Llosses, però no et sabria dir més.  

— El teu grup polític és Esquerra Republicana de Catalunya. Per què Esquerra?

- Sí, tot i que no en sóc militant. Esquerra és un partit amb 86 anys d’història i amb un objectiu que ha estat sempre molt clar (i així ho diu en els seus estatuts): “propugna la unitat territorial i la independència de la nació catalana, mitjançant la construcció d’un estat propi en el marc europeu i l’assoliment d’una societat més justa i solidària”. A més, és un partit humil i que actua responsablement, malgrat que potser a vegades no sap comunicar o transmetre prou bé les seves decisions, i a nivell municipal encara té molt per aportar al poble.

— Formes part d’un cartipàs municipal: des de la teva àrea què creus que pots fer pel teu poble? Quina és aquesta àrea?

— Com ja sabeu, tot just fa 8 mesos que tinc les regidories de joventut, personal i règim intern, participació i transparència. Totes aquestes àrees no tenen un referent o una persona de l’Ajuntament que hi dediqui la jornada. Així que es podria dir que moltes tasques recauen directament en el regidor/a que hi hagi en el seu moment. Tot i així, he pogut fer un gran avenç en participació: tenim un web per poder votar i ja hem fet realitat els primers pressupostos participatius del nostre poble! A nivell de règim intern puc dir que adquirirem un gestor d’expedients per implementar l’administració electrònica. Per altra banda, i no menys important, hi ha la transparència. És difícil arribar a complir amb tot el que la llei de transparència i altra normativa ens obliga a fer públic, però espero, de mica en mica, anar-ho corregint.

— Dins de la feina dels ajuntaments, cada quan es reuneix el Ple?

— Els Plens es celebren cada dos mesos, l’últim dijous de mes. Una setmana abans, també es celebren les comissions informatives, on ens reunim tots els regidors i es presenten aquells temes que es portaran al debat del Ple. A nivell d’Esquerra Balsareny (Secció Local i simpatitzants) no hem deixat d’informar-los mensualment de totes les tasques que fem o sorgeixen a l’Ajuntament. Això ens ajuda molt en l’anàlisi i en la presa de decisions.

—A l’Ajuntament conviviu amb persones que tenen diferents maneres de pensar: quina sociabilitat s’hi respira?

— El resultat de les eleccions municipals de 2015 va deixar un escenari fragmentat, on eren necessaris els acords entre els grups polítics. En la nostra tasca a l’oposició sempre hem intentat, segons la informació o coneixement que teníem en cada moment, ser crítics però constructius. Després de la dimissió sobtada de l’Albert Neiro, érem conscients que per governar responsablement calia un pacte de govern. Aquest acord de govern ens permet treballar pel poble de forma conjunta, amb respecte i amb consens.

Josep Gudayol i Puig

Sant Cristòfol passat per aigua

BALSARENY AVUI

Benedicció de Sant Cristòfol passada per aigua

Un altre any es va celebrar la Festa de Sant Cristòfol, patró dels xofers. Aquest any, però, es va fer el cap de setmana anterior a la data que determina el santoral, que és el 10 de juliol. Així, el dissabte 7 de juliol de 2018, a les 9 del vespre, un centenar i mig de vehicles, a la plaça de l'Església, van rebre la benedicció impartida pel rector de la parròquia balsarenyenca, mossèn Antoni Bonet. Durant l’acte, plovia: uns 2 litres per metre quadrat, aproximadament.

Fa ja molts anys que aquesta celebració compta amb una notable col·laboració de diferents establiments i empreses locals i foranes, que donen suport a la festa. I també fa ja uns anys que la recaptació de la festa és a favor de l'entitat balsarenyenca Càritas Parroquial.

Més tard, a quarts d'onze de la nit, es va celebrar la ballaruga, amb la veu i música de Joan Vilandeny, qui sol ésser sempre convidat a aquesta vetllada. Tots els assistents a la festa van gaudir de la frescor d'una nit d'estiu i van poder participar del típic sorteig de les paneres del Martí, les quals són part de l'atracció nocturna.

Josep Gudayol i Puig

Forn Serra: 15 anys de coca gegant

BALSARENY AVUI

Forn Serra celebra 15 anys del sorteig d'una coca gegant per Sant Joan

Un any més, i ja en són 15, el passat 23 de juny de 2018, la celebració de l'onomàstica dels Joans, revetlla històrica de Sant Joan, l'establiment del Forn Serra va dur a terme un altre sorteig, distintiu a favor de la seva clientela, d'una monumental coca gegant elaborada amb crema, fruita confitada i xocolata. Forn Serra són forners des del 1927.

Per a poder participar en el sorteig, el client només havia de comprar una coca de Sant Joan fins al mateix dia de la revetlla, a les 12 del migdia. I un convidat vitalici al sorteig, perquè és qui ho ha fet des del primer dia, va ser mossèn Joan Bajona, que com cada any va extreure la papereta guanyadora. ja deu fer –cito de memòria– uns sis anys que el sorteig és retransmès en directe per Ràdio Balsareny, a càrrec del seu director, Marc Vilardell, que en directe fa arribar la impressió dels clients assistents a l'acte a l'audiència de l'emissora. La família agraciada aquest any ha estat la família Montagut Bacardit. Felicitats a tots.

Josep Gudayol i Puig

Mossèn Joan, 50 anys soci del Barça

BALSARENY AVUI

Mossèn Joan Bajona, 50 anys de compromís amb el Futbol Club Barcelona

Fa uns mesos, mossèn Joan Bajona i Pintó va rebre un reconeixement per part del Futbol Club Barcelona, per la fidelitat als colors blaugrana com a soci del Club des de fa 50 anys.

Tal com ens diu ell: «Rebre un guardó sempre és agradable, ja que et sents valorat; més en aquest cas, quan el reconeixement et ve d'una entitat futbolística amb reconeixement mundial, com és el Barça, i encara més quan aquest esport et recorda els anys joves, quan compaginava els estudis amb la pràctica del futbol. Per tot plegat, estic molt content i agraït.»

El passat 10 de maig de 2018, en un dels salons esportius de la institució esportiva, el president del Barça, Josep Maria Bartomeu, va fer el lliurament de la insígnia d'or de l'entitat a unes 400 persones que celebraven els cinquanta anys de socis del club.

L'acte es va fer partit en dues sessions, és a dir, en dues tandes d'unes 200 persones cadascuna. Mn. Joan ens comenta: «Com a fet anecdòtic, de tots els 400 socis només hi havia un mossèn; aquest, per suposat, vaig ésser jo».

Durant la celebració de l'acte hi va haver un brindis amb cava català i es va llegir un text d’agraïment de l’entitat. Mossèn Joan hi va assistir acompanyat pels amics Josep Creus i Josep Sensada, tal com es pot veure a la fotografia.

Josep Gudayol i Puig

Biblioteca + Casal d’estiu + AMPANS

Aquest estiu novament la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny ha acollit les noies i nois que participen en el Casal d’Estiu, oferint tallers i activitats dinamitzades per monitors de la Fundació AMPANS.

Enguany hem canviat els tallers que s’havien fet anys anteriors per una nova  activitat de ‘JOCS INCLUSIUS’. Cada dimecres del mes de juliol, la Biblioteca i alguna plaça del poble han esdevingut espais de jocs i companyonia on els nens i les nenes han passat una estona divertida. Han jugat al joc de les mans, al joc de terra, mar i aire i al joc del telèfon i a pedra, paper i tisora, entre d’altres. També han après a fer ballar la baldufa gràcies a la paciència de l’avi Mateu de Navarcles Molta calor, però també moltes ganes de passar-ho bé.

Ja és el 4t estiu que duem a terme aquestes activitats organitzades conjuntament entre la Fundació AMPANS, la Biblioteca Pere Casaldàliga i el Casal d’Estiu de l’Ajuntament  de Balsareny. Continuem apostant i esforçant-nos per donar-li continuat perquè estem convençuts que la suma de petites accions són les que aconsegueixen grans fites. Trobar-nos, conèixer-nos, compartir, jugar i respectar-nos, més enllà de qui som o com som, ens fa veure i “viure” que tots som diferents i, al mateix temps,  tots som iguals.

Ana Pérez Hidalgo

Meteorologia - juny 2018

Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)	21,7
Mitjana (min.+màx.)	22,1
Mitjana de mínimes	14,0
Mitjana de màximes	30,1
Mínima (dia 14)	8,8
Màxima (dia 21)	35,0
Mín. més alta (dia 26)	18,6
Màx. més baixa (dia 3)	22,1

Vent (km/h)

Ventada més alta (dia 28)	47,9
Velocitat mitjana	7,4
Recorregut del vent  (en km)	5.309,8

Pressió (hPa)

Màxima (dia 19)	1.016,0
Mínima  (dia 11)	1.002,3

La pluja (litres/m²)

Dia 3	2,0
Dia 5	24,4
Dia 6	12,8
Dia 7	4,2
Dia 8	2,0
Dia 12	1,5
Dia 28	26,5
Total	73,4

Francesc Camprubí

Repte núm. 34

Un vinater malvat prepara diumenge al vespre una bota plena amb 30 litres de vi. Dilluns en ven 6 litres. Al vespre reomple la bota amb aigua i la barreja bé. Dimarts i dimecres fa el mateix, de manera que aquell vi cada dia és més aigualit. Quants litres d'aigua afegida hi ha en total abans de començar a vendre'n dijous?

Salut i lògica

Roc Carulla

Resposta al repte 33: la relació és de 3:7.

El Cor Lerània, un gran concert al Castell

En el marc del 39è Festival de Cant Coral de Catalunya Centre, el dimarts 17 de juliol al vespre va tenir lloc, al saló del Tinell del Castell de Balsareny, un concert a càrrec del prestigiós Cor Lerània, dirigit per Jordi Noguera Perathoner, fill d'una balsarenyenca; com també és de Balsareny, concretament de la Colònia Soldevila, un dels divuit cantants que formen el conjunt, el baix Lluís Sanllehy Codina. Aquesta agrupació coral, fundada el 1995, destaca per la seva exigència tècnica i interpretativa i l’expressió fresca, espontània i directa per tal de fer viure intensament la música al públic. El Cor ha actuat en dues ocasions a l’església parroquial de Balsareny: l’abril de 2009 i el setembre de 2012.

En un Tinell gòtic pràcticament ple, el Cor Lerània va oferir un programa excepcional de polifonia religiosa. L’acte va començar amb tres motets a cinc veus de les Sacrae Cantiones (1603) de Gesualdo da Venosa: O vos omnes, Tribulationem et dolorem i Ave dulcissima Maria; seguidament, tres Obres Sagrades de Fèlix Mendelssohn: Mitten wir im Leben sind (op. 23 : 3, a vuit veus, 1831-32), Am Neujahrstage i In der Passionszeit (op. 79 : 2 i 4, a vuit veus, 1844-46) i Warum toben die Hieden (op. 78 : 1, per a dos cors i vuit solistes, 1843). I finalment, dos motets de Johannes Brahms: Es ist das heil uns kommen her  i Aus dem 51 Psalm (op. 29: 1 i 2, 1856-60). En conjunt, una extraordinària exhibició de domini vocal que va provocar una llarga ovació del públic. En els bisos, van cantar el motet Locus iste (1869), d’Anton Brückner, i l’emotiu El cant dels ocells, que va cloure la magnífica actuació del grup. Felicitem el Cor Lerània per la qualitat del seu concert, i també felicitem els organitzadors per l’encert de la tria del conjunt vocal i de l’espai físic: esperem que en properes edicions del Festival el castell de Balsareny hi continuï participant.

Text i fotos: Sarment

Podeu trobar la programació del Festival en aquest enllaç: https://www.festivalcantcoralcentre.cat/  

La Flama del Canigó, sempre a punt

Com ja és tradicional, la Flama del Canigó va arribar a Balsareny el vespre del 23 de juny per encendre el Foc de Sant Joan. Un any més, membres del Centre Excursionista de Balsareny, amb la regidora d’Esports de Balsareny, la van portar al nostre poble, a peu des de Navàs, on l’havien rebuda de mans del Centre Excursionista de Navàs i l’Associació Sardanista de Navàs.

A l’entrada del nucli urbà els esperaven les colles de Geganters i Grallers de Balsareny i de Geganters i Grallers El K+ Sonen de Balsareny, que van animar la cercavila pel poble. En el lloc de costum, cap a les 10 del vespre, la flama va encendre la tradicional foguera enmig de força expectació i no pocs petards. Cap a quarts de dotze de la nit començava el ball popular amb la imprescindible coca de Sant Joan. L’animada revetlla es va desenvolupar sense incidències gràcies al civisme de la gent, al suport de les ADF Tres Branques i als agents de protecció civil que ens van acompanyar tota la nit.

D’aquesta manera, la Flama –que representa la voluntat de pervivència de la cultura, la llengua i les tradicions catalanes– es manté viva. Com és sabut, des de 1965 no s’ha apagat mai, ja que es conserva encesa tot l’any al Castellet de Perpinyà; cada any, el 22 de juny, hom la torna a pujar dalt del cim del Canigó, on serveix per encendre la nova foguera de la qual sortiran l'endemà totes les flames. Una d’aquestes torna al Castellet, on es manté encesa fins l’any següent; les altres, degudament protegides, es distribueixen arreu dels Països Catalans. Estem contents que un any més hagi vingut al nostre poble: gràcies als qui ho han fet possible i als qui han participat de la nostra festa nacional.

Sarment

Fotos: Alfred Selgas / Noèlia Ramírez