‘Pinkfloyada’ al Castell

El passat divendres 25 de maig de 2018, després d'anys a les fosques, el Castell de Balsareny va tornar a il·luminar-se amb la “Pinkfloyada”. Una nit on els amics de la música de Balsareny, amb la gentilesa dels propietaris de la finca i la col·laboració de l'Ajuntament de Balsareny, ens van obsequiar amb un magnífic tribut a la banda de rock simfònic Pink Floyd, amb entrada gratuïta.

Amb una bona afluència d’espectadors disposats a deixar-se portar per la música del grup britànic, la nit va començar amb una botifarrada per als presents, que, seguint les recomanacions dels organitzadors, molts d’ells van pujar a peu fins al Castell per gaudir del que s’esdevindria una gran nit musical. Contínuament van anar arribant persones vingudes de diferents indrets de la comarca que no es van voler perdre aquest tribut.

Als voltants de les deu, mentre el públic es cruspia l’entrepà de botifarra, la presentació de l’esdeveniment per part dels organitzadors, a l’hora que donava els agraïments a les entitats i persones col·laboradores, servia també per a donar pas a la primera actuació de la nit: Ree Kohl, alter ego de Jordi Ricol, músic barceloní amb una llarga experiència en diferents bandes, però que va ser molt popular durant la primera quinzena d´aquest mil·leni en el circuit de petites sales. Sota el nom de Syd Barretina, va recórrer tot Catalunya amb la seva guitarra acústica repassant el repertori de la banda britànica. Acompanyat per Jordi Castells al piano i amb una solvència espectacular, van fer les delícies dels fans més incondicionals de Pink Floyd amb un repertori format per temes com Pigs on the wing, Dogs, Astronomy domine, Hey you, Us and them, Signs of life, What do you want from me, Wellcome to the machine, The Fletcher Memorial home que donava pas a la interpretació d´un tema tret del seu puny: I´m gettin’ old, per acabar amb un medley de temes de “The wall” integrat per In the flesh, The thin ice, Another brick in the wall (1), The happiest days of our lives, Another brick in the wall (3) i Goodbye.

I seguidament, amb el Shine on you Crazy Diamond, la banda Blind Floyd, formada en gran part per músics locals, començava el que seria el seu esplèndid i impecable repertori, on es va poder observar la gran qualitat musical i alhora talent personal que hi havia a l'escenari i al seu voltant, i on fruit de la il·lusió i la dedicació per a aquesta ‘Pinkfloyada’, van fer possible que el Castell de Balsareny brillés com feia temps que no ho feia.

Entre els merlets, que al llarg de la història han tingut el seu costat mes fosc, s'imposava la lluna semiplena, i sota murs mil·lenaris, i sobre l’escenari, cançons com: Breathe, Time, Money, Eclipse, Brain Damage, Wish you were here, Another brick in the wall, Mother o Comfortably Numb, entre d'altres, eren gaudides pel públic assistent, que junt unes imatges projectades a la lona de l’escenari els transportaven dins “l'univers Pink Floyd”.

Per uns segons, acompanyant els acords de Shine on you Crazy Diamond, apareixia projectat i balancejant-se pel vent, el rostre d'en Rafa Vilanova, qui ens va deixar el passat 4 de setembre de 2014 i a qui ja se li havia dedicat un record en la primera edició de la ‘Pinkfloyada’ al Bar Parockia el 15 de novembre de 2014. Davant de gestes com aquestes, i evitant que les paraules puguin ser endutes pel vent o que fins i tot els “likes” de les xarxes socials puguin desaparèixer, a través de Sarment i la seva hemeroteca, vull agrair novament (i no em cansaré de fer-ho) aquest bonic gest d'estima i record vers el meu germà Rafa, gest que em va emocionar i ho farà mentre visqui.

Altres imatges que ens enduem, són poder veure que la música de Pink Floyd és transmesa entre generacions, doncs l'afluència d'espectadors era de totes les edats. I res més bonic que veure dalt de l'escenari, junts a pare i fill (Txus i Àxel Garcia) fent-nos gaudir del concert amb la seva música, emocionant-nos amb la cançó Mother, i per finalitzar el concert un pletòric Comfortably Numb.

Molt del públic assistent va agafar el camí de baixada, satisfets d'aquest concert, mentre els organitzadors es dedicaren a recollir-ho tot fins a fer-se clar, deixant totalment neta la propietat cedida.

Molt endarrere havien quedat aquells anys en què el Consell de Joventut de Balsareny havia promogut concerts a l’esplanada del Castell, un indret emblemàtic per a tots els balsarenyencs i per a tot visitant. Esperem que un acte d’aquestes dimensions es pugui tornar a repetir ben aviat.

Només podem tenir paraules d'agraïment i reconeixement a la qualitat, l'esforç i a la feina ben feta. Per molts anys i enhorabona! Pinkfloyerus: “Shine on you”!

Jordi Vilanova i Jordi Selgas