L'ombra de la primavera

CERCLE LITERARI

Arribat a l'abril hem deixat enrere un altre hivern i podríem dir que hem entrat una vegada més a l'ombra del temps.

Enguany en aquesta ombra passada podem catalogar les pàgines viscudes en aquest inici d'any 2018 amb els colors de l'arc de Sant Martí. Vermell: l'ombra per tal d'aconseguir un benestar i llibertats amb criteris diferents. Groc: el paisatge dels nostres camps reivindicant la llibertat dels pobles i les persones. Verd: uns dies oxigenats on les diferents espècies d'arbres en permeten respirar un aire més pur. Blau: colors dels llaços reivindicatius amb què ens solidaritzàvem a favor de la justa equiparació entre homes i dones. I Blanc: el fenomen de l'hivern que enfarinava carrers i teulades deixant el record de l'ombra nadalenca.

Avui, dins l'ombra dels meus dies, em retrobo amb uns versos, els meus:

A l'ombra

A l’ombra cremava el ble

restrictiva la cera es fonia

dins la foscor d'un dia noble

claror d'esforç, de família.

A l'ombra del meu carrer: Can Soler

avui Gudayol a la façana

on de curta edat vaig saber

el verb "clau" del meu pare.

A l'ombra d'un nom maternal: Teula

camí surienc casa pairal: Teuleria

fang aixopluc, nom de ma mare Emília

l'era, arbre sauquer, infusió sanguínia.

A l'ombra teva la meva solitud ben viva

abraçada d'orígens catalans i andalusos

fruït de plaer entre llençols, nova vida,

il·lusió musical Casal, dolor d'uns camins, talusos.

A l'ombra segueix cremant el ble,

segueix la vida

claror d'esforç, família...

Josep Gudayol i Puig