Volem conviure en pau

Volem conviure en pau

Balsareny ha estat durant uns dies un poble mediàtic. Una notícia esbombada a les xarxes socials sobre un petit incendi provocat, no se sap per qui, al portal d’un bloc de pisos, va atreure l’atenció de la premsa escrita, ràdios i televisions de tot l’Estat, i també d’alguns líders polítics que la van aprofitar per fer campanya electoral, posant el nom del nostre poble com a emblemàtic d’una societat agressiva i violenta, cosa que no som ni hem estat mai ni volem ser. No s’han aclarit, a hores d’ara, ni l’autoria ni les circumstàncies en què es va produir aquell lamentable fet; esperem que la investigació ho esbrini. Mentrestant, però, nosaltres, com tothom al poble, rebutgem qualsevol manifestació de violència i d’intolerància, vingui d’on vingui i sigui qui sigui qui la provoqui i per què. Com també rebutgem que, a conseqüència d’aquell fet, es produís una concentració, sorollosa i intimidadora, d’una trentena de persones fent escarni davant el domicili particular de l’alcalde; i que grups d’ultradreta de fora del poble convoquessin a través de les xarxes una manifestació a Balsareny, que per sort es va desconvocar després. Per tot això, unes 200 persones es van concentrar de forma pacífica i festiva a la plaça de la Mel, sota el lema “Volem conviure en pau”, que fem nostre. Balsareny ha de ser conegut i valorat pel Castell i per la Síquia, per la Festa dels Traginers i la Festa Major i per les activitats culturals i esportives de tota mena que s’hi celebren de forma cívica i multitudinària, i no pas per bretolades intolerants de gent que no ens representa.

Eleccions singulars

El 21 de desembre hi ha eleccions autonòmiques, tot i que no tocaven ni es preveien. Són unes eleccions fruit de l’aplicació per part de l’Estat de l’article 155 de la Constitució, que segons la interpretació que n’ha fet el Govern central, ha suposat la dissolució del Parlament de Catalunya, la destitució del Govern català —en part empresonats, en part en llibertat sota fiança i en part a l’exili— i la convocatòria d’eleccions anticipades; unes prerrogatives que l’Estatut atorga al president de la Generalitat i que han estat conculcades. Els partits, entitats i persones d’ideologia  sobiranista consideren, per tant, que aquesta convocatòria és il·legítima per molt que pugui ser legal; però igualment l’han hagut d’acceptar per poder-s’hi presentar, ja que altrament deixarien el control pràcticament absolut del Parlament i del Govern de la nació en mans dels partits del 155. La competició és desigual: els partits sobiranistes tenen candidats a la presó o a l’exili que no poden fer campanya, i la junta electoral sembla actuar de forma poc equànime pel que fa als mitjans de comunicació públics i a la llibertat d’expressió, per exemple prohibint llacets de color groc i pancartes demanant la llibertat dels presos polítics. malgrat tot això, les eleccions es celebraran —en dia feiner— i són molt rellevants perquè ens hi va el futur de les institucions: la nostra llengua, l’escola, la sanitat, la policia, els mitjans de comunicació, les polítiques socials i, en definitiva el model de país que hem anat construint al llarg de quatre dècades i que perilla de retrocedir de forma irreversible.

El CCB, com sempre des de fa més de 40 anys, exhortem els nostres lectors a votar, perquè és un dret que tenim i un deure a què no hem de renunciar. I, contràriament al que solíem fer, que era no posicionar-nos obertament per cap candidatura, aquest com entenem que hem de fer-ho. La nostra trajectòria a favor de la llengua, la cultura i la nació catalana, la peculiar situació en què aquests comicis es desenvolupen, i la importància cabdal de tot el que ens hi juguem, tot plegat fa que ens manifestem de forma clara a favor de les opcions sobiranistes.

CCB