Urnes són democràcia

EDITORIAL

Urnes són democràcia

Des de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, Sarment s’ha posicionat sempre a favor de la participació ciutadana en tots els processos electorals, referèndums i consultes. Entenem que cal escoltar sempre l’opinió dels ciutadans, i que els ciutadans hem de fer sentir la nostra veu. Com deia Joan Fuster, “si no fem política, altres la faran per nosaltres”. I aquest cop no és diferent. Sí que varien determinades circumstàncies: el referèndum que el govern de Catalunya ha convocat per al dia 1 d’octubre no és reconegut pel govern de l’Estat, que —a diferència del que va fer el govern britànic amb Escòcia— s’oposa a la seva celebració. Tot i això, el referèndum respon als programes electorals dels grups que al Parlament tenen la majoria, guanyada a les urnes, i que no fan més que portar a terme allò que van prometre i per al que van ser elegits. Posar les urnes és, doncs, donar resposta a la voluntat d’una majoria d’electors. La pregunta del referèndum versarà, sense ambigüitats, sobre la independència. És tan legítim voler-la, i votar sí, com no voler-la, i votar no; però el govern de l’Estat i la majoria dels partits d’àmbit estatal, així com alguns partits polítics catalans més o menys vinculats o dependents dels seus homòlegs estatals, estan en contra del simple fet de celebrar la consulta. No és que vulguin fer campanya a favor del no, és que volen impedir que es voti. Fem una crida a la sensatesa de tots plegats i confiem que el dia 1 es podrà anar a votar arreu de Catalunya en pau i amb llibertat, i que el poble català expressarà la seva voluntat de forma lliure i clara; i instem tothom a exercir amb normalitat el seu dret democràtic.

[Aquest és l’editorial que havíem previst a mitjan setembre. Arran dels fets esdevinguts el dia 20, amb la intervenció de diversos Departaments del Govern i actuacions que volen impedir l’exercici dels drets propis de la ciutadania i de les institucions catalanes elegides democràticament, expressem el nostre suport als membres del Govern, associacions, entitats, organitzacions i a tots aquells que treballen i es mouen de forma cívica, pacífica i democràtica en defensa d’aquests drets inalienables.– CCB]

EDITORIAL

L’atemptat de Barcelona

El 17 d’agost, Barcelona —i Cambrils la matinada del 18— va viure una jornada tràgica, amb uns atemptats terroristes que van causar 14 morts i molts ferits. Davant aquests actes de barbàrie indiscriminada, de fanatisme criminal sense sentit, només podem adherir-nos al sentiment de dolor, que compartim amb els familiars i amics de les víctimes, i  al de gratitud als Mossos i altres cossos policials, bombers, serveis d’emergències, hospitals i personal sanitari, i a tants herois anònims que es van abocar a ajudar en moments de pànic. Ells van ser els que, en primera instància, van estar a l’alçada dels esdeveniments i van fer possible que el balanç final de morts no fos més gran. Queda intentar recuperar la normalitat d’un país que sempre ha estat obert i tolerant, i rebutjar els intents d’intoxicació políticament interessats, així com les veus xenofòbes que aprofiten casos així per fomentar la intolerància. No oblidem que gihadista no és sinònim de musulmà, i que la gran majoria de víctimes d’aquests terroristes són justament musulmans que no pensen com ells. També cal reflexionar sobre el fet que els autors de l’atemptat, majoritàriament, eren molt joves, alguns nascuts aquí i quasi tots educats i aparentment integrats a casa nostra. Aquest és un problema comú a tot el món occidental, i no es resoldrà fent demagògia, sinó fomentant arreu del món la cultura de la pau i de la solidaritat; i mentrestant, dotant de recursos suficients, i sense restriccions mesquines, els organismes que vetllen per la seguretat de les persones. No tenim por, i volem continuar sent un país lliure, acollidor, demòcrata i pacífic.

CCB