Conversió Ecològica: Revolució Cultural

BALSARENY AVUI

Conversió ecològica: Revolució cultural

“La nostra campanya d’enguany porta aquest suggerent títol. És urgent per a la nostra supervivència com a éssers humans que abordem aquest tema i posem fil a l’agulla. La trobada central de la campanya tindrà lloc a Barcelona el proper dia 2 d’abril” (malgrat que la consciència ecològica creix al món, podem dir que encara no hi ha voluntat política a les societats ni en els seus governants, ni prou moviment a l’opinió pública pel canvi que necessitem).

Per a anar començant a pensar i a reflexionar sobre el tema us fem arribar un fragment d’ un article de l’agenda llatinoamericana d’enguany titulat : Ecologia Integral en la nostra pràctica.

Un canvi d’estil de vida

Moltes persones, en molts de llocs, fent petites coses, en tots els aspectes de la vida, marcaran un canvi profund en la vida d’aquest planeta i començaran una civilització nova, civilització de l’austeritat compartida i del Viure Bé i en harmo­nia amb la Mare Terra:

- Viure amb austeritat, sense luxes innecessaris, sense nivells de vida ofensius per a la im­mensa majoria de la població mundial, que viu en la pobresa.

- Eradicar en mi el consumisme. No comprar el que no necessito. No pretendre tenir “l’últim model”. Zero despeses innecessàries. Retallar comoditats innecessàries i invertir-les en favor de l’ecologia.

- Gastar menys aigua calenta.

- Zero menjar llençat a les escombraries. No a la dieta obsessivament càrnia.

- Apagar els llums innecessaris, no utilitzar l’standby dels electrodomèstics. No comprar nous aparells quan no ens són necessaris.

- Les “cinc erres”: reutilitzar, reduir, reparar, reciclar, regular.

Es tracta d’una “reconversió ecològica”, tant com d’una “revolució cultural”: tot és diferent, i és l’única sortida. El vell estil de vida és “ecocida”: si no ens convertim, ens suïcidem.

Una opció pel decreixement

El “decreixement” és una correcció de l’estil de vida que avui esdevé imprescindible per desfer part del camí recorregut en l’autodestrucció del planeta. És un tema delicat, perquè té molts enemics, ja que toca un dels “dogmes” més sensibles del sistema econòmic, el del “creixement continu, il·limitat”. Però en un planeta finit, on ja hem ocupat molt del que ell necessita per refer el nostre consum, advocar per un creixement il·limitat resulta insostenible (suïcida fins i tot). Continuar reivin­dicant el creixement il·limitat per donar a tota la població mundial el nivell de vida actual dels països desenvolupats implicaria poder disposar de diversos planetes; però només tenim aquest.

Pretendre continuar creixent d’aquesta forma és optar per autoasfixiar-nos. Necessitem: desacreditar el mite de la modernitat del crei­xement il·limitat, intentar viure millor amb menys, no creixement; sinó desenvolupament en un altre nivell, i no la bona vida; sinó el bon viure/conviure.

(Araguaia amb el Bisbe Pere Casaldàliga. Carta 85, febrer de 2017)

Josep Gudayol i Puig