L’Escola Municipal de Música informa

Grups  Tribut: Les noves Orquestres del Segle XXI?

Des de ja fa algun segle s’interpreten obres musicals, òperes... dirigides per directors d’orquestres que no són els compositors originals i que, a més, no són interpretades pels cantants per als quals es van escriure en el seu moment de forma  expressa. Recordem, per exemple, com les àries de les òperes es componien pensant en un intèrpret concret (amb nom i cognoms) i tenint en compte les seves característiques vocals específiques.

Avui dia, els amants de la música ho donarien tot per poder veure una obra dirigida en directe per Wagner, Mozart, Duke Ellington i un llarg etcètera (llegendes  immortals de la història de la música i de la humanitat). Però òbviament, això a data d’avui és impossible (a no ser que siguis un ferm creient de Cuarto Milenio i les sessions d’espiritisme).

Us heu parat a pensar mai que el fenomen dels grups tribut (sovint emprat de forma despectiva), i que ara és en boca de tothom, resulta que fa centenars d’anys que conviu amb nosaltres? Per molt que algú s’escandalitzi al llegir aquestes línies, es pot afirmar amb fermesa, per exemple, que les orquestres mes prestigioses de música clàssica o jazz no deixen de ser res més que grups tribut. I té cert sentit que així sigui, perquè aquestes formacions el que fan, o es suposa que haurien de fer, és retre homenatge i tocar respectuosament les obres que han acabat formant part del patrimoni cultural de la humanitat. A dia d’avui, la difusió de moltes d’aquestes obres és pràcticament universal, justament gràcies a aquestes orquestres, grups tribut o intèrprets de qualsevol racó de mon.

A mode conclusiu, el fenomen del grup tribut d’alguna manera sempre ens ha acompanyat i val més que continuï fent-ho. Això si, amb unes breus condicions indispensables (bàsicament qualitat musical i respecte per l’original).

Res serà el mateix, però és el que toca si volem seguir gaudint de la música en directe i alhora rendir homenatge a noms com Freddy Mercury, Prince, David Bowie, Ronnie James Dio,  Lemmy Kilminster... (malauradament una llista que mai tindrà final). No creieu que aquests senyors també s’ho mereixen?  

EMMB