Balsareny Avui

Museu del cavall i antiguitats als baixos de Can Cabra

Manuel Balibrea disposa d’un racó cultural històric de museu del cavall i antiguitats, als baixos de l’immoble del carrer Jacint Verdaguer, número 18, de Balsareny. «El meu pare i el meu avi van transmetre’m un gran amor pel cavall i en concret per a tot el món animal. Recordo que el meu avi va ser un empresari important del sector animal i també el meu pare». En Manuel, o Manolo, és un home inquiet i en el seu dia a dia innova i amplia aquest espai on avui ens trobem. «Me gustaría hablaros de diferentes aspectos que forman parte de la indumentaria del mundo animal, del jinete vaquero dentro del campo donde una faena toril cumple con el pastoreo animal».

El ‘traje corto’

El nom de «traje corto» data des de fa uns 607 anys i és el vestit típic que s’utilitza per pujar a cavall en termes andalusos. Aquest vestit, que es pot veure al museu, porta aquest nom perquè consta d’una armilla que vesteix des de les espatlles fins a la cintura, la qual permet al genet vaquer tenir una llibertat de moviments sobre el cavall per fer determinats tipus d’exercicis. El vestit consta d’uns pantalons que tenen per nom «calzona», que arriben des de la cintura fins a mitja cama amb la finalitat que el genet pugui tenir contacte camal constant amb el cavall.

El genet sol cobrir-se la testa amb un barret, que també té característiques especials, com el de «copa alta y alas anchas», que serveix per protegir-se del sol i la pluja. El barret porta una cinta (la del Manolo porta el nom de «Barbaquejo») que s’ajusta sota la barbeta amb la finalitat de prevenir que el fort vent se l’endugui.

També formen part del «traje corto» els anomenats «zahones», una peça que s’ajusta des de la cintura i protegeix les cames quan plou. Aquests tenen un atractiu de dibuixos que fan molt bonica la peça, i també són presents en els dies de festa i romeries.

Si visiteu el museu del Manolo, ell us guiarà i podreu admirar més de dues-centes peces relacionades amb el cavall i la seva indumentària. Per concertar visites podeu fer-ho al telèfon 665 044 269.

Setmana de la Gent Gran

Tot just passades unes setmanes que deixàvem enrere la Setmana de la Joventut, diverses entitats dedicaven els seus recursos a un altre col·lectiu més gran, el de la Gent Gran, el cap de setmana dels dies 1 i 2 d’octubre de 2016. Hi pot haver més o menys encert, ja que és impossible acontentar tothom, però va ésser una setmana d’activitats físiques en què professionals com l’amic i metge balsarenyenc Josep Cañellas i la fisioterapeuta Eli Claret del Casal Verge de Montserrat van ser-hi presents.

A la plaça de l’Església, el dilluns i dimecres, un grup de gent gran va participar en unes proves físiques saludables. Prenent com a senyalització horitzontal la reixa del desguàs de la plaça, i aprofitant la seva geometria en diagonal, la prova va consistir a donar el major nombre de voltes possibles en un temps cronometrat de sis minuts. Persones de diferents edats van posar a prova la seva resistència, sense cap mena de competició.

Des del Casal Verge de Montserrat, la setmana va comptar amb jornades socioculturals portades a terme per l’animadora Pilar Meca, amb Taller de Mandales i una xerrada sobre la Màgia dels Colors.

El dissabte 1 d’octubre, coincidint amb el dia de les Rosers, com cada anys la Setmana de la Gent Gran va gaudir de la tradició religiosa amb l’assistència d’un grup de feligresos dalt l’esplanada de l’església de Sobirana de Ferrans. Més tard, al Casal de la Gent Gran es va projectar “Iris”, una reflexió sentimental a través d’una de les grans realitats de la nostra mateixa vida, la qual va tenir poca assistència, però va ser ben aprofitada per unes 25 persones.

El diumenge, dia 2, a la plaça de l’Església, el grup geganter Els K+Sonen van posar música i color al ball dels Gegants i al Ball de la Faixa. Albert Otero, regidor de Cultura i Festes, va presidir el lliurament del reconeixement a les persones més grans del poble. El dinar va córrer a càrrec dels cuiners de La Soca, servit per voluntaris i membres de l’Ajuntament, amb l’alcalde Albert Neiro al capdavant. El fi de festa el va posar l’obra teatral de reflexió tràgica sentimental de Josep Maria Benet i Jornet “Dues dones que ballen”.

Josep Gudayol i Puig