Pilar Meca, psicòloga al Casal

ENTREVISTA

Pilar Meca, responsable de psicologia al Casal Verge de Montserrat

Pilar Meca Fàbrega va néixer a Cardona el 13 de maig de 1980, és llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona i fa onze anys que treballa com a dinamitzadora Socio-Cultural a la Residència Casal Verge de Montserrat.

A la Pilar li agrada llegir, i actualment llegeix Sineidesis, el arte de materializar los sueños, de Víctor Brossa. Però un dels seus llibres preferits és La joven de las naranjas, de Jostein Gaarder. En el camp esportiu, fa ioga i pilates; la natació, tot i que li agrada, actualment no la practica. Pel que fa a viatjar, ha visitat diverses ciutats angleses, com Londres, la seva ciutat preferida, i recentment Bristol i un poble proper anomenat Glastonbury, que reconeix que va ser una gran experiència. Com a lleure li agrada caminar, el cinema, escriure, pintar, meditar i tot allò que li permeti connectar amb ella mateixa.

—Com vas entrar a formar part de la Residència Casal Verge de Montserrat?

—Venir aquí al Casal va ser inesperat. Jo treballava a Manresa amb l’Anna Gallardo, psicòloga del centre, i la noia que cobria el lloc que ara ocupo plegava i va quedar vacant. Aleshores van necessitar una persona per poder cobrir la plaça i seguir amb el programa d’activitats establert. M’ho van oferir i després de fer una entrevista, jo ho vaig acceptar.

—Quants anys fa d’això?

— El temps ens passa gairebé sense adonar-nos-en, especialment en aquesta dedicació i servei a les persones grans. Ara que em fas aquesta pregunta, m’adono que ja farà onze anys que estic al Casal Verge de Montserrat.

—I havies treballat donant aquest servei a un altre lloc? En què consisteix la teva feina?

—Aquesta és l’única residència on he treballat, i és clar que la feina ha anat evolucionant, però no puc comparar-la amb cap altra residència. La meva feina, que és de jornada completa, consisteix a buscar i oferir activitats als nostres usuaris. Aquestes activitats tenen com objectiu donar continuïtat al seu projecte de vida, així com fer-los sentir útils i augmentar la seva autoestima. Les activitats s’adapten a les necessitats i limitacions dels nostres residents i usuaris del Centre de Dia. Evidentment, hi ha moltes persones que treballem al centre, actualment una cinquantena, i cadascuna té les seves funcions i la titulació necessària per a realitzar-les.

—Actualment, a quantes persones dediqueu la vostra atenció?

—Doncs atenem unes 80 persones, entre residents i usuaris del Centre de Dia.

—Què en penses, de Balsareny? Com veus el poble?

—Tot i que fa molts anys que treballo aquí, no tinc massa relació amb el poble de Balsareny, però puc constatar que veig un poble actiu i obert. El que sí que puc valorar és la relació amb treballadores, familiars i voluntariat del centre, i també amb entitats diverses, escoles, etc. Penso que formen aquest camp important i humà pel dia a dia dels nostres usuaris. Veig un poble molt obert que sempre m’ha tractat bé. Vinc a treballar-hi i interacciono poc amb el poble.

Josep Gudayol i Puig