Pere Pla Parés, el pintor de les tres pes

ENTREVISTA

Va començar dient-se “el pintor de les tres pes” per les seves inicials, però aviat va improvisar una llarga relació d’objectes pintats o pintables començats amb la mateixa lletra, que va fer que hom el conegués com “el pintor de les cent pes” (o “mil”, però ell mateix reconeix que la llista va arribar a constar de 153 elements). El coneix tothom a Balsareny, i gairebé tothom a la resta del món i part de l’estranger, per les seves pintures i la seva expressiva originalitat. Ara, ja retirat de l’art, és al casal Verge de Montserrat i ens ha concedit aquesta entrevista.

— Quan i com et va venir l’afició a pintar?

— Als quinze anys, aquí a Balsareny, m’hi vaig afeccionar: agafava els estris de pintar (teles, pinzells, cavallet) i me n’anava pels carrers del poble. Vaig començar pintant racons com ara el Centre Parroquial i el carrer de Baix, la plaça de l’Ajuntament i cal Torregassa…

— Vas tenir algun mestre pintor, o ets un autodidacte pur?

— Com que m’agradava l’art, el que vaig fer va ser invertir en obres d’art d’altres mestres, de qui vaig intentar aprendre les tècniques. Hi havia en Jacint Conill, de Vic, de qui m’agradaven els seus paisatges amb boira i pollancres; l’Elies Garralda d’Olot, mestre dels prats verds i l’aigua cristallina; i en Joan Vila Arimany de Rupit, pintor de muntanyes nevades. Així, provant gammes de colors a la manera de cada pintor, em vaig anar creant un estil propi.

— Quants quadres, més o menys, has pintat en tota la vida?

— Crec que a prop dels dos mil quadres. He pintat molt; fins i tot a les nits, quan no podia dormir, em llevava i em posava a pintar fins que el cor em deia prou.

— Has guanyat algun premi? Has fet alguna exposició que consideris important?

— D’exposicions, n’he fetes moltes per tot Catalunya i la resta d’Espanya. Pel que fa a premis, que jo sàpiga n’havia guanyat pocs, però per a mi el premi més gran fóra que, abans de morir, es creés una Fundació benèfica per lluitar contra les malalties de Parkinson i l’Alzheimer, i a favor de la Unicef, i que hi col·laboressin l’Estat, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i el Futbol Club Barcelona, per fer un museu.

— Digues-nos algun quadre del qual estiguis especialment satisfet.

— “L’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem de la Passió d’Olesa”, amb un centenar de figures. El vaig fer entre 1985 i 1986, per etapes. Fa 3 metres de llarg i 140 cm d’ample. Vegeu-lo a la fotografia.

— Al llarg de la vida deus haver conegut molts personatges importants. Podries citar-ne alguns?

— Doncs he conegut Montserrat Caballé, Manolo Escobar, Salvador Dalí, Carles Rexach, Johann Cruyff; també Joan Casals “l’Avi del Barça”… He conegut prop de 200 personalitats: la veritat és que és impossible que em recordi de tots.

— Tens moltes obres teves a la teva col·lecció particular?

— Entre els quadres que he pintat i els que he comprat, tinc prop de mil obres. Com he dit abans, la veritat és que el premi més gran de la meva vida fóra poder crear una Fundació a benefici dels discapacitats, perquè jo tinc Parkinson i ja fa cinc anys que no pinto.

— Per acabar, parla’ns de Balsareny. Què significa el teu poble per a tu? Com voldries que Balsareny et recordés?

— Estic molt orgullós de ser fill de Balsareny i voldria que les futures generacions em recordessin com el “batlle” que obria la desfilada de la festa dels Traginers. També m’agradaria que en aquell museu, si mai s’arribés a fer, hi hagués un bust amb la meva imatge, protegit en una vitrina de vidre. Jo hi donaria el vestit blanc, el barret, les sabates, la faixa i el bastó. Així, les futures generacions sabrien qui era aquest balsarenyenc, conegut com l’artista pintor universal català, Pere Pla Parés, el pintor de les tres pes: P.P.P.

Moltes gràcies, Pere, per la teva amabilitat.

Entrevista: Ramon Carreté

Fotografies: Pere Pla i Sarment