Cristina Català, professora de ioga

ENTREVISTA

Cristina Català: classes de ioga al Club d'Avis

Cristina Català i Jubert fa ja un temps que forma part de l’equip de monitors del Club d’Avis balsarenyenc duent a terme les classes de ioga.

La Cristina va néixer a Sant Joan de Vilatorrada i va cursar l’Enginyeria Química Industrial a Manresa. Més tard va cursar els estudis d’instructora de Ioga, i no ha deixat d’aprendre aspectes del món del Ioga. Pel que fa als seus hobbies, li agrada molt llegir i un dels llibre que recorda que li va agradar molt és El sendero de la mano izquierda, de Fernando Sánchez Dragó, i en el temps d’oci li agrada compartir el temps amb els amics, ja sigui caminant, ballant o anant al cinema.

—Com vas entrar a formar part del món del ioga?

—Va ser la meva inquietud personal, per tal de poder saber quelcom més de mi mateixa, que em va orientar a la pràctica del ioga.

—Explica’ns, quines són les principals propietats de la pràctica del ioga?

—A nivell físic guanyes elasticitat, força i agilitat, entre altres. A nivell mental es guanya en concentració, calma i equilibri en general.

—Quins són els orígens d’aquesta pràctica?

—Els seus orígens són a l’Índia i daten de l’any 3.000 aC.

—Hi ha alguna edat ideal per a començar a fer ioga?

—M’agrada aquesta pregunta, ja que aquest mateix raonament me’l vaig plantejar jo en el seu dia. Sempre és un bon començament fer-ho a l’edat en què un comença a fer-se qüestions per aprofundir una mica més en si mateix i en la vida de cada dia. Encara que hi ha molts pares que hi apunten els seus fills de petits; a aquests, els recomano sempre que ho gaudeixin i que hi vagin contents.

—Com va ser que arribessis de monitora al Casal de la Gent Gran de Balsareny?

—Va ser arran de començar a treballar al Casal de Sant Joan de Vilatorrada, contractada per la Fundació Pere Tarrés, que més tard també em van oferir venir a Balsareny. Aquests són els dos llocs on imparteixo aquesta activitat.

—I ja coneixes el nostre poble?

—La veritat és que encara no el conec gaire, però la meva activitat al Casal fa que apreciï el fet d’haver-hi arribat.

Josep Gudayol i Puig