Cicatrius: avui me n'omplo jo

CINC MINUTS

«La ciutat on vas néixer, vas créixer, ja no existeix. Ara n’hi ha una altra de diferent. Li han posat el mateix nom que a la teva, perquè no te n’adonis. Però quan baixes al carrer descobreixes que el forn de pa on la mare t’enviava a comprar el pa amb una moneda de cinc duros, s’ha convertit en una botiga de telèfons mòbils...» David Marín, “Full de ruta” – Diari El Punt Avui+.

Són les quatre de la tarda del mes de juny. L’escola fa jornada escolar intensiva. Em trobo assegut, com sempre, davant la màquina d’escriure elèctrica i al meu carrer s’escolta el soroll ensordidor de vida infantil. Me n’omplo i retorno als meus anys balsarenyencs, quan els carrers de terra humida t’omplien d’aquella olor que la pluja deixava, tot convertint-los en natura i frescor.

Un fil musical serveix a una mare per fer una dansa que uns infants aprenen i que de ben segur posaran en pràctica a final de curs.

Jo avui em remeto a la reflexió del David: El poble on vaig néixer ja no existeix. Ara n’hi ha un altre de diferent. Però es diu Balsareny igualment, i quan baixes al carrer te n’adones que en comptes de terra tot és formigó i quitrà, i que la botiga on la mare et feia anar a comprar —el temps no perdona— ha tancat.

Josep Gudayol i Puig