La taxa que només paguen les dones

COLUMNA VIOLETA

Tres dies abans del Dia internacional de la dona, l’Organització Internacional de Treball (OIT) feia públiques les conclusions del seu informe anomenat “esquerda salarial de gènere i esquerda salarial per maternitat”: les dones d’aquest país cobren un 17% menys que els homes per fer la mateixa feina, i les que tenen fills, un 5% menys que les que no en tenen. Aquesta esquerda salarial entre homes i dones creix fins al 19% si parlem d’Europa i a un elevat 36% si mirem a d’altres països com els Estats Units; i  segons aquest informe, trigarà 71 anys a desaparèixer. Set dècades. La majoria de nosaltres no viurem per assistir a la igualtat absoluta.

La meitat del món està format per homes; l’altra meitat són dones. No obstant això, les dades de l’ONU mostren que el bàndol femení tan sols posseeix l’1% de la riquesa mundial. I tot i així, elles paguen molt més que els homes pel mateix producte. La culpable d’aquest abisme és la denominada “taxa rosa”, un impost invisible que grava les versions femenines d’un mateix producte.

El col·lectiu feminista francès Georgette Sand —que pren el nom femení del pseudònim que va triar l’escriptora Amandine Aurore Lucile Dupin per tenir l‘oportunitat de publicar els seus llibres de forma seriosa— es va submergir en una profunda comparació de preus. Quan va acabar la seva anàlisi, tenia una important i preocupant teoria per mostrar al món: les dones arriben a pagar fins a un 75% més pel mateix producte. Pel mateix raspall de dents, però de color rosa. Pel mateix desodorant —de la mateixa marca— situat al prestatge dels cosmètics femenins. Per hipoteques iguals, però diferents, i per cotxes que adeqüen el seu preu al sexe del consumidor.

 El què denuncia la taxa rosa és la preocupant distància econòmica entre productes similars, exactes, diferenciats tan sols pel seu color, un simple marcador de gènere, i en ocasions fins i tot ni en això.

El tema de l’esmentada taxa rosa ve de llarg. Al 1996 l’estat de Califòrnia va prohibir la diferència de taxes en funció del gènere i al 2011 Brussel·les va regular la fixació dels preus de les assegurances, censurant les distincions per sexe. Tanmateix, a dia d’avui, no hi ha de moment cap norma internacional que castigui aquest tipus de desequilibri. D’exclusions discretes, acceptades, maquillades. En el cas que el salt de xifra afectés a individus de diferents ètnies, en lloc de sexes, la disparitat a l’hora de pagar, pensem-ho, estaria segurament més que controlada i regulada.

Grup de Dones de ‘Gent de Balsareny’