La Carmen i en Paco, del 'Grup la Il·lusió'

ENTREVISTA

L’entitat balsarenyenca del Casal de la Gent Gran entra de nou en un nou curs amb les seves activitats quotidianes i entre elles la de l’equip musical del «Grup la Il·lusió». I avui concretament entrevistem la Carme i el Paco, els quals en formen part juntament amb altres balsarenyencs que fan arribar la veu de Balsareny arreu de comarques.

Carme Molina, nascuda a Balsareny el 26 de febrer de 1951, va cursar els estudis d’EGB a l’Escola de les Germanes Dominiques. Francesc González va néixer a Sallent el 27 de novembre de 1950. Actualment, a part de cantar, els agrada sortir a caminar, el cinema i el teatre. Al Paco també li agrada llegir; el darrer llibre que ha llegit és Año nuevo en Sudán, de Luis Pancorbo. Tots dos són grans viatgers i coneixedors de gran part de la geografia nacional i estrangera, com Nova York i Washington, París, Itàlia, Malta, Marràqueix i Egipte. Pel que fa als esports, a ell li agrada el futbol i a ella l’handbol.

—Quants anys feia que portàveu dins vostre aquesta faceta artística de cantar?

—La música ens ha agradat sempre, però compaginar-la amb l’actuació ens ha omplert encara més aquella il·lusió que portàvem ja a dins. D’altra banda, compartir-ho amb altres persones que també viuen aquesta passió és una realitat que no té paraules.

—Com vau començar a cantar amb el Grup la Il·lusió?

—Arribats a la jubilació i per mitjà del nostre entorn social vam assabentar-nos que al Casal de la Gent Gran hi havia una activitat musical on un grup de persones feien un espectacle teatral i musical, i ens hi vam apuntar. La Carme, com  a usuària del Casal va incorporar-se un xic abans que jo —explica el Paco—, i fruit d’aquesta trobada diària va incorporar-se al Grup avui farà uns vuit anys. La meva afecció a la cançó, i a tot el món musical, em va dur tres anys més tard a entrar-hi a formar part també. Vam començar a la direcció de l’Ester Cuenca.

—Heu tingut alguna formació acadèmica musical?

—Nosaltres portem la música molt a dins des de molt jovenets, però no, no tenim cap formació musical en concret.

—Quan feu playback, quin esforç interpretatiu s’ha de fer per portar a terme un bon doblatge vocal?

—Doncs en primer lloc hi ha un esforç d’oïda i escoltar bé l’original, i us assegurem que s’han de fer moltes hores d’assaig, tant a casa com al Casal.

—Com escolliu el tipus de música, intèrprets i coreografia de la posada en escena?

—En el Grup hi ha una gran germanor i en les posades en escena som cadascun de nosaltres els que escollim la cançó o intèrprets que ens agrada representar, comptant sempre amb el vistiplau de la direcció.

—I quantes hores dediqueu a aquesta activitat?

—En començar el curs, al Casal assagem dues hores setmanals. Ara bé, tenint en compte la il·lusió responsable que ens caracteritza a tot el grup, tots assagem a casa; nosaltres hi solem dedicar unes tres hores setmanals.

—A quins pobles heu actuat amb el Grup?

—Normalment la mecànica del grup és anar a casals de poblacions que han vingut aquí a visitar-nos al Casal. Hem actuat a les Borges Blanques, Navarcles, Abrera, Mataró, Manresa, Cardona, Puig-reig, Navàs, Sallent, Barcelona i Sant Joan de Vilatorrada i últimament ho hem fet a Salo.

  

Josep Gudayol i Puig